Agents de transformació
PER JORDI PUJADAS RIBALTA. El fil conductor per a l'any 2021 de l'Agenda Llatinoamericana parteix de l'amenaça d'arribar a un punt de no retorn que pot desencadenar canvis ambientals tan grans que facin desaparèixer les condicions que van fer possible la vida humana al planeta.
El llibre anuari Agenda Llatinoamericana Mundial arriba a la 30a edició. Són trenta anys de denúncia profètica de les causes de les injustícies socials i dels problemes ambientals i de propostes alternatives.
El que havia de ser una celebració s’ha tenyit de dol per la mort d’un dels seus inspiradors i impulsors: Pere Casaldàliga. El relleu de l’equip d’edició, ara coordinat des d’El Salvador, ja havia començat amb el pas al costat de l’altre fundador, José M. Vigil, i ara més que mai pren sentit haver agafat el repte d’assegurar-ne la continuïtat. Ja des dels seus inicis l’Agenda va ser un instrument d’alliberament i de solidaritat entesa més enllà del sentit assistencial: la proclamació, la reivindicació i la implementació de la justícia. S’ha centrat en les causes dels pobres, dels indígenes, dels oprimits, de la igualtat de gènere, la defensa del medi ambient i contra les desigualtats socials. Una eina de pedagogia popular perquè les persones esdevinguem agents de transformació social.
En aquesta línia, el fil conductor per a l’any 2021 parteix de l’amenaça d’arribar a un punt de no retorn que pot desencadenar efectes climàtics, i canvis ambientals en general, tan grans que facin desaparèixer les condicions que van fer possible la vida humana al planeta Terra. Però hi ha esperança, i que això no sigui així és a les nostres mans, per això el títol formula un dilema: “Retorn o no retorn”.
En els seus articles es denuncia el sistema capitalista neoliberal i el colonialisme que ha portat a una crisi global multifactorial: ambiental, financera, sanitària, de creences, refugiats climàtics, augment de l’escletxa social, periodisme mercenari i notícies falses, corrupció, trampes jurídiques, en definitiva una crisi civilitzadora que fa evident que, en primer lloc, s’ha de protegir la vida. La pandèmia n’és sols un efecte. Hi ha un sol planeta i una sola salut lligada a la diversitat biològica i a les condicions ambientals.
A més de les denúncies assenyalades, proposa un intercanvi de coneixements i aprenentatge dels sabers indígenes. Aporta la cosmovisió cíclica del Pachakuti, que té en compte el que és originari i allò que és nou, i del Sumak Kawsay, viure i conviure en plenitud. Cal una educació en valors ètics i estètics, acceptar els límits humans i del planeta i prioritzar la cura de les persones i de la natura. Proposa índexs orientadors, com la petjada ecològica per analitzar hàbits personals i col·lectius.
Ningú hauria de tenir dret de sobrepassar la petjada equivalent a un planeta Terra. S’analitza que si es complissin lleis i documents com els de doctrina social i ambiental de l’Església ja es faria un gran pas, però la realitat ha estat una altra. Al contrari, el fonamentalisme religiós en diferents variants ha ajudat a arribar al poder governs d’ultradreta. Per això cal actuar amb esperança. Més enllà dels hàbits personals l’Agenda vol despertar una consciència col·lectiva. El moviment popular ha de liderar la defensa del planeta i de la vida. Es fa necessari articular una protesta global.
És a les nostres mans elegir governs populars que implementin mesures de decreixement i que implementin altres models de producció i consum, atès que les mesures del capitalisme verd són insuficients. Resumint, cal una conversió ecològica, una nova espiritualitat, amb un sentit vital que ens porti harmonia interna, amb els altres i amb l’univers. Cadascú ha de fer la seva part i, com recorda Casaldàliga, és tard, però és la nostra hora.
