Som racistes?
"Per combatre el racisme el primer que hem de fer és conèixer com es manifesta en la nostra societat", diu l'Informe Anual 2013 sobre el racisme a l’Estat espanyol. En aquest estudi elaborat per SOS Racisme, es mostren les diferents tipologies i espais on més es manifesta: polítiques d'estrangeria i asil, ascens de l'ultradreta, discriminació en el treball i en l'accés a la vivenda i l'educació, abusos dels cossos policials i/o agressions racistes. FOTO: Sos Racisme
En el seu informe, SOS Racime alerta que el panorama polític europeu "es cobreix d'un discurs de l'odi que va calant de manera penetrant en la cada cop més fràgil capa dels valors democràtics que van caracteritzar Europa en altres temps.
Pel que fa al nombre de població estrangera, l'informe confirma una tendència a la baixa, ja apuntada al 2011. Però alerta que continuen les tràgiques conseqüències de l'externalització de les fronteres: per tercer any consecutiu augmenta el nombre de persones mortes o desaparegudes quan intentaven arribar a territori espanyol. S'ha passat dels 131 persones mortes de l'any 2010, a 225 l'any 2013. En el control de fronteres, SOS Racisme assenyala dos actuacions controvertides. D'una banda hi ha la devolució al Marroc de 73 persones que havien arribat a l'illa de Terra, el setembre de 2012. Les expulsions van vulnerar de ple la legislació espanyola en matèria d'asil i el procediment de devolucióde la llei d'estrangeria. El segon succés greu va tenir lloc després del xoc d'una patera i una patrullera, davant les costes de Lanzarote. Les persones supervivents van ser retornades sense que poguessin, amb el seu testimoni, ajudar a esclarir els fets i a depurar responsabilitats de la colisió.
Els Centres d'Internament tornen a aparèixer en l'informe anual de SOS Racisme pel seu ús i per les condicions lamentables que reuneixen aquests espais.
Si bé la reacció de la societat espanyola davant el fet migratori ha estat bona, en general i en comparació al que es copsa als països veïns europeus, SOS racisme alerta que cal estar atents perquè en qualsevol moment pot sorgir el conflicte, i més en temps de retallades en què una part de la població viu com a "competència" l'escassetat de recursos socials. En aquest sentit, també s'alerta del rebuig que genera la comunitat musulmana i la instal·lació de mesquites.
En el repàs al primer any del decret llei que restringeix l'accés a l'atenció sanitària a la població immigrada, s'assenyala la desigual aplicació en el territori. Balears, Cantàbria, Castella La Manxa, Castella-Lleó, Ceuta i Melilla, La Rioja, Madrid, Múrcia i València, apliquen el decret en la seva totalitat. Catalunya, Aragó, Canàries, Galícia i País Basc, demanen un mínim d'un any d'empadronament, i en canvi, Andalusia, Astúries i Navarra, no l'apliquen. Sos Racisme es lamenta el fet que el Tribunal Constitucional, encara no s'hagi pronunciat sobre si la restricció al col·lectiu immigrant regular en el seu accés a la sanitat és una mesura que infringeix la Constitució.
