Recurs del mes de setembre 2013

Documentals:

AGERMANAMENT ESCOLAR CEIP ST. FE DE MEDINYÀ- COL·LEGI EDWIN BALTODANO, d'Anna Cañigueral i Maria Clara Suárez. Inclou dos vídeos que són fruit de l'intercanvi d'experiències educatives en Educació pel Desenvolupament en el marc de l'agermanament entre dues escoles de Nicaragua i Catalunya.

ELS NENS PERDUTS DE BUDA, de Mark Verkerk. A l'escabrosa regió del Triangle d'Or de Tailàndia, un boxejador tailandès convetit en monjo budista es dedica a millorar la situació dels nens i a viatjar a cavall oferint cures mèdiques, oracions, educació i amor als habitants més desamparats. Al mateix temps, recluta monjos per al seu monestir, el Temple del Cavall d'Or, un refugi per als nens de la regió, que veuen en ell un xaman, un pare i un guia espiritual.

EN EL MUNDO A CADA RATO, VVAA. Documentals de curta durada sobre les injustícies socials a través d'històries d'infants. Un dels documentals parla del dret a l'escolarització de les nenes.

NICARAGUA: LLEGIR PER VIURE.Documental sobre les campanyes d'alfabetització a Nicaragua.

SER Y TENER, de Nicolas Philibert. Documental que mostra la vida d'una aula rural, una classe única al llarg de tot un curs escolar.

Ficció (moltes basades en fets reals):

A LAS CINCO DE LA TARDE, de Samira Makhmañbaf. Totes les alumnes han d'anar amb uniforme negre i mocador blanc, per què portes un vestit de color? _Senyoreta, si portés l'uniforme el meu pare no em deixaria venir. Per què? _ Pensa que les noies no hauríem d'estudiar.

BUDA EXPLOTÓ POR VERGÜENZA, de Hana Makhmalbaf.Baktay és una nena de sis anys que viu sota l'estàtua de Buda destruïda pels Talibans. El seu màxim desig és poder estudiar. La violència és a tot arreu i el camí fins a l'escola serà molt dur. Aconseguirà Baktay superar aquests obstacles i aprendre els alfabets de la seva llengua materna?

CADENA DE FAVORES, de Mimi Leder. Un alumne, seguint les directrius del professor, ha de fer un  treball  que respongui a la pregunta "Què faries tu per canviar el món?". La resposta li canvia la vida, a ell i a les
persones que l'envolten obrint una «cadena de favors».

LA CLASE, de Laurent Cantet. François és un jove professor de llengua francesa en un institut difícil, situat en un barri conflictiu. Els seus alumnes tenen entre 14 i 15 anys. No dubta a enfrontar-se a Esmeralda, a Souleymane, a Khoumba i als altres en estimulants batalles verbals, com si la llengua estigués en joc. Però l'aprenentatge de la democràcia pot implicar autèntics riscos. François, autor de la novel·la en la qual es basa la pel·lícula, i els altres professors, es preparen per enfrontar-se a un nou curs. Plens de bones intencions, desitjosos d'aportar la millor educació als seus alumnes, s'armen contra el desànim. Però les cultures i les actituds s'enfronten a l'aula, microcosmos de la França contemporània. Per molt divertits i estimulants que siguin els adolescents, els seus comportaments poden tallar d'arrel l'entusiasme d'un professor que no cobra bastant. La tremenda franquesa de François sorprèn als seus alumnes, però el seu estricte sentit de l'ètica trontolla quan els joves comencen a no acceptar els seus mètodes.

COBARDES, de Jose Corbacho i Juan Cruz. En els últims temps els mitjans de comunicació han recollit nombrosos casos d'assetjament escolar en què individus molt joves recollien amb càmeres de mòbil les pallisses i insults a què sotmetien les seves víctimes per, després, penjar-les a internet.

DIARIOS DE LA CALLE, de Richard La Gravenese. Erin Gruwell (Hilary Swank) és una jove professora recentment llicenciada que comença a treballar fent classes de llengua en un institut de Long Beach (Califòrnia), els alumnes del qual, que viuen en barris marginals, estan marcats per la violència de les bandes. Després d'un mal començament, descobreix com guanyar-se el seu respecte i confiança i com ajudar-los a canviar: els parla d'Ana Frank i d'altres adolescents, menys afortunats que ells, que van viure grans tragèdies i van escriure sobre elles.

HOY EMPIEZA TODO, de Bertrand Tavernier. Pel·lícula centrada en una escola i un professor que reflecteix tota la problemàtica d’una petita comunitat industrial: atur, alcoholisme, desestructuració familiar, abusos... i sobretot la falta d’esperança en el futur que aflora de cadascun d’aquests problemes.

KLASS, D'Ilmar Raag. Joseph té 16 anys. Per a ell anar a classe sempre ha estat un infern, perseguit i assetjat pels seus companys de classe. Un dia un altre alumne, Kaspar, el defensa, enfrontant-se amb la resta de l'aula. Comença una cruenta guerra entre ells dos i la resta de la classe, que els converteix en blanc dels seus atacs, que es produeixen tots els dies i que van pujant d'intensitat. Una espècie d'amistat per la força uneix als dos adolescents, forçats a lluitar per la seva supervivència en el col·legi.

LA LENGUA DE LAS MARIPOSAS, Jose Luis Cuerda. Montxo, un nen de 8 anys, descobreix amb el mestre que acaba d’arribar a l’escola del poble una nova pedagogia. Tot queda truncat el 18 de juliol de 1936... I els valors apresos es fonen en un no res.

NI FACIL NI DIFICIL, de Dani Lagarto-Fernández i Marian Piper. La història  de la relació amorosa entre dos adolescents, l'Aîcha i en Jordi. Una pel·lícula filmada a Olot per nois i noies de secundària. Molt recomanable per a adolescents i les seves famílies.

NI UNO MENOS, de Yimou Zhang.Wei Minzhi, una jove i pobre estudiant de tretze anys, és assignada per substituir un mestre, però amb la severa condició que si algun dels estudiantes (gairebé de la seva edat) deixa d’anar a classe no cobrarà el seu sou. La jove comença una emotiva i desesperada recerca d’un alumne quan aquest no es presenta a classe.

PROFESOR LAZHAR, de Philippe Faladreau. L'immigrant algerià Bachir Lazhar és contractat com a substitut d'un mestre que acaba de morir tràgicament. Es troba amb un grup de nens i nenes molt afectats pel succés. El seu carisma i particular forma d'ensenyar resultaran fonamentals per canviar la vida de l'alumnat. Una pel·lícula rica i profunda, amb una interpretació i un guió magnífics i diverses anotacions d'humor, que ens commou i trenca alguns tabús. Una bella representació del paper de l'educació en una societat que ha de plantejar-se la trobada entre les cultures.