Reflexió de Justícia i Pau de Girona entorn de l'abstenció a les eleccions al Parlament de Catalunya

El 43'23% d'abstenció a les passades eleccions al Parlament de Catalunya confirma que ens trobem davant d'un fenomen estructural mereixedor de màxima atenció. Des de Justícia i Pau fem una crida als grups polítics i a la ciutadania en general per iniciar un procés de rectificació que permeti un redreçament d'aquesta tendència a la baixa.

Els analistes atribueixen l'abstenció (que afecta amb més o menys grau bona part dels països de la nostra àrea cultural) a causes diverses i fins i tot contraposades: uns consideren que la població de la nostra Europa benestant es despreocupa de la política en tenir les necessitats primàries abastament satisfetes. Altres addueixen que l'alta abstenció és un reflex de la situació d'una bona part de la ciutadania que, en no poder seguir el ritme del sistema econòmic imperant, ha perdut l'esperança en la política com a via per a sortir de la penúria o marginació. Uns no voten per despreocupació o comoditat i altres deixen de fer-ho, després d'una rigorosa i responsable reflexió, com a crítica a unes formes de fer política.

Cal modificar de manera urgent i significativa algunes pràctiques del sistema democràtic que han quedat obsoletes després dels canvis que ha experimentat la humanitat. Ja no són transformacions periòdiques com en èpoques precedents, ara tot canvia contínuament. La democràcia perd consistència si no té capacitat de créixer, d'innovar i d'oferir frescor. Les persones i institucions a qui els interessa una democràcia envigorida sovint denuncien alguns dels mals que l'han devaluada i apunten solucions que, per coincidents i reiteratives, s'han convertit en tòpics. Els mecanismes democràtics han seguit amb la pesadesa pròpia d'un paquiderm, sense reflexos per actualitzar-se i no fent cas, ni com a via d'assaig, de cap de les mesures àmpliament reivindicades pel teixit social més actiu.

Tornem a insistir que calen mesures concretes per augmentar l'interès per la política: afavorir la participació continuada i responsable de la ciutadania, enfortir el poder a instàncies properes mitjançant el principi de subsidiarietat, potenciar les agrupacions d'electors, assajar el sistema de llistes obertes, regular la duració dels mandats, reformar el sistema de finançament i limitació de la despesa electoral. Reclamem codis deontològics més estrictes, una llei de transparència i la garantia de la pluralitat dels mitjans d'informació.

Però el debat ha de ser molt més profund. És hora d'analitzar on ens condueix aquest desbocat neguit pel creixement il•limitat incitat especialment en època electoral. No estem bé; el consum pel consum ens ha portat a la societat del buit, amb costosos sacrificis personals, familiars i col•lectius. L'exagerat ritme de treball actual és un nou esclavisme obligat per a moltes famílies acrítiques davant el ritme que marca la moda o per persones que es troben hipotecades. La societat que ho té tot (una part de la societat) no disposa de temps lliure per educar els més petits, dedicar-se als més grans ni per fruir de la vida. La ciutadania anirà novament a votar si troba ofertes contrastades, diferenciades, alternatives a models caducs. La societat d'aquest nou segle necessita urgentment programes polítics on els joves novament tinguin esperança en un futur millor. Programes que recullin el sentir majoritari de la població, amant de la pau entre els pobles, del respecte mutu i contrari a una despesa militar fora de tota lògica. Necessitem polítiques que posin fre a les especulacions urbanístiques, a les grans concentracions industrials, de monopolis i oligopolis que, juntament amb les facilitats per les corrupteles i el mal exemple d'una part dels qui exerceixen la política, deixen sense voluntat de votar a xifres que voregen la meitat de la població amb dret a vot.