Nosotros y terceros, como proveedores de servicios, utilizamos cookies y tecnologías similares (en adelante “cookies”) para proporcionar y proteger nuestros servicios, para comprender y mejorar su rendimiento y para publicar anuncios relevantes. Para más información, puede consultar nuestra Política de Cookies. Seleccione “Aceptar cookies” para dar su consentimiento o seleccione las cookies que desea autorizar. Puede cambiar las opciones de las cookies y retirar su consentimiento en cualquier momento desde nuestro sitio web.
Cookies autoritzades:
Més detalls
MENU

El dret d'asil, un dret humà universal

PER ANNA SERRA. Reflexió sobre el dret asil, que pot ser exercit per totes aquelles persones que són o poden ser perseguides per motius de raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques, pertinença a determinat grup social, de gènere o per la seva orientació sexual.

Anna Serra Gironès, tècnica de la Creu Roja Girona

“Tenim una responsabilitat col·lectiva envers els immigrants, amb independència del seu estatut legal; per sobre de qualsevol altra consideració han de ser tractats com a éssers humans.” Aquesta frase resumeix la posició del Moviment Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja envers la crisi migratòria que afecta Europa de manera especialment greu els darrers mesos.

Les migracions són un fenomen global. L'any 2013 s'estimava que hi havia 232 milions d'immigrants arreu del món, i d'aquests, uns 60 milions eren immigrants forçats a causa de factors ben diversos, com ara els conflictes armats, la fam, els desastres naturals, la pobresa, la violència, etc.

L'increment de les arribades de persones a les costes italianes i gregues procedents de Turquia i Líbia va iniciar-se el 2014: es calcula que aquest any van arribar més de 218.000 persones, entre les quals hi havia un nombre especialment rellevant de persones que podrien ser considerades sol·licitants d'asil. De fet, el nombre de sol·licituds d'asil a Europa va augmentar en un 44% aquell mateix any.

A banda de les arribades pel Mediterrani, també s'ha registrat un increment de les entrades per Melilla, ciutat que és l'única frontera terrestre europea amb el continent africà, juntament amb Ceuta. En aquestes fronteres, l'any 2014 es van registrar més de 7.400 entrades i, com no podia ser d'una altra manera, d'entre les persones arribades també hi havia nombrosos sol·licitants d'asil, procedents de Síria i de Mali.

Les comarques gironines no han quedat al marge d'aquesta situació: des del 2013 fins avui, institucions com per exemple la Creu Roja han detectat un important increment en el nombre de persones que sol·liciten asil. De fet, Girona va ser el 2013 la quarta província a tramitar aquest tipus de sol·licituds. La Creu Roja a Girona ha tramitat, fins al mes d'agost d'enguany, 98 sol·licituds d'asil de persones procedents d'Ucraïna, Síria, Mali, l'Iran i Gàmbia, entre altres països.

Cal recordar que el dret d'asil és un dret humà universal que està recollit a la Declaració Universal dels Drets Humans, a la Convenció de Ginebra i a la Constitució espanyola. Aquest dret pot ser exercit per totes aquelles persones que hagin estat perseguides o que tinguin temor de ser perseguides per motius de raça, de religió, de nacionalitat, d'opinions polítiques, de pertinença a determinat grup social, de gènere o per la seva orientació sexual.

La reiteració de notícies referides als dramàtics naufragis al Mediterrani, les imatges de famílies senceres maldant per arribar a països del nord d'Europa i també la poca capacitat de reacció dels governs europeus per fer front a aquesta crisi humanitària han col·locat la qüestió de la immigració i dels refugiats al centre de l'opinió pública, que reclama als governs europeus una decidida i ràpida actuació per evitar més morts al Mediterrani i per acollir com cal les persones que arriben.

Cal tractar i gestionar aquesta crisi migratòria des d'una perspectiva humanitària, de respecte als drets humans i a la legalitat internacional: cal facilitar vies d'entrada segures a Europa per evitar que els immigrants s'exposin a situacions de risc per les seves vides, més encara quan sabem que molts d'ells fugen de situacions de persecució, de violència o de conflictes armats.

Article publicat al Punt Avui.

Amb el suport de

Amb la col.laboració de