Ajuda sí, però  amb garanties

PER ÀNGEL VÂZQUEZ VIU. L'autor parla de la necessitat de fer més eficient la solidaritat ciutadana amb donacions econòmiques, per davant de les recollides de materials que proliferen per fer front a les catàstrofes humanitàries.

Les conseqüències de la DANA al País Valencià han tornat a posar de relleu el debat de com actuar davant d'una situació d’emergència humanitària. De nou, s’ha evidenciat que davant d’aquestes catàstrofes cal una resposta planificada que respongui a les necessitats reals de les persones afectades. Perquè tota ajuda, pel sol fet de ser-ho, és efectiva? Rotundament, no i el cas valencià ens ho ha tornat a recordar. 

Recurrentment, després d’una situació d'emergència humanitària, s'organitzen recollides de materials mogudes per la necessitat immediata d’ajudar, de sentir-nos útils. Però, tant en l’esclat de la guerra a Ucraïna, com en el cas més proper i recent de la DANA, hem vist que moltes d'aquestes ajudes no acaben responent a les necessitats del moment i que en comptes de contribuir a solucionar els problemes, acaben desencadent efectes negatius com l’acumulació de productes de poca utilitat, l’increment de les despeses de transport, i d’emissions de CO₂ o la lentitud en els temps de resposta. És per això que, sense menystenir les recollides per a la primera ajuda, les entitats d’ajuda humanitària recomanen sempre les donacions econòmiques.

En una catàstrofe humanitària s’ha de prioritzar quines són les primeres necessitats a abordar i quina és la forma més eficaç de fer-ho. I això, ho poden assumir les entitats amb expertesa en situacions similars o els mateixos actors locals, que són els màxims coneixedors de la realitat i dels mecanismes a l’abast, per fer-ho. Comprar en mercats propers a les zones on s'ha d'actuar, evita desplaçaments innecessaris reduint dràsticament el seu cost, el temps de resposta i l’impacte ambiental. A més, assegura l’adequació del que es compra al que es necessita, tot col·laborant amb les mateixes economies locals, sovint molt malmeses. I no oblidem que cal preveure una distribució de l’ajuda, equitativa i accessible, entre les persones més vulnerables.

Les ganes d'ajudar mogudes per la solidaritat, ens mostren una societat molt compromesa. I ens n’hem de felicitar! Ara bé, cal saber canalitzar tot aquest primer allau de solidaritat, per fer-lo més eficient, sense oblidar de posar al centre les persones que han quedat en situació d’extrema vulnerabilitat.

Àngel Vàzquez Viu, és copresident de la Coordinadora d'ONG Solidàries
Article publicat a El Punt Avui >>