Vies legals i segures i acollida digna per a totes

Quan es vol, es pot

Les entitats sotasignants celebrem la rapidesa i agilitat amb què s’ha donat resposta a l’emergència humanitària d’Ucraïna. La posada en marxa d’una directiva de protecció temporal de forma urgent i l’establiment de vies legals i segures per cercar refugi demostra com la Unió Europea és capaç de donar una altra resposta a les persones en moviment. Ara sabem segur no és necessari que les persones es juguin la vida al mar o saltant una tanca per cercar refugi, que existeixen mecanismes per posar la vida al centre i evitar la violència envers les persones que han de marxar de casa seva, pel motiu que sigui.

Celebrem la decisió d'emprar una via legal i segura per als milions de persones  que fugen d’Ucraïna. Alhora, això evidencia la discrecionalitat de la “solidaritat” dels estats europeus. Es veuen les costures del racisme institucional en el contrast entre les mesures establertes avui i l’absoluta manca de respostes que durant anys s’ha donat a les persones que arriben de països del sud global cercant refugi.

La directiva europea aprovada el 2001 i mai fins ara utilitzada, permet garantir en 24 hores la protecció de forma col·lectiva i per un període de fins a 3 anys. Mentrestant, les persones que arriben cercant refugi de països del sud global esperen mesos per accedir a les cites, fer entrevistes individualitzades i gaudir d’un permís de residència i treball que sovint arriba com a molt als 9 mesos o un any, per després veure negada la seva sol·licitud en un 95% dels casos.

Queda clar, doncs, que ni el volum de persones que arriben ni el reconeixement de la protecció era realment el problema, sinó que el problema és el racisme institucional i els interessos geopolítics que regeixen les decisions de la Comissió Europea i els estats membres. 

Segons la Convenció de Ginebra i els seus protocols, refugiada és aquella persona que surt del seu país “a causa de fundats temors a ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a un determinat grup social o per les seves opinions polítiques" o no pot o no vol tornar-hi per aquests mateixos temors; així com víctimes de conflictes. 

L’aprovació d’aquesta directiva i les decisions polítiques preses per donar resposta als desplaçaments causats per la guerra d’Ucraïna, semblen oblidar la resta de causes i atorgar diferents valors als conflictes segons els interessos dels països del nord global, entre ells Espanya, establint així refugiats de primera i de segona.

Per això, exigim que es garanteixi l'exercici del dret a migrar i a l'asil a totes les persones que es veuen forçades a desplaçar-se i l'accés a permisos de residència i treball en les mateixes condicions que qualsevol persona desplaçada des d'Ucraïna.

També en l’acollida destaquen diferències. Des dels Ajuntaments, la Generalitat i el Ministeri d’Inclusió s’ha anunciat la posada en marxa de més de 2.400 places d’acollida. En albergs públics, nous centres d’acollida o recursos habitualment oberts per a emergències climàtiques, entre d’altres. Ens preguntem, on eren aquestes places fins ara? Comptem amb milers de persones dormint al carrer, moltes d’elles sol·licitants d’asil esperant entrar en programes d’acollida durant mesos. I si aquestes estaran disponibles d’ara endavant per a les persones que arriben per altres vies buscant refugi i una vida digna.

Així, exigim a la UE, al Govern Espanyol i al Govern de Catalunya, responsables en diferents graus de la protecció i l’acollida de persones desplaçades, el compliment de la Directiva europea que estableix que les persones sol·licitants d’asil puguin disposar de condicions materials d’acollida dignes que proporcionin un nivell de vida adequat, que garanteixi la subsistència i la protecció de la salut física i psíquica. Exigim una acollida digna per a totes i demanem que aquestes places habilitades ara per les administracions, siguin permanents i puguin garantir un sostre a les persones en situació de vulnerabilitat.

Per últim, també celebrem l’establiment d’un circuit d’urgència per a l’acolliment familiar de menors d’edat ucraïnesos que arriben sols a Catalunya i no tenen tutors legals. Però ens sorprèn que no s’activés quan el maig del 2021, més de 1.500 infants i joves van arribar a Ceuta i Melilla. Ni que tampoc es plantegin acollides familiars per als 1.600 menors migrats sols tutelats per DGAIA o els 2.000 que esperen en centres de Canàries. És més, les famílies que han intentat acollir menors d’orígens diversos anteriorment, s’han enfrontat a mesos de tràmits i esperes, sense tenir en compte l'interès dels menors ni les condicions d’acollida. 

Exigim, per tant, que el circuit s’apliqui en igualtat de condicions per a la resta d’infància que migra sola, sigui quina sigui la via d’entrada i la seva situació. Si la millor solució per a un menor o una menor és ser acollida/a per una família, ho és sigui quin sigui el seu origen o nacionalitat, idioma o problema del qual fugi. 

Les mesures implementades en aquesta ocasió demostren que quan es vol, es pot. Només falta que es vulgui per a tothom.

Vols adherir-te al manifest? Fes-ho aquí >>