Els bancs també han de ser sostenibles

PER SUSANA MOTA. L'autora alerta del perill que el sector financer europeu quedi fora de la responsabilitat de treballar amb criteris de sostenibilitat i amb atenció i cura al medi ambient i proposa l'adhesió d'un manifest que ho denuncia.

L’adaptació a una realitat volàtil, incerta, complexa i ambigua inclou no desistir d’interessar-nos per allò que ens afecta, tot i que es generi aparentment lluny de casa, per tal de poder exercir els nostres drets i deures com a ciutadans. La Unió Europea (UE) és part d’aquest món distant, però que impacta en les nostres vides, a través de decisions polítiques que modulen les regles del joc, i influeixen en el que serem, farem i tindrem ara i més endavant.

A finals de febrer d’enguany el moviment internacional de l’Economia del Bé Comú emet un comunicat denunciant una amenaça per a les nostres pretensions de ser sostenibles, és a dir, de ser capaços de viure i desenvolupar-nos econòmicament, social i ambiental, sense comprometre el futur propi i de les generacions que vindran: n’hi ha que creuen que les entitats financeres no hannoNO han d’informar sobre l’efecte de la seva activitat en les persones i el planeta, com ho han de fer les altres empreses.

El passat novembre el Parlament de la UE aprovà, amb prop del 90% dels vots a favor, la nova Directiva sobre informació corporativa en matèria de sostenibilitat. La idea és acabar amb les rentades d’imatge verdes i socials, reforçar l’economia social de mercat i establir estàndards de sostenibilitat, és a dir, quines pràctiques empresarials són adequades i quines no, ja que comprometen el nostre futur. Estableix que les organitzacions han de proporcionar informació sobre sostenibilitat, que ha de ser accessible al públic, fiable i comparable. Caldran informes periòdics, tal com és ja rutina amb la part financera, i aquests han de ser auditats independentment per certificar-ne la fiabilitat. 

El comú dels mortals ens perdem en temes financers i la por de no saber-ne prou ens desvincula dels debats econòmics. Però fóra bo tenir clars alguns conceptes, drets i obligacions de les persones propietàries de diners. Les missions de la banca són garantir l’estalvi, donar crèdit, fer el servei de gestió de despeses i moviments, assessorar sobre inversió i canviar divises. El funcionament es basa en la confiança dels clients, i si aquesta cau, s’ensorra part del sistema i entrem en crisi (tenim aquí mateix els exemples del Silicon Valley Banc i Crédit Suïsse).

Suposem que ingressar estalvis al banc em dóna més seguretat que tenir-los a casa. A més l’entitat els pot invertir (prestar), per finançar projectes d’altri, que generin bé comú i que com a retorn em donin interessos. Mantenir malgrat la inflació i (potser) incrementar el valor dels diners és l’objectiu, mentre no els necessito. Pel camí perdo de vista el que es fa amb els meus diners i corro el risc que vagin a parar a negocis, com l’armamentístic i altres, que no respectin els drets humans i planetaris, contraris als meus valors. Puc no voler saber, parar la mà periòdicament i desentendre’m de l’ús i les conseqüències del que es fa amb els meus diners, i així retroalimentar un sistema pervertit en què no controlo per a què serveixen els meus calerons. Els informes de sostenibilitat del banc són la via que tinc per saber que se’n fa, com i per què, plasmada legislativament. D’altra banda, alimentaria el cercle virtuós, que treballadors i directius, guanyin més per assolir objectius de sostenibilitat, i no al contrari, evitant les temptacions d’augmentar els ingressos a costa del benestar del planeta.

El 24 d’abril es dirimirà al Parlament Europeu aquestes qüestions, amb risc que el sector financer s’escapoleixi de la norma. EBC Girona, grup local del moviment per l’Economia del Bé Comú, està recollint adhesions a un manifest que enviarà als parlamentaris de la UE per evitar-ho. Ja ho saps.

Susana Mota, de l'associació EBC Girona

Article publicat a Diari de Girona >>