Vuit persones posseeixen la mateixa riquesa que la meitat més pobre del món
A Espanya, la fortuna de tan sols 3 persones equival ja a la riquesa del 30% més pobre del país. La desigualtat segueix augmentant i el creixement del PIB deixa enrere als més vulnerables. En total, es deixen d'ingressar 1.550 milions d'euros a Espanya, com a resultat de l'activitat canalitzada a través dels 15 paradisos fiscals més agressius del món. Són dades de l'últim informe presentat per Oxfam Intermón.
El Fòrum Econòmic Mundial reuneix de nou a Davos a líders polítics i empresarials. En el marc d'aquest esdeveniment, Oxfam Intermón ha publicat"Una economia per al 99%", un nou informe en què denuncia que tan sols vuit persones (vuit homes) posseeixen ja la mateixa riquesa que la meitat més pobra de la població mundial, 3.600 milions de persones. Any rere any els rics acumulen més riquesa, mentre dades més actualitzades ens mostren que la meitat més pobre del món posseeix menys riquesa del que inicialment es pensava.
Si la concentració de la riquesa segueix a aquest ritme, en tan sols 25 anys, tindríem el primer "bilionari" del món, algú amb tanta riquesa com tota l'economia espanyola actual, que necessitaria malbaratar un milió de dòlars al dia durant 2.738 anys per gastar la seva fortuna. A Espanya, la tendència ha estat la mateixa en aquest últim any i són ja només tres persones les que acumulen la mateixa riquesa que el 30% més pobre del país, és a dir, 14,2 milions de persones. En l'últim any, l'increment de la riquesa del 10% més ric a Espanya ha estat gairebé dues vegades l'increment del 90% restant. És cert que ha crescut el PIB des de fa tres anys, però la bretxa de la desigualtat també ha seguit augmentant, el que significa que el creixement econòmic només està beneficiant als més rics.
Oxfam Intermón incideix en cóm grans empreses i els més rics segueixen utilitzant els paradisos fiscals per pagar el menys possible, potencien la devaluació salarial i utilitzen el seu poder per influir en les polítiques públiques, alimentant així la greu crisi de desigualtat. És el reflex d'un sistema econòmic global injust, que opera al servei de l'1% més poderós, una economia per a les elits.
És cert que entre 1988 i 2011 els ingressos del 10% més pobre de la població mundial han millorat, però és una millora de només tres dòlars l'any, mentre que els del 10% més ric van créixer 182 vegades més. Avui en dia, set de cada deu persones viu en un país en què la desigualtat de renda ha augmentat en els últims 30 anys.
Els paradisos fiscals aguditzen la crisi de desigualtat extrema i són part del problema. Espanya deixa d'ingressar aproximadament 1.550 milions d'euros com a resultat de l'activitat canalitzada a través dels 15 paradisos fiscals més agressius del món, una quantitat que equivaldria al 58% del dèficit que s'estima tindrà el fons de reserva de les pensions el 2017. Per als països pobres les pèrdues fiscals són d’almenys 100.000 milions de dòlars l'any, diners suficients per finançar serveis educatius per als 124 milions de nens i nenes sense escolaritzar o l'atenció sanitària que podria evitar la mort de com a mínim sis milions de nens i nenes cada any.
S'està construint un model de competitivitat empresarial per assegurar el creixement econòmic basat en el curt termini i en un concepte equivocat que promou una cursa a la baixa en la fiscalitat empresarial i en les condicions salarials dels treballadors.
A molts països, fins i tot amb el salari mínim establert per llei no n'hi ha prou per percebre uns ingressos mínims necessaris per portar un nivell de vida digne. El salari mínim de les persones en les plantacions de bananes a la República Dominicana és de només el 40% d'un salari digne; a Bangladesh és aproximadament el 20% de la quantitat necessària per portar una vida digna.
A Amèrica Llatina i el Carib el problema és similar. Una família multimilionària llatinoamericana ingressa 1.154 vegades el que una llar del 20% més pobre. És més, des de la dècada dels vuitanta, no s'han vist xifres d'augment de la desigualtat com les de 2015 a la regió: set milions de persones van caure en la pobresa i cinc milions van passar a la indigència.
El rebuig de la ciutadania a la desigualtat està provocant crisis polítiques arreu del món i es considera un factor determinant en la victòria de Donald Trump en les eleccions als Estats Units, així com en l'elecció del president Rodrigo Duterte a Filipines i el Brexit en el Regne Unit.
Una desigualtat creixent a Espanya
Espanya segueix sent el segon país de la Unió Europea on més ha crescut la desigualtat des que va esclatar la crisi, tan sols darrere de Xipre i 20 vegades més que la mitjana europea. Des 2014 creix el PIB, però els resultats d'aquesta reactivació econòmica només semblen beneficiar una minoria mentre que la desigualtat es cronifica i intensifica.
En l'últim any, han sorgit 7.000 nous milionaris, aproximadament 20 al dia. El 10% dels espanyols més rics concentren ja més riquesa (un 56,2%) que la resta de la població. I mentre la fortuna dels 3 més rics va augmentar en un tres per cent, el 30% més pobre del país va perdre un terç de la seva.
Entre 2008 i 2014, els salaris més baixos van caure un 28% mentre els més alts amb prou feines es van contreure. I el 2015 vam arribar a un nivell en què la remuneració de l'executiu amb el salari més elevat multiplicava per 96 la del treballador mitjà en les empreses de l'Ibex 35. Espanya és també un dels països europeus on el sistema fiscal aconsegueix reduir menys les desigualtats, el cinquè pitjor d'Europa. Les famílies suporten el 84% de la recaptació enfront del 13% de les empreses.
Oxfam fa una crida a les elits econòmiques que estaran aquesta setmana (i de forma específica als milmilionaris del món) perquè tinguin un paper fonamental en la creació d'una economia més humana. És hora de frenar aquesta concentració de riquesa extrema, eliminar les barreres que limiten el progrés econòmic i social de les dones i accedir en igualtat a drets fonamentals. És fonamental que els polítics deixin d'obsessionar per mesurar el progrés tan sols sobre la base del PIB i se centrin en indicadors que reflecteixin el benefici del conjunt de la ciutadania i no només d'uns pocs.
A Espanya, Oxfam Intermón planteja al nou Govern i al Parlament la necessitat d'impulsar un pla d'urgència contra la desigualtat, que inclogui una Llei contra l'evasió i elusió fiscal que contribueixi a recuperar la progressivitat i suficiència en el disseny tributari gravant més als que més tenen; així com garantir uns salaris dignes amb la pujada del Salari Mínim Interprofessional fins als 1.000 euros el 2020 i establint escales salarials justes (escala 1:10 entre el salari màxim i el salari mitjà en els centres de treball).
L'organització reclama també que els pressupostos públics prioritzin a les persones més vulnerables, incrementant les dotacions en polítiques socials i assegurant ingressos per als més vulnerables. Així mateix, el pressupost d'Ajuda al Desenvolupament s'ha d'incrementar progressivament fins a arribar al 0,4% el 2020, pujant en el pressupost de 2017 ja a un 0,25%.
Informació elaborada per Oxfam Intermón
Materials:
-Descarregat l’informe http://bit.ly/DavOx17
-Descarrega l’anex amb dades i anàlisi a Espanya http://bit.ly/DAVEspC
- Materials audiovisuals (castellà):
