Retallades al pressupost de Cooperació

COMUNICAT

El que tenim a Catalunya:
Menys de 3€ per persona a l'any, dedicats a Cooperació al Desenvolupament enfront els 374 destinats a despesa militar

La Generalitat de Catalunya ha retallat més del 50% els pressupostos de cooperació al desenvolupament, passant dels 49 milions d'euros, l'any 2010, a només 22 per al 2011. Davant aquesta situació, la Coordinadora d'ONG Solidàries de les comarques gironines i la Coordinadora d'ONGD i altres Moviments Solidaris de Lleida manifestem que:

• Les retallades als pressupostos de cooperació al desenvolupament suposen l'incompliment de la Llei de Cooperació al Desenvolupament, aprovada al 2001 per unanimitat pel Parlament de Catalunya. Segons aquesta llei, caldria augmentar, de manera gradual, les aportacions destinades a la cooperació al desenvolupament fins a assolir el 0,7% dels seus ingressos corrents incondicionats. Però la retallada deixa aquesta aportació en tan sols el 0,18% dels ingressos. Convé tenir present que la partida en cooperació ja era residual abans de les retallades, i ara esdevé irrisòria. Durant el 2011, cada català destinarà a Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) 2'92 euros. És obvi que les possibles solucions a la crisi actual en cap cas passen per retallar partides ínfimes com la de AOD. En conseqüència, interpretem aquesta tisorada com l'evidència que no hi ha voluntat política de mantenir els pressupostos dedicats a Cooperació i Solidaritat. En segon lloc, considerant que el manteniment dels pressupostos en cooperació en temps de crisi és un indicador de qualitat democràtica, es constata el retrocès que pateix Catalunya en aquest sentit.

• Les retallades en solidaritat afecten de ple el teixit associatiu del nostre país, de llarga i reconeguda trajectòria. Les associacions, entitats i ONGD són el motor de la societat civil, el catalitzador que ens ha de conduir cap a un món més habitable i just. En el cas de les entitats que treballen el codesenvolupament, les retallades els impedirà poder contribuir a la tan necessària cohesió social dels barris i pobles on participen, i dels quals en formen part.

• La tisorada a la cooperació al desenvolupament afecta a les persones que amb més contundència estan patint la crisi. Les poblacions a les quals s'adreça l'AOD, a més, són precisament les que més pateixen les conseqüències d'una crisi global que no han provocat. En comptes de centrar els esforços en dissenyar polítiques que evitin la reincidència dels culpables de la crisi -principalment entitats financeres, caixes i bancs-, els governs retallen l'ajut a les principals víctimes de la crisi.

• És millor prevenir les desigualtats que haver d'esmenar-les. Tot i aquesta evidència, les retallades en solidaritat afecten directament les iniciatives que promouen la conscienciació ciutadana sobre les greus desigualtats socials, econòmiques, ambientals, en drets, etc. i que fa que segons el lloc de naixement es tinguin unes expectatives de vida completament diferents. La sensibilització permet una ciutadania crítica, coneixedora de les causes reals de les desigualtats Nord-Sud, ens durà a una societat més democràtica i participativa.

• L'espoliació dels recursos naturals per part de les empreses i països del Nord, el colonialisme o les constants ingerències polítiques fetes des del Nord, per mantenir règims corruptes que faciliten el nostre enriquiment, han tingut conseqüències nefastes en els països del Sud. L'Ajuda Oficial al Desenvolupament no és, doncs, una almoina, sinó una qüestió ètica, moral i de justícia social.

• La lluita contra la pobresa i pels Drets Humans ha de ser una prioritat política que ha d'estar per sobre de qualsevol interès partidista, econòmic i especulatiu. És indispensable que l'eradicació de la pobresa sigui assumida per totes les forces i sigui entesa com una contribució obligatòria per als països empobrits. Ja que aquest empobriment del Sud és conseqüència directa de les polítiques neoliberals de les quals ens hem beneficiat, durant anys, els països del Nord. Per aquest motiu, cal deixar de parlar d'Ajuda Oficial al Desenvolupament i aplicar una terminologia menys enganyosa, que mostri que és un retorn i no una ajuda. Així mateix, és necessari i urgent trencar amb la separació entre tercer i quart món, en un món global on les causes de la pobresa són les mateixes al Sud i al Nord.la lluita contra la pobresa i pels Drets Humans a la categoria de prioritat política que ha d'estar per sobre de qualsevol interés partidista, econòmic i especulatiu.

Per tot plegat, demanem:

Que el govern prengui consciència que no es pot continuar retallant la solidaritat.

Exigim, ara més que mai, l'abolició total i incondicional del deute extern dels països del Sud. D'aquesta manera, alliberarem el pes que suposa el retorn dels interessos de les ajudes rebudes. I permetrem ajudar al desenvolupament humà, social i econòmic, dels pobles en vies de desenvolupament.

Exigim saber on seran destinats els diners retallats a la cooperació. No és veritat que les retallades en cooperació internacional siguin per poder augmentar la despesa social. Mentre que el govern espanyol ha reduït un 8,1% el pressupost de Serveis Socials, el de Defensa, només s'ha reduït un 5,1% respecte l'any passat.

Demanem que les administracions i els altres actors de desenvolupament busquin conjuntament noves fórmules per contribuir a l'eradicació de la pobresa, incloent el decreixement dels països rics.

Girona i Lleida, 30 de novembre de 2011

Materials relacionats:

Vídeos:

La solidaritat no es retalla

Articles:

>> Retallada al pressupost de cooperació. De Xavier Merino. Diari de Girona, 28/11/2011. «El 31 de maig el Govern anuncià una retallada del 55% al pressupost de Cooperació al Desenvolupament, que passà de 49 milions d'euros el 2010 a 22 milions per al 2011. Aquest pressupost el gestiona l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, que haurà de patir un ERO, el primer en una agència pública catalana, que pot suposar l'acomiadament de bona part de les persones que hi treballen». Llegiu l'article complet.