Una persona, un vot
El proper 24 de maig tots els ciutadans i les ciutadanes de les comarques gironines estem cridats a votar a les eleccions municipals del 2015 per escollir les persones que ens representaran al nostre municipi. Bé, tots no. Segons dades del padró de l’Ajuntament de Girona del 2014, gairebé el 13% de la població major de 18 anys, més de 10 mil persones, es quedarà fora del joc democràtic.
A Girona ciutat parlem de persones nascudes a l’estranger, procedents de prop de 140 nacionalitats diferents que, per diverses qüestions legals com no disposar de la nacionalitat espanyola, per traves dels seus països d’origen o per qüestions de política internacional, no podran introduir la butlleta dins l’urna per decidir el futur polític del seu municipi. En alguns pobles i viles, com la de Salt, aquest percentatge encara és més demolidor: un terç de la població saltenca en edat de votar, no ho podrà fer.
La nostra demarcació s’ha construït gràcies a les aportacions constants de la immigració. No obstant, tota aquesta riquesa no s’ha vist compensada en una igualtat efectiva de drets. Per conèixer d'aprop aquesta realitat, hem volgut parlar amb algunes de les persones que no podran exercir el dret a vot a les properes eleccions.
Mohamed Chriyaa
Fa 25 anys que en Mohamed viu a Catalunya. Tal com explica, és d’origen marroquí, però se sent plenament català. Està vinculat a la política municipal; de fet, és el número 3 del partit Canviem Salt. Ell sí que podrà votar a aquestes eleccions municipals i, fins i tot, podrà presentar-se com a representant. Per aquest motiu lluita, perquè la resta de ciutadans puguin gaudir del mateix dret que ell.
“És surrealista, no és normal... El govern no és capaç de buscar fórmules perquè tothom pugui triar la persona que el representi. Considero que, amb tres anys de residència, les persones ja coneixen el seu entorn, sistema polític i candidats. A més, haurien de tenir l’oportunitat de postular-se com a representants. Haurien de tenir el dret a vot i el dret a ser votats”.
Bacary Sane
En Bacary és una persona molt coneguda a Salt, fruit de la seva implicació amb el poble i amb el seu teixit associatiu. Actualment, és el president de la Coordinadora de les associacions senegaleses de les comarques gironines. Malgrat viure a Salt des de fa 12 anys, no podrà votar a les eleccions per decidir els seus representants.
“No puc votar perquè no tinc la nacionalitat. Amb la residència no n’hi ha prou. És una pena, perquè considero que amb tants anys que porto hauria de tenir el dret de votar, però no. Pago els impostos com tots els espanyols i porto molts anys vivint aquí. La nacionalitat no hauria de ser obligatòria".
Mostafà Shaimi
Igual que en Bacary, en Mostafà sempre ha estat molt implicat amb associacions i projectes que lluiten per la igualtat de drets de la ciutadania. Anys enrere, havia format part de la Comissió pel Dret a Vot de la Coordinadora d’ONG Solidàries. En aquests moments, és membre de l’Espai Antiracista de Salt i Girona, on continua reivindicant el vot per a tots i totes. Viu a Salt des de fa 20 anys, però tampoc podrà exercir el dret del sufragi.
“És racisme institucional. Aquí hi ha una desigualtat flagrant, perquè els programes dels partits ja no contemplen un seguit de ciutadans del seu municipi. Hi ha molta gent que viu, treballa, porta els fills a l’escola, cotitza, va a comprar al mercat i paga impostos, però no té dret a vot. Tenim un seguit de deures, però, en canvi, no podem exercir el dret més elemental d’una democràcia. Per tant, crec que és un frau democràtic. És molt greu que en una democràcia al cor d’Europa, en ple segle XXI, aquestes coses encara passin”.
