«Volem que el Pla de l’Estany sigui la primera comarca solidària de Catalunya»

Felicitats pel vostre 25è aniversari! Banyoles Solidària deu ser una de les entitats més antigues del Pla de l’Estany...

DOLORS TERRADES. Com a ONGD sí, tot i que ja hi havia Mans Unides quan vam començar. Vam néixer quan el sandinisme acabava de guanyar a Nicaragua.

I ara que féu 25 anys voleu anar més enllà i convertir-vos en una entitat comarcal. M’ho expliqueu?

MARTÍ JUTGLAR. Sí, precisament una de les accions d’aquest 25è aniversari ha estat -el passat 26 d’abril-, fer una trobada amb tots els ajuntaments del Pla de l’Estany a la sala de plens de l’Ajuntament de Banyoles. Vam organitzar una taula rodona per animar la resta d’ajuntaments a aportar més fons a Banyoles Solidària. Si finalment surt aquesta agrupació d’ajuntaments implicats en cooperació al desenvolupament, tindríem la primera comarca solidària de Catalunya! Volem que el Pla de l’Estany sigui la primera comarca solidària de Catalunya!

De fet ja compteu amb la implicació de molts ajuntaments, no?

MARTÍ: Sí d’11 ajuntaments que hi ha a la comarca, ja comptem amb el suport de Serinyà, Porqueres, Banyoles, Camós, Palol de Revardit, Fontcoberta, Cornellà del Terri...ens en falten tres o quatre. I després, a veure si en surt una gestió conjunta.

DOLORS. Quan vam començar ja teníem aquesta idea d’abastar tota la comarca. Ho vam estar discutint molt i al final vam decidir posar-nos Banyoles Solidària perquè és on hi ha la majoria de població i perquè és l’Ajuntament que més aportacions fa.

Quanta gent sou ara a Banyoles Solidaria? Sou els mateixos que en començar?

DOLORS: Ui no, hem anat canviant molt i de fet, de la gent que vam començar al 1994 només n’hem quedat dues. La resta, els 12 o 13 que acostumem a trobar-nos a les reunions, s’ha anat afegint...i també hi ha els socis que gairebé són un centenar i són un suport boníssim.

Fa poc (en una entrevista) lamentàveu la poca continuïtat d’altres ONG en aquests 25 anys. Lo difícil en cooperació, és donar continuïtat als projectes ?

MARTÍ. Al 1994 quan vam començar eren temps molt bons per a fer projectes. Ajuntaments, Diputacions, i entitats aportaven fons als nostres projectes. Tot això s’ha anat reduïnt molt i ho dificulta.

Quin seria, doncs, el consell que una entitat veterana com Banyoles Solidària donaria a una entitat que vol començar a endegar algun projecte?

DOLORS. És important que la gent de l’entitat s’organitzi per fer allò que més li agradi i allò que millor sàpiga fer. Nosaltres ens organitzem per països. Jo, per exemple, treballo en el projecte a Gàmbia. I de la resta de projectes, ja saps que hi ha un grup a l’entitat que se n’ocupa. A Banyoles Solidària procurem que cada vegada que entra algú nou, pugui fer una feina concreta amb la que se senti còmode, perquè tingui il·lusió en el projecte. També és molt important que les tasques de president, relacions institucionals, etc., les assumeixi algú a qui li agradi.

Quins han estat els moments més difícils per a l’entitat al llarg d’aquests 25 anys?

MARTÍ. Hi ha projectes que no són fàcils, que costen més de tirar endavant.

DOLORS: Hem tingut problemes forts, derivats de les diferents maneres de funcionar aquí i allà. Aquí quan vas a comprar, sempre et donen una factura. Però hi ha països on això no és costum -com passava aquí ara fa 30 anys-. I quan som aquí, ens trobem que els interventors dels ajuntaments ens posen dificultats per acceptar segons quines factures. Recordo un moment especialment difícil, un any tornant de Nicaragua. Havíem demanat una pròrroga i ens vam passar dos dies de la data acordada. Des d’intervenció de l’Ajuntament ens van dir que l’any següent no ens donarien absolutament res. Ens va saber molt de greu, vam protestar, l’alcalde i la regidora de serveis socials van dir que estaven amb nosaltres...però com que la llei dictava una altra cosa, vam haver d’acatar.

Ara hem fet un projecte a Gàmbia. Allà jo semblava la tonta dels rebuts: “Receipt, Receipt”...I aquí semblo la tonta a qui li falten albarans...És horrible perquè nosaltres ens ho paguem tot quan anem cap allà! No agafem ni un euro, a nivell personal. Una altra d’aquestes anècdotes és de fa temps en un projecte a Nicaragua. Des d’intervenció de l’Ajuntament de Banyoles ens van dir que de cada dia que havíem emès una factura els havíem de dir a quan estava el còrdoba, respecte l’euro. Les traves de l’administració ho fan tot més difícil. 

I alguna anècdota més positiva?

MARTÍ: El que més recordes és el tracte amb la gents dels països on cooperem. N’hi ha que no tenen gairebé res i en canvi t’ho ofereixen tot. Això motiva moltíssim a continuar!

Parlem dels tres projectes i de com han anat cristal·litzant fins a ser el que són avui.

MARTÍ. Els primers llocs on vam anar a cooperar van ser Condega, a Nicaragua, i Kerewan, a Gàmbia. Més endavant ja vam anar també a Segundo Montes, El Salvador. A Condega, els projectes que hem fet en aquests 25 anys són de beques escolars, escoles per a persones amb discapacitat psíquica, una escola d’infantil per a nens i nenes de 3 a 4 anys i també, durant una època, hi vam construir forns solars que són molt importants. Perquè es cuinava amb llenya de baixa qualitat i implicava molt fum a les cases. Els forns solars van suposar una gran millora. Un altre programa estrella a Condega és el de la creació de bancs comunals. En tenim tres: un a Potrerillos, un altre a La Laguna i un tercer a El Peñasco. Com funciona això? Cada any des de tres poblacions del Pla de l’Estany hi aporten uns diners, segons les possibilitats pressupostàries. Amb el fons, s’atenen les demandes que fan els camperols per adobs, llavors, etc...o pot ser també un préstec per a l’hivern anar a treballar a Costa Rica. Al 2016 es va construir una nau per a cada una de les comunitats on reunir-se, fer les seves demandes...es va posar cara i ulls a les cooperatives. Una despesa important però molt necessària per acabar de consolidar les cooperatives.

Es pot dir que en els projectes de l’Amèrica Llatina, treballeu més el dret a l’educació i en el cas dels projectes a Gàmbia, el dret a l’alimentació i la salut?

DOLORS. Sí, és així. Per exemple, en el cas de Gàmbia, aquest any hem començat a col·laborar amb un altre poble i hi fem projectes de desenvolupament rural: des de portar algun tractor o alguna màquina per moldre gra, fins a encerclar horts per a dones...això és molt important a Gàmbia perquè com a país tropical hi ha 7 mesos on no hi cau ni una gota. Si durant aquest temps encerclem una zona, les dones hi poden tenir l’hortet. És molt important perquè és una font de vitamines i salut...En canvi, a l’Amèrica Llatina on la població amb la qual treballem està molt disseminada, era molt necessari treballar l’educació. En el cas de Segundo Montes, a El Salvador, s’ha anat fent escuelitas a cadascuna de les comunitats que estaven més lluny... A Gàmbia també hi ha problemes d’escoles però no és el que més necessitaven ara mateix.

L’any passat, a proposta de l’Ajuntament de Banyoles, vau ampliar l’activitat a Gàmbia, amb un projecte a Sare Yewtou perquè hi ha un clar vincle amb Banyoles, no?

DOLORS. Sí, a Banyoles hi viuen força homes originaris de Sare Yewtou . Van anar a l’Ajuntament a demanar suport per fer horts comunals, encerclar i fer pous. I l’Ajuntament ens va demanar a nosaltres que ho duguéssim a terme. Ara ja gairebé està pràcticament tot fet...La gent gambianobanyolina també s’hi ha implicat.

MARTÍ. També a Gàmbia, aquest 2018 hem dut a terme un projecte d’ampliació del dispensari de Kerewan, que dona servei a tota la població del voltant.

Als tres llocs on coopereu hi hagut molts canvis polítics darrerament. Com viu Banyoles Solidària la convulsió actual a Nicaragua?

MARTÍ. Ens preocupa el canvi que hi hagut, el canvi d ’Ortega...tenim informes que ens han arribat directes i la sang ha corregut pels carrers, molt lamentable...ens hauríem de posicionar però no sempre ens posem d’acord ....

DOLORS. En canvi a Gàmbia, ara hi hagut un canvi democràtic. El primer cop que hi vam anar l’any 94 hi va haver un cop d’estat. El canvi actual encara no es nota del tot, però es percep una millora, la gent respira més lliure, els hospitals estan més nets, i la gent està contenta.

I al Salvador? L’1 de juny hi haurà un canvi de govern...

MARTÍ: El candidat que es postula és més aviat de dretes. I a El Salvador hi ha molta mentalitat d’esquerres, sobretot a la nostra comunitat de Segundo Montes...Pensa que és una grup d’exguerrillers que venia d’Hondures, gent comunista que en acabar la guerra van venir a El Salvador. Els van deixar establir en una zona molt pobra. I allà van fer-hi una comuna, es van autoorganitzar per a la producció, hi van fer vivendes... Al govern d’aquell moment no li va agradar que prosperessin més que d’altres i els hi van retallar molt les ales...Era d’un dels llocs d’El Salvador on el jovent no havia d’emigrar cap als EUA...

A El Salvador hi hem fet beques universitàries, vuit escoles, vam doblar l’escuelita per a persones discapacitades i hem fet una escola a Nahuaterique, en un punt fronterer entre Hondures i El Salvador, la qual cosa ens va dur molts problemes a l’hora de comprar terrenys, etc....sort que tenim en Josep Callís!

Banyoles ha canviat molt en els últims 25 anys. Les activitats de sensibilització que hi féu també?

DOLORS. En el seu moment vam ser impulsors de la Plataforma d’Ajuda als Refugiats que malauradament no ha servit per res.. i ara col·laborem amb el Consell Comarcal , en dos cursos dels requisits per aconseguir la nacionalitat, cursos d’arrelament... i a Banyoles estem intentant ajudar a crear una associació de gent hondurenya.

MARTí.  Darrerament hem dut a terme diverses accions sobre persones refugiades i migracions. A més, fem moltes accions de caire solidari amb d’altres entitats de Banyoles. Per exemple, vam fer una recaptació de fons que en principi havia d’anar per a projectes nostres però que l’hem acabat destinant a Moçambic perquè després del cicló un col·laborador ens va demanar ajuda. Sempre intentem col·laborar...

Com us financieu?

DOLORS TERRADES. Banyoles Solidària té dues fonts de finançament: una són els ajuntaments i l’altra, els socis i els apadrinaments. En aquest últim cas, es tracta de gent a títol individual que apadrina nens i nenes d’El Salvador o de Nicaragua. En el cas dels socis, participen en el què volen i al llarg de l’any donen uns diners que repartim en les tres comunitats. A més, nosaltres també anem fent accions al llarg de l’any per recollir diners. El finançament més important -12.000 euros- ve de l’Ajuntament de Banyoles que cada any ens dona un fix per a un projecte diferent. O sigui ens ho repartim: un any va per Nicaragua, un altre per a El Salvador, i un altre per a Gàmbia...En el cas d’El Salvador hi ha una ajuda directa de l’Ajuntament de Porqueres. I l’Ajuntament de Camós fa una ajuda directa a un poble de Condega. La resta d’Ajuntaments, que fan aportacions més petites, van al fons de Banyoles Solidària que es reparteix entre els tres projectes.

El proper 18 de maig féu una celebració del vostre 25è aniversari a La Muralla de Banyoles.

DOLORS. Sí, és una festa que fem en col·laboració amb alumnes de tercer d’Eso de l’Institut Pere Alsius, que s’han apuntat a ajudar-nos....És la primera vegada que fem aquesta col·laboració amb aquesta gent jove...sembla que tenen moltes ganes de treballar...

L’entrevista acaba amb un agraïment de Martí Jutglar a la Coordinadora d’ONG Solidàries i amb una invitació a tothom que vulgui saber més de l’entitat a entrar al seu web, on hi trobareu la història dels 25 anys de l’entitat: www.banyolessolidaria.org