50.000 habitatges no seran suficients

PER MARC PUNTUNET ROCA. L'autor posa en dubte que amb la construcció de 50.000 nous habitatges públics, promesos pel govern de la Generalitat, n'hi hagi prou per paliar l'actual crisi habitacional motivada, entre altres, per l'especulació immobiliària.

Fa pocs dies el nou Govern de la Generalitat anunciava la construcció de 50.000 habitatges per pal·liar el dèficit d’habitatge públic que actualment té Catalunya. Sens dubte, és una bona notícia que s’inverteixi en la construcció d’habitatge públic i en ajudes per als joves i les famílies pel pagament del lloguer. Però seran efectives aquestes mesures per revertir una crisi habitacional tan severa com la que ens afecta?

En la darrera dècada, la dinàmica inflacionista dels lloguers, s’ha sumat a l’equació. En les grans ciutats catalanes la mitjana del preu del lloguer ja supera el SMI (un fet insòlit i que costa d’assimilar), agreujant la situació socioeconòmica de les famílies, abocant-les a la precarietat. Gairebé 1 de cada 4 famílies que viu de lloguer està sota el llindar de la pobresa. Adjectivar la situació de dramàtica, és poc.

La pressió demogràfica que afecta les grans ciutats no se solucionarà amb aquesta injecció econòmica, ni amb els 50.000 habitatges. Cal fer front a la forta demanda d’habitatge amb legislacions valentes i efectives que vagin més enllà de la construcció de nous habitatges.

Durant anys hem vist com els nuclis antics de petites ciutats i pobles s’han anat deteriorant, i acabant en estat de ruïna, sense que hi hagi hagut cap tipus d’intent per invertir en rehabilitació. Hem vist com pobles i ciutats deixaven que gran part dels seus habitatges es veiessin transformats en habitatges d’ús turístic. Actualment, a Catalunya hi ha gairebé 100.000 habitatges d’ús turístic (amb llicència), és lògic pensar doncs, que el nombre és més elevat, ja que periòdicament apareix alguna notícia informant de multes a HUT sense llicència. Els territoris més afectats per la turistificació i la gentrificació dels seus barris comencen a fer sentir la seva veu amb massives manifestacions. També hem vist, i seguim veient, que els inversors aposten per la compra d’habitatge, perquè la seva rendibilitat és la més alta. Tot això ha anat passant amb la permissivitat dels estaments i institucions que haurien de vetllar pel Dret a l’habitatge.

Les entitats socials que treballem per garantir l’accés a l’habitatge, per garantir una vida digna de les persones, ens enxarxem, per mirar de corregir les desviacions, les anomalies d’aquest sistema pervers, que sota la bandera del capitalisme, la falsa llibertat i la defensa de la propietat privada, deixa enrere les més febles. Intentem alleugerir el feixuc pes de la precarietat econòmica, social i residencial de les persones que veuen vulnerats els seus drets més bàsics, dia rere dia, de la mà de les saturades àrees bàsiques de Serveis Socials.

Mentrestant, la ciutadania, veu com el seu poder adquisitiu minva, i el sobreesforç econòmic per assumir les despeses relacionades amb l’habitatge augmenta. En aquest context, les persones i famílies més desfavorides miren de sobreviure habitant infrahabitatges, habitacions rellogades, habitatges ocupats sense títol habilitant, i en els casos més extrems en barraques o directament a la intempèrie.

Moltes persones ja fa anys han optat per la creació de plataformes, sindicats d’habitatge o de llogateres, que defensin el dret a un habitatge digne. En aquests espais, les persones afectades per problemàtiques habitacionals, troben suport mutu, acompanyament, suport emocional i vinculen la seva situació individual amb un problema social i global, de grans magnituds. Suport emocional i acompanyament tècnic que no ofereix cap administració i que, a part de les promeses de pedaços que només seran solucions a curtíssim termini, també fan falta, com ho és el d’ampliar les borses d’habitatge social al nivell que li cal Catalunya.

Esperem veure aviat aquesta promesa, molt més necessària i perdurable, que també sigui un titular als mitjans de comunicació.

Marc Puntunet i Roca, és coordinador de l'Àrea Habitatge Social de la Fundació SERGI
Article publicat al Diari de Girona>>