Documental Dixan, Alger-Banyoles-Alger

PER XAVIER MERINO I SERRA. Article sobre l'estrena del documental entorn l'Operació Dixan.

El 23 de gener de 2003, de matinada, agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil irromperen als domicilis de vint-i-sis immigrants residents a diverses poblacions de les demarcacions de Girona i Barcelona. Foren detinguts amb l’acusació de tenir substàncies químiques per a la fabricació d’explosius. Era l’Operació Estany. Amb aquesta operació es devia voler fer present l’amenaça del fonamentalisme musulmà i justificar el suport del govern Aznar a la guerra d’Iraq. Al cap de poc es va saber que els productes químics perillosos que els havien comissat eren sabons i detergents i l’operació, a nivell popular, va ser batejada com a Operació Dixan. Per la manca de proves i per la pressió popular els detinguts van ser posats en llibertat sense càrrecs poc després.

Al cap d’uns mesos, però, el jutge Ruíz Polanco que havia portat el cas va ser rellevat pel jutge Garzón. Aquest va reobrir el sumari i féu detenir sis de les persones detingudes inicialment. Malgrat no haver-hi cap prova, ni tan sols indicis, d’activitat delictiva cinc dels processats van ser condemnats a tretze anys de presó. El recurs al Tribunal Suprem féu que es rebaixessin les condemnes a sis i nou anys que van haver de complir integrament. En acabar la condemna van ser expulsats a Algèria.

Altres dels detinguts inicialment van ser extradits a Algèria on aparentment tenien alguna causa pendent. Una vegada al seu país van ser deixats en llibertat sense càrrecs però no van aconseguir de poder tornar a casa nostra.

Els detinguts van tenir sempre el suport de la Plataforma Aturem la Guerra de les Comarques Gironines, que va rebre el suport de moltes altres entitats com ara Justícia i Pau.

Després de deu anys dels fets, alguns membres de la Plataforma Aturem la Guerra van tenir la idea de fer el documental amb la finalitat de recuperar aquests fets de l’oblit i facilitar la reflexió sobre el racisme, la islamofòbia i els muntatges policials contra suposats grups terroristes.

Tres membres de la Plataforma es desplaçaren a Algèria i s’entrevistaren amb quatre dels protagonistes del cas: en Souhil, l’Alí, en Zakaria i en Mohamed. El documental que n’ha resultat, molt ben realitzat, permet de conèixer de primera mà el relat dels fets i els records aquests quatre protagonistes i d’alguns membres de les seves famílies. En aquella època, amb altres membres de Justícia i Pau de Girona, vam participar en les manifestacions a favor dels encausats i en altres activitats. El documental em va agradar molt i em va fer estar pendent de la pantalla durant tota la projecció. Em va colpir especialment sentir la veu del jutge Ruiz Polanco que justificava la posada en llibertat dels detinguts perquè no hi havia cap pista, cap indici, cap fet que fes pensar que fossin culpables de res. Em sembla que és molt aconsellable de veure’l i conèixer bé aquests fets que segurament no han estat únics a l’Estat espanyol. I, també, fer evident la conveniència de contrastar les informacions que ens arriben que, malauradament, moltes vegades són tergiversades.

El documental es va presentar al Cinema Truffaut de Girona el dia 1 de juny com a cloenda dels actes del IV Memorial Sebastià Salellas, que va ser advocat defensor dels acusats. A causa de l’aforament limitat del local es va repetir la presentació el dia 3 de juny, el dia 9 es presentà a Banyoles i el 16 hi haurà la presentació l’Ateneu Salvadora Catà de Girona. També és previst de presentar-lo a la Filmoteca de Catalunya, a Barcelona, el 29 de setembre vinent a les 7 del vespre.

El proper dia 26 serà el Dia Internacional de Suport a les Víctimes de la Tortura. L’article 5 de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 diu que “Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants”. En el cas Dixan sempre m’havia semblat veure-hi una transgressió clara d’aquest article i després d’haver vist el documental n’estic ben convençut.

Article d'en Xavier Merino i Serra, membre de Justícia i Pau Girona.