Recurs del mes de setembre 2011
Després de les lectures d'estiu, des del CeDRe us presentem un seguit de pel·lícules i documentals que teniu a la vostra disposició.
A ciegas, de Daniel Calparsoro: Sàtira agresiva que narra la història d'una jove terosrista, Marrubi, que vol deixar les armes per una vida en pau. Però perd els nervis en els seu primer atemptat negantse a disparar sobre la seva víctima i obrint foc sobre el seu company d'escamot provocant-li la mort. A partir de llavors, haurà de fugir dels seus familiars, companys, policia i d'un comerciant obsesionat per ella. Amb la seva acció, Marrubi desencadena un seguit de situacions contradictories que ens porten a entendre l'horror de la violència i lo meravellós que seria viure en un món de pau.
Ararat, de Atom Egoyan: La realització d'una pel·lícula sobre l'holocaust armerni dels anys vint tindrà un gran efecte sobre un jove de divuit anys contractat coma a conductor en el rodatge de la producció. Agoyan, reflexa el conflicte d'Armenia i Turquia a través de la història contemporania de dues famílies separades i la seva recerca de la reconciliació i la veritat, enfrontant-se a un passat terrible i un present complicat.
Perseguidos,d' Eterio Ortega: Són anònims. Ningú els coneix. Inclús en el seu petit entorn en el que es mouen han sentit com algunes mirades dels que els coneixen les eviten. El seu cercle de diàleg, de discusió, de possible comprenssió és cada vegada més reduït. Des de primera hora del matí, al sortir al carrer per anar a treballar, dos escoltes els acompanyen. Quan acaben el seu treball, arriben al portal de casa seva i el seu ultim gest és de comiat als qui protegeixen la seva vida. Cinc actors reals, anònims. La seva vida, llarga en alguns casos, curta en d'altres. La seva família, els records, les ilusions. La seva terrible experiència de viure perseguits.
Silkwood, de Mike Nichols Alegat antinuclear basat en fets reals.. Karen Silkwood, obrera i sindicalista d'una central nuclear d'Oklahoma, recull probes i indicis que demostres la ineficàcia de les mesures de seguretat de l'empresa. En el moment d'anar a entregar-les mor víctima d'un extrany accident.
Can tunis, de Paco Toledo: Can Tunis és un barri marginal, una lacra amagada enmig d'una Barcelona post-olímpica i del "disseny". Allà hi arriben diariament els toxicomans buscant droga. Els habitants del poblat estan a punt de ser expropiats i pateixen pel seu futur. En aquest món, en el que els nens condueixen cotxes robats i en el que els jocs de "policies i lladres" tots volen ser els lladres, en Juan i els seus amics es fan grans.
La batalla de Hadiza, de Nick Broomfield: 19 de novembre del 2005, Haditha, Irak. Els insulgents iraquís bombardejen un comboi dels marines americans, matant a l'oficial més apreciat per la tropa. Enfurismats per la pèrdua, els joves marines contesten amb una brutal venjança. El violent registre de les cases acaba amb la massacre de vint-i-quatre persones, moltes d'elles dones i infants, tràgiques baixes de guerra que no poden controlar. Els marines també són víctimes, atacats, ferits i obligats a donar una resposta d'acord amb la seva institució. Però quan les coses succeeixen a gran velocitat i sota una extrema pressió. Es pot acusar d'assessinar als marines en la línia de foc?
