«En omplir el tanc del nostre cotxe, hem de ser conscients de les conseqüències de la seva extracció.» (abril de 2012)

Enric Guiot, del Grup de Girona d'Enginyeria Sense Fronteres. Contacte. 

Quina és l'empremta del grup gironí d'ESF?

Al Grup d'ESF de Girona treballem, sobretot, amb les energies renovables (ER), amb les cuines i forns solars, turbines de riu... Una altra peculiaritat és que és un dels tres grups més aïllats de Barcelona, on s'ubica ha la majoria de grups d'ESF, i que estem a la comissió Nord i a la comissió Sud: la que s'ocupa de les activitats de sensibilització i divulgació a Catalunya i l'encarregada de tots els projectes de cooperació al desenvolupament que s'estan fent des d'ESF, respectivament. En aquestes dues comissions es decideix els pressupostos i les línies generals de l'entitat.

Quants voluntaris sou?

Som un grup multidisciplinari on encaixen tots els perfils de persones, tot i que ara mateix el grup està conformat principalment per gent d'enginyeries, ambientals i arquitectura. Ara som uns 10 voluntaris, que ens reunim cada dos tres setmanes a un local que tenim a la Facultat Politècnica per tractar els nostres temes. I a més de la Coordinadora d'ONG Solidàries, som dins del Consell d'Associacions de la UdG.

A nivell de projectes, Girona treballa en projectes concrets?

Sí, nosaltres som a una regió amazònica de l'Equador que té un índex de pobresa força elevat i que es caracteritza per ser la zona d'Equador d'on s'extreu més petroli. Allà sempre hem treballat en la promoció d'ER i en el projecte actual, fem suport a que hi hagi el manteniment de totes les ER del cantón (regió). Sempre intentem treballar amb les administracions locals i amb els beneficiaris, seguint un ordre d'actuació: identificació de les necessitats, formulació del projecte, finançament, coordinació i adquisició de material, formació dels responsables, instal·lació, formació dels beneficiaris, seguiment i avaluació. Pas a pas.

Com vau anar a parar a aquesta zona?

De fet, primer es va intentar anar a una zona del Nord, però tocava a Colòmbia, hi havia problemes amb les FARC i es va acabar on som ara: la zona amazònica, que té 3 regions que són les més riques en petroli i que, paradoxalment, són les més pobres. Amb el boom de la descoberta de petroli, ara fa 70 anys, es va anar poblant de colonos; és a dir, de persones de la resta d'Equador que tenien maneres molt diferents de viure a les de la gent indígena autòctona. Això ha comportat que es malmeti l'entorn i que es contamini la natura, un problema que tracta sobretot el grup de Tarragona: malalties respiratòries, contaminació d'aigua, defensa dels drets jurídics...I el nostre objectiu era que, en una terra on s'extreu tanta energia en forma de petroli, hi hagués el dret a no dependre d'ell i que es pogués accedir a l' energia solar, més respectuosa amb l'entorn. Hi ha casos de comunitats en què s'ha instal·lat generadors de dièsel i tenen llum gràcies a això. Nosaltres volíem evitar la generació amb combustible al mig de la selva, perquè és molt sorollosa i dependent. També volíem substituir els mecheros, que són llums de benzina, i frenar que es tirin línies elèctriques pel mig de la selva.

Actualment ja no treballeu tant la instal·lació, sinó la capacitació i el foment de les energies renovables, no?

Sí, s'ha parlat amb l'administració de la zona i l'empresa elèctrica que és responsable de la majoria d'instal·lacions, perquè posin un responsable de manteniment i no es degradin les plaques. S'està revisant el màxim de comunitats per saber en quines condicions es troben els equips, quins necessiten reparació més urgent, etc. Cada comunitat té uns tècnics encarregats de les instal·lacions i també una persona encarregada de finançament dels equips perquè es poden fer malbé, com la bateria que cada 5 anys s'esgota i s'ha de renovar. Cada mes, segons la comunitat, es paga entre 3-5 dòlars i s'ingressa en un compte bancari. Aquests diners serveixen per comprar el material quan calgui.

Teniu personal a la zona?

Sí, és el que en diem la figura de l'"expatriat". Creiem que és important que hi hagi algú durant tot l'any perquè sigui un projecte de continuïtat, i hi hagi contacte amb les necessitats reals i les administracions sòcies. Cada mes, tota la gent que està treballant al Sud, siguin PCR o expatriats, fan un informe per a la resta del grup. Sempre hi ha un feedback. I les decisions sempre es prenen en grup. La persona expatriada sempre tindrà més pes, però els que som aquí també podem dir-hi la nostra.

 Ara parlaves dels PCR's, és una manera diferent de fer brigades?

PCR vol dir Programa de Coneixement Realitat. La idea és que els nous voluntaris coneguin, de primera mà, el projecte que estem duent a terme al Sud i hi posin el seu granet de sorra. És una activitat que es fa normalment a l'estiu, durant dos mesos com a mínim. Els PCR treballen en la creació d'una oficina de manteniment al cantón Orellana. Per aquesta oficina s'ha contractat un tècnic responsable mitjançant un sou de l'Ajuntament d'allà i amb la col·laboració de CNEL, l'empresa elèctrica. Nosaltres posem d'acord les parts i procurem per la formació dels responsables de la comunitat. L'oficina ha d'impulsar formacions, fer manteniment i arranjaments tècnics i, a més, s'està fent una base de dades georeferenciada.

M'ho expliques?

Es diu GIS, en les sigles en anglès. Es tracta d'un mapa virtual on hi tens ubicades totes les instal·lacions i les seves dades. I és que un dels principals inconvenients és el desplaçament i saber on és cada instal·lació, perquè estan escampades per la selva. De moment, en tenim 500 registrades. El mapa inclou totes les dades referenciades sobre qui és la persona encarregada, quins equips hi ha, quin és el seu estat de funcionament, quines reparacions s'hi han fet...Aviat una empresa assessora ens adaptarà un programa informàtic a les nostres necessitats i s'ocuparà de posar un programa amb software lliure, que això és una exigència d'Equador amb totes les entitats que hi treballen. Els PCR's, acompanyats de l'expatriat, han d'anar a les comunitats, casa per casa, i fer una enquesta tècnica de cara als beneficiaris d'aquesta energia: quins usos es dóna, si tenen problemes, etc. I a l'oficina a la Ciutat del Coca, s'entren les dades.

Quina és la situació de les petrolieres a la selva amazònica on treballeu?

Les regions amazòniques a l'Equador són vistes com zones que donen riquesa al país. Hi ha moltíssima gent que viu de les petrolieres de manera directa o indirecta. En canvi, per la gent del camp suposa contaminació dels aqüífers i les terres perquè hi ha abocaments, desforestacions per fer carreteres per arribar als pous... Hi ha comunitats que se'n beneficien perquè s'ha establert com una mena de «xantatge» en què se'ls dóna alguna cosa a canvi i això genera conflicte social. Per poder extreure en una zona, s'ha de tenir el permís de la comunitat. Llavors, les petrolieres se les han d'empescar per tenir el suport de líders de les comunitats i això acaba creant molta divisió social.

Amb aquest ‘xantatge' de les petrolieres, no és difícil que les comunitats apostin per les energies renovables?

No, perquè les petrolieres també n'han instal·lat, tot i que després no n'han fet el manteniment. Les comunitats que tenen fotovoltaiques no són a prop de les zones de pous, que ja tenen línies elèctriques.

Ja ho dèieu amb la campanya Make Loff de l'any passat: «El petroli és malaltia, guerra, dependència, destrucció, fam... »

Igual que els interessos miners, totes les energies extractives són subjectes als abusos de les multinacionals que en volen el benefici propi i no del país en sí. Amb l'extracció de petroli, hi ha beneficis pel país, però també hi ha molts perjudicis per la gent que viu a les zones: contaminació, explotació dels treballadors...Utilitzar petroli no ha de significar només el preu econòmic d' omplir el tanc del cotxe sinó que hem de ser conscients de les conseqüències de la seva extracció.

Ara esteu treballant la sobirania alimentària i també, la gestió pública de l'aigua. Amb quin enfoc?

En tots dos casos són campanyes enfocades a sensibilitzar la ciutadania del Nord. En el cas concret de l'aigua, la campanya ha sorgit davant els passos que s'estan fent per privatitzar-la. El que defensem és que l'aigua sigui un dret per a tothom i que no sigui tractada com una mercaderia, amb un preu de mercat, sinó que sigui gestionada de forma participativa, des de l'àmbit públic i amb control ciutadà.

 A banda, féu un treball més pedagògic i oferiu cicles de tallers...

Sí, cap a la primavera fem unes jornades d'ER i forns solars a l'edifici de la Politècnica per a estudiants de batxillerat tecnològic. Se'ls fa una presentació teòrico-pràctica. A les escoles de Girona, també fem tallers. Aquests estan més encarats a obrir els ulls, exposar els problemes del món i fer reflexionar els petits sobre el repartiment de riquesa...I des de l'any passat, també hem començat a fer uns tallers al centre cívic Ter, més enfocats a adults. A banda dels tallers es fa divulgació organitzant xerrades o en projeccions de documentals.