Nosotros y terceros, como proveedores de servicios, utilizamos cookies y tecnologías similares (en adelante “cookies”) para proporcionar y proteger nuestros servicios, para comprender y mejorar su rendimiento y para publicar anuncios relevantes. Para más información, puede consultar nuestra Política de Cookies. Seleccione “Aceptar cookies” para dar su consentimiento o seleccione las cookies que desea autorizar. Puede cambiar las opciones de las cookies y retirar su consentimiento en cualquier momento desde nuestro sitio web.
Cookies autoritzades:
Més detalls
MENU

Còmplices d'un gènocidi

PER ÀNGEL VÀZQUEZ VIU. L'autor posa el focus sobre Gaza i les atrocitats que l'Estat d'Israel està cometent sobre la població palestina, amb l'excusa de l'atac de Hamàs d'ara fa un any i assenyala els estats occidentals còmplices.

Aquest octubre farà un any de l’inici de la guerra iniciada per Israel contra la Franja de Gaza, com a resposta a l'atac de Hamàs. A hores d'ara, l'agressió militar israeliana s'ha estès a altres punts del Pròxim Orient com l'Iran, Jordània, Cisjordània, Líban i Síria. Sota el pretext de l'aniquilació de Hamàs, estem assistint al genocidi de la població civil palestina a mans d’un Israel que ignora les resolucions dictades per l’ ONU i  que vulnera el Dret Humanitari Internacional, dia sí dia també. Un genocidi que compta amb una inaudita legitimació a escala internacional  -per silenci i inacció- , que els permet seguir actuant amb total impunitat.

Còmplices d'aquesta situació, els estats occidentals i els Estats Units s'han dedicat a fer declaracions incomprensiblement benèvoles, tot i les brutals imatges i xifres que ens arriben cada dia pels mitjans de comunicació. Les escasses condemnes que se n’han fet, tampoc no han aturat la massacre perpetrada per l’exèrcit israelià ni les agressions i assassinats per part dels colons, a Cisjordània.

El ministeri de Sanitat de Gaza assegura que ja són més de 40.000 les persones mortes, dos terços de les quals són dones, infants i ancians. A aquesta xifra cal sumar-hi els milers de cossos enterrats sota la runa, els que l’exèrcit israelià ha abandonat en fosses comunes i els morts que no han arribat als hospitals. A més, hi ha les morts causades per la fam, per la dificultat d'accés a l'aigua i per les epidèmies, totes elles conseqüència directa del bloqueig de l'entrada d'ajuda humanitària, i de la destrucció d’hospitals, escoles o plantes potabilitzadores, que ha executat amb mestria Israel. Segons un estudi de la revista britànica The Lancet, les morts poden arribar a les 186.000 persones, si es fa bo el càlcul de la Comissió de Ginebra que atribueix 4 morts indirectes per cada mort directa reportada.

Tornem a la rutina de setembre i ens hauríem de preguntar, què podem fer per aturar aquest genocidi? Fins quan permetrem aquest genocidi de manual? Fins quan permetrem que els nostres governs, també l’espanyol, segueixin fent negoci a través de la venda d'armes a l'estat d'Israel? O deixem de mirar cap a una altra banda o aquesta barbàrie no s’aturarà.

Àngel Vàzquez Viu és copresident de la Coordinadora d'ONG Solidàries

Article publicat a El Punt Avui >>

Amb el suport de

Amb la col.laboració de