Regularització ja!
Per a lluitar contra el virus…regularització de les persones migrades! Més de 500 organitzacions i col·lectius -entre elles la Coordinadora d'ONG Solidàries- i més de 1.500 persones a títol individual reclamem la regularització urgent de les persones migrades que viuen a l’Estat espanyol. Perquè és de justícia i, en les circumstàncies actuals, d’extrema necessitat. #Regularizaciónya
Durant aquests mesos durs de pandèmia, els milers de persones migrades sense papers que viuen a l’Estat espanyol suporten el confinament i les seves conseqüències socials i econòmiques com la resta de la població, però en pitjors condicions. La privació dels seus drets més elementals, com a resultat de no disposar de permís de residència, les col·loca en una situació d’especial vulnerabilitat.
Difícilment poden accedir a la sanitat pública per no disposar moltes d’elles de Padró i/o Targeta Sanitària. A més, amb la invisibilització d’aquestes persones, es posa en risc la seva salut i la de tota la societat. Les seves feines, quan les tenen, són inevitablement en l’economia submergida. Queden, per tant, fora de cap permís retribuït, ERTE, cobrament d’atur o prohibició d'acomiadament. Moltes, de fet, ja han perdut la feina pel confinament.
Una gran quantitat de dones sense papers i sense contracte, les treballadores de la llar i les cures, desenvolupen un paper clau aquests dies tenint cura de persones grans i de grups de risc, fins i tot en contacte permanent amb elles al treballar com a internes i sense Equips de Protecció Individual (EPI). Les que no viuen internes, es veuen abocades sovint a viure en habitacions compartides, rellogades, fent impossible mantenir les distàncies de seguretat i veient com se’ls nega el dret universal al padró per no poder acreditar una adreça.
A tot això cal sumar-hi la pressió policial derivada de l’Estat d’Alarma. Amb la major presència de les forces i cossos de seguretat al carrer, la seva por a ser detingudes i que s’actui d’acord amb la seva situació administrativa irregular està totalment justificada. D’altra banda, les circumstàncies excepcionalment greus que vivim converteixen en ridículs molts dels requisits legals per aconseguir papers. Qui pot aconseguir un contracte d’un any, com exigeix el Reglament de la Llei d’Estrangeria, en aquesta situació de paralització i retrocés de l’economia? L’aportació de la població migrada en la defensa de la sociedad davant del virus és d’enorme importància (bancs d’aliments autoorganitzats, caixes de resistència, confecció de màscares i bates…) i ho seria encara més si es pogués produir sense la barrera de la manca de papers. Avui es necessiten no només sanitaris, sinó també moltes altres professionals imprescindibles en el sector social o de la salut. La població migrada pot aportar la seva joventut, la seva experiència i la seva sovint amplia formació, així com les seves innegables ganes de treballar. De fet, aquestes mateixes consideracions són les que han portat al Govern Portugués dur a terme un procés de regularització per a les persones que ja havien iniciat els seus tràmits per obtenir el permís de residència. Igualment, l’emergència sanitària actual impedeix les deportacions, de manera que els CIE i els CETI, ja de per si sobrepoblats i amb condicions d’insalubritat han de ser tancats immediatament i les persones que hi queden posades en llibertat.
Aquest virus i aquesta crisi només la podrem superar totes juntes, en condicions d’igualtat i de no discriminació. És per això que les 500 entitats i més de 1.500 persones que hem iniciat aquesta campanya de #regularitzacioxtotes #regularizacionya, donem suport a la iniciativa generada per diversos col·lectius migrants i racialitzats de l’Estat espanyol i llençada avui, igual com a qualsevol altre proposta que tingui per objectiu d’aconseguir aquesta regularització amplia que garanteixi que efectivament no deixem ningú enrere.
Apel·lem al Govern que s’autoanomena progressista i valent i que es va postular per millorar les condicions de vida de tota la població a fer honor a aquestes promeses i iniciar una regularització urgent per a totes les persones en situació administrativa irregular que viuen al territori espanyol. Li demanem que no cedeixi a les pressions racistes de la dreta ni als impulsos utilitaristes i que acabi amb la discriminació que col·loca a la societat sencera en inferioritat de condicions en aquesta lluita contra la pandèmia.
Per això exigim:
1. Empadronament d’ofici de totes les persones que visquin al municipi.
2. La regularització amb permís de treball sense necessitat de contracte laboral.
3. La concessió d’autoritzacions de treball sense necessitat de contracte per als joves extutelats amb permís de residència.
4. El reconeixement immediat de la condició de refugiades a les sol·licitants d’asil i l'atorgament d’autoritzacions de residència en igualtat de condicions amb la resta de persones migrades.
5. Aplicar l’art. 127 del reglament d’estrangeria “quan concorrin raons d'interès públic i social” entenent que cal garantir els drets de tota la ciutadania regularitzant les persones que es troben en situació administrativa irregular.
Podeu adherir-vos al manifest aquí >>
L’entitat va difondre ahir un comunicat en el què es mostra indignada per les devolucions al Marroc de les 116 persones que van aconseguir entrar a Ceuta el passat 22 d’agost, només 24h després d’arribar-hi. Per a Girona Acull, aquest fet suposa un flagrant incompliment dels Drets Humans, ja que el poc marge impossibilita un suport jurídic digne alhora que suposa de facto devolucions en calent il·legals. Des de l'entitat es dona tot el suport a les entitats d'ajuda humanitària que treballen a la Frontera Sud. Foto: SOS Racismo
Des d'ahir dilluns, una vintena de joves migrats s'han tancat a la Facultat d'Educació i Psicologia de la Universitat de Girona, amb el suport de la mateixa facultat i d'entitats com Espai Antiracista Salt Girona, Girona Acull, Coordinadora d'ONG Solidàries, Fundació Ser.gi o Girona pel Clima. La Tancada pels Drets demana pa, sostre, papers i treball.
Ara fa quatre anys, Jessenia Lagos, psicòloga per la Universitat d’Hondures, va arribar a Espanya amb la seva filla, buscant un futur millor. Com a dona indocumentada només va poder accedir a fer tasques de la llar. Mica en mica, i compartint les experiències i el seu dia a dia amb altres hondurenyes dedicades a les cures i la llar, es va adonar de la vulneració de drets que patien les dones migrants al nostre país i es va posar les piles per posar-hi remei.
