Aquesta pau viva i gironina

PER ÀNGEL VÀZQUEZ. L'autor fa un recorregut pel moviment pacificista, ben arrelat a les comarques gironines.

Cada dimecres em sorprèn (i em remou la consciència) veure gent de blanc i en silenci davant la porta de l’ajuntament. Si t’atures i converses amb el grup, pots conèixer-hi el primer objector de consciència de les comarques gironines, les primeres dones que van demanar paritat a l’Església (i continuen reclamant-la), els primers objectors fiscals, els qui fa trenta anys van acampar per demanar el 0,7% a cooperació al desenvolupament. Són la història passada i present del moviment de pau de les comarques gironines, que arriben a Girona, cada dimecres, des de l’Alt i el Baix Empordà, des del Pla de l’Estany, la Selva o el Gironès per recordar-nos les causes guanyades i les que encara tenim pendents d’assolir.

Les comarques gironines han estat bressol de moltes revolucions en pro de la pau. Des de Figueres, un grup d’amics i amigues organitzats va aconseguir dur al Tribunal Internacional de l’Haia els assassins de milers de persones en el genocidi perpetrat a la regió dels Grans Llacs. A Lloret de Mar es va promoure la Campanya Internacional per l’Abolició de les Armes Nuclears, premi Nobel del 2017, i es va tornar a mobilitzar per reclamar que el govern estatal signés el Tractat Sobre la Prohibició de les Armes Nuclears. Durant dotze anys, les ciutats de Figueres i Girona van impulsar la celebració del Dia Escolar de la Noviolència i la Pau amb milers d’estudiants implicats. Des del moviment universitari, es van organitzar els primers combois d’ajuda humanitària en el conflicte de l’ex-Iugoslàvia i l’acollida de persones refugiades de la guerra de Síria. Les famílies gironines també es van bolcar en l’acollida dels qui fugien de la guerra d’Ucraïna, i ara hem sortit al carrer per denunciar el genocidi del poble palestí.

Totes aquestes persones són part activa del nostre futur com a moviment pacifista, un moviment amb noves plataformes de comunicació i organització, que surt al carrer per demanar l’alto el foc a Palestina, a Ucraïna, i arreu. Per protestar davant l’estand de les forces armades a la fira ExpoJove. Per promoure manifestos contra la despesa armamentista o la presència a la capital catalana de la fira de drons. Aquesta pau viva i gironina promotora de tantes revolucions i canvis és, també, la nostra història.

Àngel Vàzquez Viu és copresident de la Coordinadora d'ONG Solidàries

Article publicat a El PUNT AVUI>>