«El comerç just és una garantia per al petit productor»
Alfonso López Santiz és un indígena de Chiapas que cultiva cafè orgànic. L'any 1992, quan es va posar en marxa la cooperativa de cafè de comerç just Más Café, amb prou feines entenia l'espanyol, ja que la seva llengua materna és el tzeltal. Actualment, però, coordina la part tècnica d'una de les entitats incloses a la cooperativa, Kulaktik, a més de donar suport tècnic a Más Café i de ser un veritable expert en tots els aspectes que afecten el cafè. Ell i la seva família, en segueixen cultivant.
Quants productors agrupa Más Café?
Actualment, la cooperativa engloba Flor del Cafetal, Kulaktik, Juan Sabines Gutiérrez, Procafem i Tzajalchen. A la meva entitat, a Kulaktik, hi ha 323 famílies que viuen del cafè. Pel que fa a la cooperativa, hi deu haver sobre els 2.500 productors de cafè.
I quina és la seva feina dins d'aquesta cooperativa?
Doncs, coordino el què en diem aspectes legals, que ve a ser un suport administratiu, suport a la capacitació de la gent de les entitats, actualització de les actes de les assemblees, etc. I també faig el seguiment i acompanyament de les organitzacions associades a Más Café.
Quin tipus de cafè podem trobar a Chiapas?
Nosaltres cultivem les varietats de cafè principals: Borbon, Aràbica i Mondo Novo.
I quin seria el procés des de que es planta a Chiapas fins a que el trobem a la tassa d'algun bar de Girona?
Els productors plantem el cafè, el tallem quan el gra està madur, i a través d'una màquina manual de cilindres, traiem la clova del cafè i ens queda el cafè pur. Llavors el deixem reposar en un tanc de ciment durant unes 18-24 hores fins que fermenti. Després el rentem i el deixem assecar durant 3-4 dies, segons el sol. I un cop sec, ja es pot dur al centre de recepció de Tenejapa, des d'on s'enviarà a la maquila, per al seu processament. Allà es prepararà segons el client: la preparació europea té més qualitat perquè només accepta el 5% de defecte, mentre que la nordamericana admet fins a un 17% de defecte.
Sap quin preu hem de pagar els europeus per un cafè?
No, no en tinc idea.
Una mica més d'un euro.
Impressionant.
A quan li paguen a vostè el quilo de cafè?
Un euro ve a ser com uns 22-23 pesos, el que ens paguen a nosaltres per un quilo. Actualment, de fet, ens paguen un preu per endavant de 21 pesos el cafè normal, i 23 per a l'orgànic.
Per endavant?
És un dels avantatges del comerç just. Ens donen un preu de garantia que no es mou encara que la borsa pugi o baixi. Els camperols tenim l'avantatge de tenir un preu mínim, amb el comerç just. I en el nostre cas, també tenim el certificat de cafè orgànic, que ens dóna un preu millor. La resta d'intermediaris , els coyotes, segueixen el preu de la borsa: si el preu és baix, et paguen poc. El coyotes van començar pagant 17 pesos el quilo. Mentre no hi havia les organitzacions socials, ells fixaven el preu. Però ara ens han de seguir. Ara se'ns paga 21 pesos pel normal i 23 per l'orgànic. És un preu que es fixa el gener perquè no sabem com es comportarà el mercat. És el preu "avançat". Per al petit productor, per a qui el cafè és el seu principal ingrés durant l'any, és una garantia. No tenim cap altre ingrés. Al final, quan ja s'ha venut o contractat tot el cafè de l'any, es fa la liquidació. Si el mes de gener el cafè estava a 23 i el maig, puja fins a 27, el productor rebrà el preu promig.
Es nota la crisi al sector cafeter de Chiapas?
Fins ara no massa. Però els polítics diuen que es començarà a notar el 2010. El que sí que ha pujat és la roba, el calçat...
Quines diferències troba a partir que entra a la cooperativa, l'any 92?
La diferència, a nivell de productor, és que tinc més coneixements: sé què és el mercat, què és el cafè orgànic, què és comerç just...Fins que es forma la cooperativa, no en teníem ni idea de tot això. Ara, en canvi, ja tenim més gent capacitada. Si li preguntes a qualsevol productor que com es fixa el preu del cafè, sabran respondre. Un dels objectius de Kulaktik i també de Más Café és formar recursos humans de la pròpia organització perquè ells s'encarreguin de donar seguiment a l'operativitat de l'organització. Perquè els tècnics de l'organització, si els surt una oportunitat millor, se'n van. En canvi, el productor es queda i si està format, pot suplir aquest buit. El productor té la consciència que és d'allà, que ha crescut allà...Ho tenim molt present, i que gràcies a l'organització, ens hem pogut formar. Jo només tinc primària i quan vaig entrar, em feia vergonya parlar en públic, parlar en espanyol, que gairebé ni l'entenia. Ara en canvi, puc oferir xerrades! El comerç just, a més, és una garantia per a la transparència. Hi ha organitzacions socials que acaben desapareixent perquè s'enduen les pagues...perquè no tenen un bon seguiment. I aquesta circumstància no és possible si vols el certificat del comerç just. Mitjançant les assemblees que fem cada dos mesos, hem de rendir comptes i la gent exigeix saber.
Què li diries al consumidor occidental per a que es decanti pel cafè de comerç just
El convidaria a consumir cafè orgànic, certificat, és clar, Això és una garantia per la salut, en comparació amb els convencionals. El cafè orgànic no duu químics, és lliure de contaminació. I recomanaria que a més, sigui de comerç just perquè és una alternativa per al petit productor. I amb el consum de cafè de comerç just ajuden les famílies camperoles perquè en viuen, el cafè és el seu principal ingrés. Cada productor té el seu frijol, el seu blat de moro, i aus de traspatio, de corral, però això és per al seu consum. A més, el premi social del comerç just l'invertim en infraestructura, per capitalitzar el grup i la seva capacitació.
Sònia Cervià / Solidaries.org
