A qui demanarem la sal?

PER ÀNGEL VÀZQUEZ VIU. L'autor parla sobre els efectes negatius que són intrínsecs al turisme.

Aquest dis­sabte es van dur a terme mani­fes­ta­ci­ons a Bar­ce­lona i Girona con­tra el model turístic de mas­ses, mani­fes­ta­ci­ons que s’estan repe­tint arreu de l’Estat. A Girona va ser con­vo­cada per la recent­ment cre­ada Pla­ta­forma pel Decrei­xe­ment turístic, sota el lema “Per uns bar­ris vius, posem límits al turisme”.

La plata­forma, a la qual la Coor­di­na­dora d’ONG Solidàries ens hem adhe­rit, i els cen­te­nars de per­so­nes que van par­ti­ci­par en la mani­fes­tació denun­cien que les polítiques de pro­moció del turisme dels últims anys han com­por­tat que cer­tes zones de la ciu­tat s’hagin recon­ver­tit en espais on pro­li­fe­ren els pisos turístics, es des­tru­ei­xen els comerços locals i es mul­ti­pli­quen boti­gues idènti­ques diri­gi­des al turisme. Esde­ve­nen espais ali­ens a la vida dels bar­ris, afec­tant les seves dinàmiques soci­o­cul­tu­rals i comu­nitàries. I aquesta rea­li­tat és, malau­ra­da­ment, extra­po­la­ble a altres viles de la nos­tra demar­cació, espe­ci­al­ment a la costa.

El turisme mas­siu com­porta efec­tes nega­tius, negar-ho és posar-se una bena als ulls: difi­culta l’accés a l’habi­tatge, enca­reix béns i ser­veis, devora recur­sos, pre­ca­ritza encara més aquells sec­tors de població en situ­ació de major vul­ne­ra­bi­li­tat social i econòmica, etc. I un dels efec­tes nega­tius que cre­iem més impor­tants: l’expulsió del veïnat del seu barri pro­vo­cada per tots aquests fac­tors debi­lita i fins i tot des­tru­eix el tei­xit comu­ni­tari.

En un bloc de pisos on abans hi havia 10 veïns i veïnes, si ara hi ha 6 pisos turístics, la xarxa es trenca, els vin­cles des­a­pa­rei­xen, l’ajuda mútua esdevé impos­si­ble. Des­a­pa­rei­xen les claus i apa­rei­xen els codis per entrar, des­a­pa­rei­xen els “Bon dia! Com va la família?” per un llarg silenci en coin­ci­dir amb un grup de turis­tes que car­re­guen male­tes amunt i avall i que demà ja no hi seran, des­a­pa­reix qui fa dies que no veu la seva veïna ja gran i puja a picar-li al tim­bre per con­fir­mar que està bé, des­a­pa­reix l’“Ei! Tens una mica de sal? Estava cui­nant i he vist que no me’n que­dava…”.

Sor­tim al car­rer per dir que “Així, no!”, que en som mol­tes i en serem més, per exi­gir a qui pren les deci­si­ons més fer­mesa, per dir que estem en un moment cab­dal per evi­tar ser ciu­tats apa­ra­dors. Sor­tim al car­rer per poder seguir tenint a qui dema­nar la sal.

ÀNGEL VÀZQUEZ VIU és copresident de la Coordinadora d'ONG Solidàries

Article publicat a El Punt Avui>>