Són notícia les informacions solidàries?
Les informacions solidàries són notícia si segueixen els mateixos criteris de noticiabilitat que la resta de continguts de l'àmbit de la salut o l'educació: tenir proximitat, afectar a un gran nombre de persones o ser una exclusiva del mitjà. Aquesta és una de les conclusions extretes de la taula rodona celebrada aquest dissabte amb representants de diferents mitjans de comunicació de les comarques gironines. En el diàleg entre membres de les entitats solidàries i els periodistes es van apuntar d'altres idees per millorar la difusió de la tasca solidària.
Aquestes són algunes de les recomanacions fetes dissabte pels periodistes a les ONG:
Albert Requena, delegat a Girona de Catalunya Ràdio: "Si jo fos cap de premsa d'una ONG evitaria enviar una nota de premsa o convocar una roda de premsa quan hi hagi algun esdeveniment esportiu". Quan es fa arribar una convocatòria als mitjans, aquesta ha de tenir un enunciat "atractiu però no prou explicatiu perquè pot acabar morint en un breu, abans de la roda de premsa".
Carme Martínez, cap d'Informatius de SER-Girona: Per la seva estructura productiva, des de Girona no s'aborden iniciatives solidàries destinades a d'altres països, "excepte aquelles en les que la mobilització al territori gironí sigui molt important". "Fem periodisme local i el nostre compromís és amb el territori". A l'hora de decidir la portada, s'utilitzen "els criteris periodístics universals: com afecta, de quina manera, què vol sentir la gent del carrer, la novetat o si és un tema propi."
Laura Fanals, cap de política del Diari de Girona: Com que el primer criteri a tenir en compte és l'interès dels lectors, en aquests moments "qualsevol proposta relacionada amb noves idees per pal·liar els efectes de la crisi és ben rebuda." En aquest sentit, la reducció de paginació que ha dut la crisi, també fa que les notícies de solidaritat hagin de competir més per l'espai i per tant, "han de ser més atractives, que siguin històries amb interès humà".
Gil Costa, cap d'Informatius de Televisió de Girona: El llenguatge televisiu fa que un dels criteris prioritaris sigui "l'atractiu de la imatge o com es pot il·lustrar". Per aquest motiu, en aquells casos on no és possible la gravació d'imatges però hi ha una informació atractiva, hi ha l'espai de l'entrevista en l'informatiu.
Pepa Bouis, sotsdirectora de l'Agència Catalana de Notícies: "El caràcter nacional de l'ACN fa que interessin menys totes les informacions més localistes." De fet, en un càlcul aproximat de Bouis va sortir que des de principis d'any fins ara, s'han publicat unes 18.000 notícies a l'ACN, de les quals només 29 fan referència a iniciatives solidàries. Un altre criteri aportat per Bouis és la notorietat d'una persona que intervingui en l'acció a difondre. A més, "és necessari vestir la informació (...) Donar un gruix d'informació que en faciliti la comprensió".
Emili Gispert, director del Punt: "És feina de la font saber les peculiaritats del mitjà al que s'adreça". Però a banda dels criteris apuntats per la resta de periodistes, Gispert va remarcar que el comunicat o la nota de premsa és insuficient i que és important "la capacitat per generar confiança entre la font i el mitjà. I això ho fan les persones, no les empreses". Per a Gispert, és important que "les ONG pensin més en clau de futur. El panorama dels mitjans està canviant a marxes forçades la manera tradicional de funcionar, i per tant les ONG han de potenciar blocs i han de convertir-se en fonts"
Sònia Cervià, responsable de premsa de la Coordinadora: "Les ONG necessitem la col·laboració dels mitjans de comunicació per aconseguir un dels nostres objectius prioritaris: la sensibilització de la ciutadania". En aquest sentit, "els periodistes són actors de solidaritat i per tant, responsables del què surt, del com surt i del què no surt". Per això, "hi ha una diferència important quan el periodista que ha de cobrir un acte està sensibilitzat o no".
El públic va participar activament en la xerrada i va fer algunes reflexions interessants com que les ONG no només han de vendre les seves accions, sinó que s'han de convertir en fonts d'informació. També es van qüestionar alguns dels criteris usats per discriminar entre fets noticiables on no, així com la manca d'independència de determinats periodistes, massa compromesos amb els poders polítics locals com per reflectir amb normalitat el discurs de les ONG, sobretot quan aquest és incòmode.
La taula rodona "Són notícia les informacions de solidaritat?" estava inclosa en una Jornada de formació en comunicació per a les ONG de la Coordinadora d'ONG Solidàries, que va dur a terme la Comissió de Periodisme Solidari de Girona a la seu de la demarcació de Girona del Col·legi del Periodistes, aquest dissabte 9 de maig. En una primera part, Julià Castelló, president de la Comissió de Periodisme Solidari de Barcelona, va repassar l'ofici de periodista que segons ell, "és més una combinació de curiositat, destresa, murrieria, talent i honestetat, que determinades receptes que s'ensenyen a la Facultat". D'entre les definicions de notícia, Castelló va destacar-ne una que diu que "notícia és tot allò que en algun lloc no vol que se sàpiga" i va posar com a exemple el Watergate, el Prestige o Guantánamo. El periodista va posar sobre la taula el fet que avui les empreses periodístiques estan més preocupades per la seva rendibilitat econòmica, de manera que s'arriba a confondre un producte de primera necessitat com és la informació, amb un producte de consum que ha de ser rendible . Segons Castelló, internet està trasvalssant el panorama informatiu que hem conegut fins ara, però s'ha de vetllar perquè malgrat l'anomenat periodisme ciutadà, la informació es continui fent coneguent les claus de l'ofici i aplicant criteris professionals.
En el segon bloc, conduit per Josep Maria Brugués, actual cap de comunicació de la Facultat de Comunicació Blanquerna, es va fer una lliçó molt pràctica sobre com adreçar-se als mitjans de comunicació, quines són les millors eines, etc. En un to distès, les entitats van saber, per exemple, que no és bo adreçar-se directament a càmera quan t'estan entrevistant en una televisió, a menys que es tingui molt domini del mitjà. Brugués va aconsellar els representants de les ONG ser molt selectius amb el que s'envia als mitjans de comunicació i fomentar les relacions humanes amb els periodistes que cobreixen habitualment els temes de solidaritat. A banda, va animar les ONG a facilitar materials gràfics i audiovisuals, a part de la nota de premsa. I sobretot, va incidir molt en la preparació de l'acció comunicativa: abans, durant i després. El resum de l'exposició de Brugués el podeu CONSULTAR AQUÍ>>
També podeu consultar <<<<l'ÀLBUM DE FOTOS DE LA JORNADA>>>>
