Nosotros y terceros, como proveedores de servicios, utilizamos cookies y tecnologías similares (en adelante “cookies”) para proporcionar y proteger nuestros servicios, para comprender y mejorar su rendimiento y para publicar anuncios relevantes. Para más información, puede consultar nuestra Política de Cookies. Seleccione “Aceptar cookies” para dar su consentimiento o seleccione las cookies que desea autorizar. Puede cambiar las opciones de las cookies y retirar su consentimiento en cualquier momento desde nuestro sitio web.
Cookies autoritzades:
Més detalls
MENU
27/06/2023

Un any sense justícia, un any d' impunitat

El 24 de juny del 2023 ha fet un any de la massacre de Melilla. Girona Acull, Ànima Màter, Amnistia Internacional i la Coordindora d'ONG Solidàries organitzen aquest dijous, 29 de juny, un acte per exigir que es faci justícia.

L'acte es farà a la Plaça 1 d'Octubre de Girona a partir de les 7 de la tarda, i vol recordar les víctimes -la majoria eren persones refugiades procedents del Sudan i moltes d'elles, menors d'edat- de la pitjor massacre ocorreguda a sòl europeu a mans de la policia espanyola i marroquina, i que a dia d'avui segueix impune. Durant l'acte-denúncia es llegirà un manifest, en el que es recorda «la mort i execució extrajudicial de com a mínim 37 persones, 77 víctimes de desaparició forçada, centenars sotmeses a la denegació de l’auxili, a la tortura i a tractes cruels i inhumans o degradants.»

El manifest assenyala el Govern de l’Estat espanyol perquè ha «incomplert sistemàticament el deure de deguda diligència, negant-se a aclarir els fets, sense depurar responsabilitats, ni promovent la rendició de comptes i reparació del mal.» i recorda com el ministre de l'interior Grande-Marlaska, recolzat pels partits de la coalició de l’autoanomenat “Govern més progressista de l’historia d’Espanya” (PSOE i Podemos), s'ha parapetrat darrera versions contradictòries i opaques sobre les actuacions de les forces de seguretat espanyoles. 

En aquest context, la Coordinadora d’ONG Solidàries de comarques gironines i les organitzacions signants del manifest denuncien que les persones que van sobreviure a la massacre de Melilla, van ser expulsades il.legalment, i sense donar-los el dret a demanar l'asil, en tant que la majoria eren persones refugiades. «La gran majoria de víctimes de la massacre de Melilla procedien de Sudan, un país immers en una profunda crisis política i en un conflicte armat que s’ha acarnissat durant anys contra la població civil.» recorda el manifest que ho compara amb la resposta europea prioritària que s'ha donat a les persones refugides ucraïneses, constatant doncs, la greu discriminació que pateixn les persones negres, també a l'hora de demanar refugi. En aquest sentit, es demana que es doni protecció internacional a l'únic supervivent de la massacre de Melilla, en Basir, que després de ser torturat va ser expulsat il.legalment a Rabat, on continua sense resposta per part del Govern espanyol. 

Les entitats denuncien, també, la impunitat davant crims de drets internacionals i altres vulneracions de drets humans, amb comissions d'investigació parlamentàries obstaculitzades o l'arxivament de les diligències de la investigació, sense que s'exigeixi una investigació independent i imparcial i reparadora per a les famíles de les víctimes que segueixen sense poder enterrar els seus morts.

El manifest demana la dimissió del 
ministre de l’interior, el sr. Grande-Marlaska, com a màxim responsable de l’operatiu implementat el 24 de juny de 2022 a Melilla i la seva eliminació de qualsevol llista electoral en les pròximes eleccions generals del 23 de juliol. També es demana el trasllat immediat a l’Estat espanyol del refugiat sudanès Basir i la concessió immediata de protecció internacional per ell i per totes les persones supervivents de la massacre del 24 de juny del 2022, entre d'altres mesures. Es demana, d'una vegada per totes, la fi de les expulsions i devolucions il·legals en tot el territori espanyol i que durant la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea es prioritzi el debat sobre el respecte als drets de les persones en processos de mobilitat humana.

Amb el suport de

Amb la col.laboració de