#StopTortura

Des del 1984, 155 Estats han ratificat la Convenció contra la Tortura de l'ONU, dels quals Amnistia Internacional n'investiga 142. En el que portem de 2014, Amnistia Internacional ha observat que almenys 79 d'aquests països (més de la meitat dels Estats part de la Convenció que investiga Amnistia Internacional) segueixen torturant. "En tot el món hi ha governs hipòcrites davant la tortura: la prohibeixen per llei, però la faciliten en la pràctica", va afirmar Shetty. 40 Estats membres de l'ONU no han adoptat la Convenció, encara que la prohibició legal mundial de la tortura els obliga a fer-ho.

En els darrers cinc anys, Amnistia Internacional ha denunciat tortures i altres formes de maltractaments en almenys 141 països de totes les regions del món: pràcticament en tots els països sobre els quals treballa. El caràcter secret d'aquesta pràctica fa que el nombre real de països on és probable que es cometin tortures sigui encara més alt. En alguns d'aquests països la tortura és habitual i sistemàtica. En altres, Amnistia Internacional només ha documentat casos aïllats i excepcionals. L'organització considera que fins i tot un sol cas de tortura o maltractaments és totalment inacceptable.

La campanya “Stop Tortura” s'inicia amb la publicació del document "30 anys de promeses incomplertes" que ofereix una perspectiva general de l'ús de la tortura al món actual. L'estudi detalla diverses tècniques de tortura -des de les postures en tensió i la privació de la son fins a l'electrocució dels genitals- que s'utilitzen contra presumptes delinqüents, detinguts per motius de seguretat, veus dissidents, rivals polítics i altres.

Com a part de la campanya, Amnistia Internacional va encarregar una enquesta per avaluar les actituds i percepcions envers la tortura al món. Resulta alarmant que, segons l'enquesta, gairebé la meitat (44%) de les persones enquestades -de 21 països de tots els continents- tem la possibilitat de ser torturada si són detingudes al seu país.

La immensa majoria (82%) creu que haurien d'existir unes lleis clares contra la tortura. No obstant això, més d'una tercera part dels enquestats (36%) segueix pensant que la tortura pot justificar-se en determinades circumstàncies. Els resultats d'aquesta nova enquesta global són sorprenents: gairebé la meitat de les persones enquestades tenen por i se senten personalment vulnerables a la tortura. La immensa majoria de la gent creu que haurien d'existir unes normes clares contra la tortura, encara que més d'una tercera part segueixen pensant que la tortura podria justificar-se en algunes circumstàncies. En conjunt, es pot veure un ampli suport global de l'opinió pública al fet que s'actuï per prevenir la tortura", ha afirmat Caroline Holme, directora de l'empresa encarregada de l'estudi, GlobeScan.

Mesures com la penalització de la tortura en la legislació nacional, l'obertura dels centres de detenció a observadors independents, i l'enregistrament en vídeo dels interrogatoris han portat a una disminució de l'ús de la tortura als països que es prenen de debò els seus compromisos contrets en virtut de la Convenció contra la Tortura.

Amnistia Internacional demana als governs que implantin mecanismes de protecció per prevenir i castigar la tortura, com exàmens mèdics adequats, l'accés ràpid als advocats, controls independents dels centres de detenció, investigacions independents i efectives de les denúncies de tortura, l'enjudiciament dels presumptes autors i una reparació adequada a les víctimes.

La lluita global d'Amnistia Internacional contra la tortura continua, encara que ara se centrarà en cinc països on està generalitzada aquesta pràctica i on l'organització creu que pot aconseguir un impacte significatiu. L'espina dorsal de la campanya estarà formada per informes de fons amb recomanacions concretes.

A Mèxic el govern al·lega que la tortura és l'excepció i no pas la norma, però en realitat, els abusos a mans de la policia i les forces de seguretat estan generalitzats i queden impunes. Miriam López Vargas, de 31 anys i mare de quatre fills, va ser segrestada de la seva ciutat natal d'Ensenada per uns soldats vestits de civil que la van portar a una caserna militar. Va estar reclosa una setmana, durant la qual la van violar tres cops, la van asfixiar i la van electrocutar per obligar-la a confessar la seva implicació en delictes relacionats amb les drogues. Han passat tres anys, però cap dels seus torturadors ha respost dels seus actes davant la justícia.

La justícia està fora de l'abast de la majoria dels supervivents de la tortura de Filipines. Fa poc es va descobrir un centre de detenció secreta on la policia maltractava els detinguts "per diversió". Segons els informes, els policies feien girar una "roda de la tortura" per decidir com torturaven les persones  detingudes. Les informacions dels mitjans de comunicació van desembocar en una investigació interna i alguns agents van ser destituïts, però Amnistia Internacional demana una investigació exhaustiva i imparcial que faci que els policies implicats siguin jutjats pels tribunals. La majoria dels actes de tortura comesos per la policia segueixen sense denunciar-se i els supervivents de la tortura continuen patint en silenci.

Al Marroc i Sàhara Occidental, les autoritats poques vegades investiguen les denúncies de tortura. Les autoritats espanyoles van extradir Ali Aarrass al Marroc malgrat la possibilitat que fos torturat. Va ser recollit per uns funcionaris dels serveis d'intel·ligència que van portar-lo a un centre secret de detenció, on Aarrass diu que li van aplicar descàrregues elèctriques als testicles, van colpejar-lo a les plantes dels peus i van tenir-lo hores penjat dels canells. Segons Aarrass, els policies el van obligar a confessar que ajudava un grup terrorista. Ali Aarrass va ser declarat culpable i condemnat a 12 anys de presó basant-se en aquesta "confessió". Les seves denúncies de tortura mai no s'han investigat.

A Nigèria, la policia i l'exèrcit recorren a la tortura de forma habitual. Quan Moses Akatugba va ser detingut pels soldats tenia 16 anys. Segons el seu testimoni, van colpejar-lo i li van disparar a la mà. Després va ser lliurat a la policia, que va penjar-lo de les extremitats durant hores en una comissaria. Moses diu que van torturar-lo perquè signés una "confessió" en la qual reconeixia haver participat en un robatori. La denúncia que havia confessat com a conseqüència de la tortura mai no es va investigar exhaustivament. Al novembre de 2013, després de vuit anys esperant sentència, Moses va ser condemnat a mort.

A l'Uzbekistan, la tortura està generalitzada, però pocs torturadors responen alguna vegada dels seus actes davant la justícia. El país està tancat per Amnistia Internacional. Dilorom Abdukadirova va estar cinc anys en l'exili després que les forces de seguretat obrissin foc en una protesta a què va assistir. Al seu retorn a l'Uzbekistan, la van detenir, li van prohibir veure a la seva família i la van acusar d'intentar enderrocar el govern. Durant el seu judici, tenia un aspecte demacrat i hematomes a la cara. La seva família està convençuda que l'havien torturat.

A partir d'avui, Amnistia Internacional llança tres ciberaccions a través de la seva plataforma actuaambamnistia.org pels casos de Claudia Medina (Mèxic), Ali Aarras (Marroc) i Moses Akatugba (Nigèria) adreçades als seus respectius Governs.

"Fa trenta anys, Amnistia Internacional va encapçalar la campanya a favor d'un compromís mundial per combatre la tortura arran de la Convenció contra la Tortura de l'ONU. S'han fet molts avenços des de llavors, però resulta descoratjador que avui dia seguim necessitant una campanya mundial per garantir que aquestes promeses es compleixen”, concluu Salil Shetty.

La tortura a l'estat espanyol: impunitat i negació per part de les autoritats

Des que Espanya va ratificar el 1987 la Convenció contra la Tortura, Amnistia Internacional ha seguit rebent denúncies sobre casos de tortura i maltractaments per part dels cossos i forces de seguretat. “Les autoritats espanyoles no es prenen de debò la gravetat de la tortura. Segueixen sense reconèixer que es tracta d'un problema persistent i es neguen a considerar la tortura com un crim de dret internacional. Mentrestant, les víctimes de tortura segueixen desprotegides” ha declarat Eva Suárez-Llanos, directora adjunta d'Amnistia Internacional a Espanya.

• En les últimes reformes del Codi Penal, els successius governs no han tipificat correctament la tortura adequant la seva definició a allò que estableix la Convenció, per exemple, incloent la violació sexual sota custòdia com a forma de tortura.

• El Govern espanyol acaba de restringir per Llei l'exercici de la jurisdicció universal fins al punt de fer-lo gairebé inaplicable. La tortura és un dels crims de dret internacional que els jutges espanyols amb prou feines podran perseguir al nostre territori.

• Els successius governs no han establert de manera suficient les mesures i mecanismes necessaris per prevenir la tortura sota custòdia dels cossos i forces de seguretat (com, per exemple, la introducció de càmeres de vídeo en tots els llocs on les persones estan detingudes), ni per investigar-la de manera exhaustiva, independent i imparcial quan passa. Quan les investigacions arriben a produir-se, molts casos acaben en impunitat, al no poder identificar-se'n els responsables.

• Recentment, Amnistia Internacional ha denunciat abusos policials que poden constituir tortures i maltractaments (i manca de rendició de comptes per aquests abusos) en el context de manifestacions celebrades contra les mesures d'austeritat impulsades pel govern.

• Espanya ha extradit persones a països on existeix el perill que siguin torturades, com en el cas del marroquí Ali Aarrass. El kazakh Aleksandr Pavlov, empresonat a Espanya i reclamat pel seu país, està en perill imminent de patir la mateixa destinació, si no prospera el recurs sobre la seva sol·licitud d'asil presentat en l'Audiència Nacional. La seva extradició ja ha estat aprovada pel Consell de Ministres.

• No obstant això, fa poques setmanes, l'Audiència Nacional sí que ha negat l'extradició de l'exinspector de policia, Juan Antonio González, Billy el Niño, i l'excapità de la Guàrdia Civil, Jesús Muñecas, reclamats per la justícia argentina per la seva presumpta implicació en casos de tortura durant el franquisme, al·legant que els delictes ja han “prescrit”. Les normes internacionals indiquen clarament que els delictes de tortura són imprescriptibles.

Informació extreta del web d'Amnistia Internacional