SUSANA MOTA i CARLES CLEMENTE (EBC Girona): “Acumular diners no ha de ser l’objectiu de l’economia sinó la creació de bé comú”

L’Arcadi Oliveres era un gran defensor de l’Economia del Bé Comú davant d’un sistema capitalista que considerava, citant-lo, “criminal i assassí”. Per on hauríem de començar si volem anar cap a una economia amb rostre humà?

SUSANA: L’economia del bé comú proposa un model socioeconòmic complet, amb mesures concretes, moltes de les quals s’hauran d’acabar definint de manera democràtica i participada. Parlem d’una economia centrada en les persones. I el canvi fonamental és que mentre l’objectiu de l’economia actual és l’afany de lucre i l’acumulació de beneficis, en l’EBC és la creació del Bé Comú. Contraposem la col·lectivitat a la individualitat actual...El primer de tot, doncs, és canviar la manera de pensar de les persones.

CARLES: Hi ha d’haver un canvi de valors dins la societat perquè si no, el que l’EBC proposa no és possible. Cal anar posant la llavor del canvi i en diversos fronts: les empreses, les escoles, la ciutadania, els ajuntaments,  les entitats...

Vosaltres sou el grup de Girona, però n’hi ha d’altres...

SUSANA. el de Barcelona i el de Terrassa.

I com és el grup de Girona, quin perfil té?

SUSANA. Som 24 persones amb inquietud i ganes de canvi. Hi ha  força gent que ve del món de l’educació, i metges, com és el nostre cas.

CARLES: És cert que el perfil és més aviat de formació universitària, però ja som conscients que haurem d’anar arribant a altres sectors de la població i adaptant el nostre discurs a la realitat social. Fa poc, de fet, vam fer una xerrada a una colla de treballadors de càrnies d’origen gambià, per explicar-los què era l’EBC. La resposta va ser molt bona. Es tractava d’un col·lectiu de Santa Eugènia organitzat i mobilitzat pels seus drets laborals, que va entendre la connexió entre el nostre pensament teòric i la seva realitat, cosa que els va confortar perquè van veure que no estan sols. 

SUSANA: Una altra característica al grup local és que cap de nosaltres té problemes econòmics. Per tant, partim d’una tranquil·litat que ens permet plantejar-nos, per exemple, cuidar del planeta perquè no estem pensant en com tirem endavant la família. Però toquem de peus a terra i veiem que ens cal anar aterrant la teoria i portar-la cap a la realitat en terrenys a priori hostils, com pot ser el de les empreses.

En què es diferencia la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) d’aplicar els principis de l’EBC?

SUSANA: L'RSC consisteix en reconèixer que l’empresa, a banda de tenir beneficis, pot oferir alguna cosa a la societat. I això té el risc de derivar cap a la caritat, cap a l’obra social...que està molt bé, però l’EBC és més ambiciosa.

CARLES: L'RSC no és integral ni transversal com l’EBC, sinó que és molt puntual. En molts casos, a més, s’ha utilitzat com a blanqueig de la imatge a determinades empreses. És a dir, «jo faig una acció per amagar tot allò que faig que no acaba d’estar bé.», com una cortina de fum.

El greenwashing que en diuen, a nivell ambiental...

SUSANA: Sí. En l’economia del bé comú, els diners tornen a ser un mitjà i no una finalitat. Per això, la nostra primera proposta és canviar els valors en els quals ens movem. I ho fem, promovent la dignitat humana, la solidaritat, la justícia social, la sostenibilitat mediambiental, la participació democràtica i la transparència..Res que sigui nou, però portant-ho a la vida diària de les empreses, les institucions, la societat en general... I aquests valors, a més, aplicats a cadascun dels grups d’interès amb els que cada entitat o empresa interacciona: proveïdors, clients, treballadors...Repassem com es compleixen els valors en cada un d’aquests stakeholders o grups d’interacció...Aquesta és la base de la matriu per fer el balanç del bé comú.

Què té d’especial aquest balanç?

CARLES: En tenir en compte tots els grups d’interacció, és molt més holístic. Aquest balanç vol quantificar l’aportació al bé comú que fa l’entitat, institució o empresa, respecte els proveïdors, finançadors o propietaris, clients, treballadors, i entorn social, incloent-hi el medi ambient i les generacions futures.

SUSANA: Intenta tenir aquesta mirada i quantificar-ho. Fer aquest exercici és molt potent en sí mateix perquè es fa de manera participada, ha de ser sincer i fruit de la reflexió...Es parteix de la matriu del bé comú, en la que cada requadret surt de combinar els valors a avaluar (dignitat humana, sostenibilitat, etc) i els  grup d'interès (clients, treballadors, etc).

Qui fa aquesta avaluació?

SUSANA: El balanç el pots fer tu sol o amb l’ajuda d’un consultor especialitzat en EBC i després també es pot auditar i certificar. Si tu fas un autobalanç, per exemple, reps una llavor de dent de lleó. Hi ha un segon nivell, que és el peer to peer, on diverses empreses fan una posada en comú i equival a dues llavors. La tercera llavor s’aconsegueix quan fas l’auditoria. Aquest exercici, que és com fer una foto, ens fa prendre consciència de com estan les coses en un moment puntual. Però el més important és veure l’evolució cap al Bé Comú, amb el pas del temps. De la fotografia fixa, en surten tot un seguit de propostes de millora que s’han d’anar re-avaluant. Del llistat de propostes de millora que en surti, serà l’empresa qui prioritzi i vegi què és el que pot assumir i fer.

CARLES: La UE estableix que les empreses de més de 250 treballadors han de presentar un balanç social o no financer, a més de l’estrictament econòmic. I el balanç del Bé Comú ja està homologat com un balanç vàlid a la UE .

Però la persona que estigui al capdavant d’una empresa es deu estar preguntant si igualment cal seguir fent el balanç econòmic per saber com són les balances a l’empresa?

SUSANA: Sí, és clar. Les empreses han de ser viables, sostenibles. Però no només a nivell financer sinó també en el seu tracte amb els treballadors o en el seu respecte al medi ambient.

CARLES: L’EBC proposa incentivar les empreses que ho fan bé, que pugui reportar algun benefici fiscal o avantatges en les licitacions públiques.. Hi ha alguns països, com Àustria i Alemanya, on ja hi ha alguna iniciativa legislativa en aquest sentit. I ho hem de portar cap aquí, fer que el consumidor pugui escollir els productes per una etiqueta que distingeixi entre aquells que estan fets amb EBC dels que no.

A Girona ja esteu treballant amb algunes empreses, amb quines i quin acompanyament féu?

CARLES: Embotits La Selva va contactar directament amb nosaltres. Des del Grup Local de Girona el que hem fet, ha estat facilitar i posar-los en contacte amb consultors perquè poguessin aplicar els principis del Bé Comú en la seva acció empresarial. És un cas emblemàtic, tractant-se a més, d’una càrnia. En l’àmbit educatiu, la FEDAC també s’ha posat en contacte per fer un treball cap al Bé Comú i la de Sant Narcís ja ho està aplicant.

Ara el nostre objectiu és intentar que les entitats s’ho facin seu i ho comencin a aplicar. De moment, Amics de la UNESCO de Girona s’ha compromès a fer-ho. I esperem que més organitzacions de la Coordinadora d’ONG Solidàries s’hi sumin. En aquest àmbit, els balanços són menors i podem assessorar les entitats, a cost zero. També ens plantegem com a objectiu, arribar a la Facultat d’Economia de la UdG. No és normal que a Economia no hi hagi cap assignatura sobre ECB i que no s’ensenyin les opcions no capitalistes...També volem arribar als instituts per intentar fer alguna activitat d’economia del bé comú.

SUSANA: A través de l’Institut Català del Suro, comptem amb empreses sureres que s’afegiran a l’EBC. I també hi ha altres empreses més petites.

Una de les propostes de Christian Felber, ideòleg de l’Economia del Bé Comú, és la creació de bancs democràtics. En què es diferenciaria de la banca ètica actual?

SUSANA: La banca ètica ha obert camí però la democràtica que proposa l’EBC, considera que acumular diners no ha de ser l’objectiu de l’economia sinó la creació de Bé Comú. Ha de ser una entitat participada que doni suport a projectes en els quals el que es valori sigui l’aportació al bé comú. Amb la banca democràtica no hi ha eines per a l’especulació.

CARLES:  En aquesta banca democràtica, l’usuari participaria de les decisions del banc. Hi ha una tendència de convertir la banca en cooperativa..

Què en diu l’EBC d’establir una Renda Bàsica Universal?

SUSANA: Hi ha molts noms per parlar de coses semblants: Ingrés mínim Vital, Renda Bàsica Universal...nosaltres preferim dir-ne Renda Bàsica Ciutadana (RBC).

CARLES: Mentre que la Renda Bàsica Universal seria donar a tothom la mateixa quantitat de diners, tant si és pobre com si és ric, l’EBC ho entén com un herència universal que rebria cada persona. L’EBC està a favor de la RBC però prèviament ja hi hauria un escalat, lligat als salaris, que limitaria la diferència entre el que cobra més i el que menys dins una empresa... això faria que potser ni calgués la RBC..

SUSANA: L’EBC proposa la dot democràtica: les herències amb un límit de diners i la resta, passaria a una borsa comuna...La propietat estaria limitada i pel que fa als elements de la natura, es questiona que sigui lícit apropiar-se’n i es proposa un altre idea: fer-ne ús.

L’Economia del Bé Comú fins i tot té una recepta per a afrontar la pèrdua de llocs de treball inherent al capitalisme i a la robotització in crescendo, ho expliqueu?

SUSANA: El treballador o treballadora faria, cada 10 anys, un any sabàtic remunerat per dedicar-lo a altres aspectes bàsics de la vida...Si tothom fes això, es generaria un 10% de llocs de treball. Seria, a més, una mesura que permetria que la vida tingués més sentit i alhora, reactivaria el mercat laboral, millorant les xifres de l’atur.

Una economia que situï les persones al centre, que protegeixi el planeta, que faci del treball una activitat digna, que no permeti el lucre financer...què diríeu als que consideren que és impossible un canvi de sistema en el món en el qual vivim?

CARLES: Doncs que no és una utopia tal com demostra el fet que països com Àustria o Alemanya, ho estan començant a posar en pràctica en alguns àmbits. És una alternativa vàlida al capitalisme, que no està donant resposta als problemes que té el món: ni a la justícia social, ni al canvi climàtic...El canvi és possible però és cert que es fa molta pressió perquè ens creiem que no hi ha alternativa possible al capitalisme.

SUSANA: No som il·lusos. Si mirem enrere, hi ha coses que tampoc hagués pensat que s’haurien acabat fent, com la recollida selectiva de deixalles que ara ja és una realitat...a curt termini potser no veurem els canvis, però a mig i llarg termini, sí.