Un camp de tortura per als refugiats

L'estudi sobre la població del camp de Moria ha estat elaborat pel Grup d'Acció Comunitària, especialitzat en la recerca en els àmbits de la salut mental, la violència política i els drets humans. Segons el seu treball,  el camp de Moria és, ras i curt, un espai de tortura. A partir de diferents instruments d'avaluació internacionals, es demostra que aquestes persones hi estan tancades en unes condicions “obertament de maltractament”.

Inicialment, el camp de Moria, el més gran d'Europa, va està dissenyat per a 3.000 persones però el febrer de 2020 havia arribat a acollir prop de 20.000 sol·licitants de protecció internacional i refugiats. Un espai en el qual s'ha permès que aquestes persones hi estiguessin mesos i fins i tot anys, tancades en unes condicions infrahumanes: la fam, la sed, la falta d'higiene, l'alteració del son i les malalties per les condicions de l'entorn, són apuntats quasi de manera absoluta per part de totes les persones entrevistades per a l'informe. Però a més, s'apunta l'aïllament comunicatiu, les amenaces i la violència patida a mans dels funcionaris públics, les constants humiliacions o l'exposició a temperatures extremes sense possibiltat de protegir-se, com a indicadors d'una política migratòria dissenyada "amb finalitats d'exemplarització, persuassió i càstig" cap a les persones que gosen travessar la frontera europea, buscant millors condicions de vida.

Si mirem al detall les dades, es confirma la constant  vulneració de drets de les persones que hi viuen: el 100% dels refugiats han passat gana i el 41% de dones han patit abusos sexuals; el 43% de les persones no disposa ni de tan sols 2 metres quadrats per a si mateix i això fa que el 59% apuntin la impossibilitat de tenir intimitat o de poder gaudir de la soledat; el promig d'hores de son continuat és inferior a les 4 hores; el 49% afirma haver tingut por extrema algunes vegades i el 29%  diuen que aquesta por hi és present quasi sempre; el 30% de les persones entrevistades afirmen tenir sentiments de desperança de manera continuada.

Segons l'estudi, les dades recollides demostren que "la població que ha passat per Moria ha estat víctima de forts impactes en la seva pròpia identitat, veient mermades les capacitats humanes de confiar en les altres i canviant de manera radical la seva visió del món".  "La tortura", diuen des del Grup d’Acció Comunitària, "no sempre va acompanyada de marques físiques però sí que suposen el més contundent  trencament d'un mateix en veure's sotmès a una absoluta pèrdua del control sobre la seva pròpia vida, incloent-hi els detalls més qüotidians."