Desprotegits

PER ÀNGEL VÂZQUEZ VIU. L'autor parla del problema a l'hora de demanar cita a la policia en el procés per demanar protecció internacional i del que això comporta.

Has nascut a un país de l’Àfrica subsahariana, posem pel cas. Però la història seria ben similar si fossis d’un país de l’Europa de l’est o determinats països de Llatinoamèrica.

Ets homosexual i has de viure la teva sexualitat de forma clandestina. Alguna vegada t’han enganxat i els mateixos familiars i veïns t’han apallissat fins a quasi perdre la vida. L’estat no et protegeix, ans tot el contrari.

Decideixes que has de deixar-ho tot i fugir. Patint totes les dificultats del món arribes a Espanya. No parles la llengua, no coneixes ningú -com a molt tens algun familiar/amic llunyà, que hi viu, però que tampoc hi pots comptar- i algú, normalment algun servei de primera acollida o alguna entitat sense ànim de lucre, t’explica que pots sol·licitar protecció internacional. Una protecció que difícilment et donaran -després d’haver de passar pel tràngol de provar que t’atreuen les persones del teu mateix sexe- però que tens el dret a demanar. I et cal cita prèvia a la policia.

Resulta que per evitar que determinades màfies es facin amb totes les cites i les revenguin han ideat un pla magnífic i sense fissures: per demanar cita caldrà trucar a un número de telèfon habilitat entre certa hora i certa hora. Però es clar, el número sempre comunica. I si tens la immensa sort que algú t’atén la trucada després de dies d’intentar-ho, has de comunicar-te amb un policia que parla espanyol i en el millor dels casos una mica d’anglès. I allà estàs tu, que fa molt poc que has arribat al territori i no parles cap d’aquestes dues llengües. Et pregunten el nom i no entens què pregunten, et donen la cita per l’entrevista i no ho retens.

Però oh, sorpresa, les màfies també s’han apropiat d’aquest sistema i han ideat uns programes informàtics que repeteixen la trucada automàticament. Potser no parlen un castellà perfecte -o sí-, però t’aconsegueixen la cita. Per tant, et toca pagar. Exactament el que es volia evitar.

Aquest no és un cas aïllat ni hipotètic. És la realitat de moltíssimes persones a Catalunya que demanen protecció internacional. Es passen dies, setmanes i mesos, per aconseguir una cita. La vulneració flagrant d’un dret que no sembla importar massa a les autoritats.

ÀNGEL VÀZQUEZ VIU, és copresident de la Coordinadora d’ONG Solidàries.

Article publicat al Punt Avui >>