Educar en la Pau

PER NÚRIA CUADRAT. Article sobre la necessitat d'educar en la Pau, tant des dels coneixements teòrics com des de l'actitud i les habilitats personals.

Núria Cuadrat és responsable d'Educació per la Pau a la Coordiandora.

La pau té la qualitat de ser una cosa que tothom vol i desitja, sense excepció. I ja només per aquest motiu, és important conèixer-la i portar-la a la pràctica.

Però per què, si tothom la vol, costa tant aconseguir-la? Per què la seguim veient com una utopia? Si preguntem al nostre entorn més immediat “què és la pau?”, segurament les respostes seran vagues i abstractes. Tothom vol una cosa que ningú sap com explicar. És per aquest motiu, que és important explicar què és la Pau i, encara més, posar-la en pràctica a l’entorn més immediat dels infants. Així, mitjançant la seva pràctica, la coneixen, l’aprenen i, finalment, la duen a terme.

Cal educar persones capaces de construir la pau, tant des dels coneixements teòrics com des de l’actitud i les habilitats personals. Però com fer-ho? Com afrontar un repte col·lectiu des de l’individu? I és que construir la pau no deixa de ser un repte col·lectiu en el què tothom ha de participar i, alhora, formar-ne part individualment.

Des del naixement, una criatura ha d’afrontar conflictes en la seva vida. Ensenyar mètodes pacífics per resoldre’ls, pot donar-los eines per gestionar tant els conflictes personals com els que mantindrà amb els seus companys i companyes. Ensenyar la pau, doncs, a part de ser beneficiós, és molt pràctic.

El primer pas és aconseguir que l’infant tingui una bona autoestima. D’aquí la importància del treball en valors, en sentiments i en les emocions de l’individu. Conèixer la por, la vergonya, l’autocrítica, la frustració...Identificarl’alegria, la prudència, el respecte, la desobediència i la creativitat...Un cop identificats i assumits aquests sentiments i aquestes emocions individuals, podem parlar del grup, de la convivència pacífica a través d’un treball real on el que més es valori sigui que individualment tothom se sent part del grup. Cal establir relacions respectuoses i de suport mutu, donant un valor afegit a la solidaritat i a la cooperació en el treball i en les relacions, tot afrontant els conflictes amb una mirada positiva i d’oportunitat per al treball de creixement del grup. Mai amb una mirada punitiva o negativa.

I no podem parlar de pau si al mateix temps no desprestigiem la violència. Seria contradictori no fer-ho. Per aquest motiu, cal tenir clares les actituds per a la convivència pacíficaen el grup i dur-les a la pràctica: fomentant el treball cooperatiu, respectant i valorant la singularitat de cada personalitat, apreciant les diferències individuals, entenent que l’autoritat no la dóna l’expertesa sinó la capacitat de generar confiança, reconeixent les vivències dels altres, cuidant la comunicació, etc. I, paral·lelament, denunciant les injustícies, menystenint la competitivitat individual per sobre la del grup o la passivitat, etc.

A partir d’aquesta desautorització i desprestigi de la violència en surt la convicció que la pau pot ser apresa i alhora ensenyada. La posem en pràctica i, per tant, deixa de ser una utopia per esdevenir quelcom concret i real. Des del CeDRe de la Coordinadora fa anys que oferim formacions a professionals i a joves, i que intentem donar resposta a les demandes rebudes per part de qui s’acosta amb aquesta inquietud. Treballem en xarxa, i colze a colze amb les entitats i professionals per tal de fer realitat aquesta Pau, tant cobejada per a tothom.

Núria Cuadrat. Responsable d’Educació pel Desenvolupament de la Coordinadora d’ONG Solidàries

Article publicat al Suplement Aula del Diari de Girona