Nosotros y terceros, como proveedores de servicios, utilizamos cookies y tecnologías similares (en adelante “cookies”) para proporcionar y proteger nuestros servicios, para comprender y mejorar su rendimiento y para publicar anuncios relevantes. Para más información, puede consultar nuestra Política de Cookies. Seleccione “Aceptar cookies” para dar su consentimiento o seleccione las cookies que desea autorizar. Puede cambiar las opciones de las cookies y retirar su consentimiento en cualquier momento desde nuestro sitio web.
Cookies autoritzades:
Més detalls
MENU
31/05/2018

Recurs del mes de juny 2018

Arriba l’estiu i pensem en les vacances... On anirem? Què farem? Per ajudar-vos a planificar-les us recomanem un seguit de publicacions infantils i juvenils que ens parlen de països que no surten als mapes però que existeixen, de paraules que expliquen coses inexplicables i de viatges impossibles però que arriben a port.


Desitgem que us acompanyin durant el vostre viatge, lluny de la rutina.


 


Esperem que us siguin útils!

Atlas de los países que no existent, de Nick Middleton

De llocs que no surten als mapes, que no són reconeguts per la resta, malgrat ocupin un espai de terra al planeta,   s'ocupa l'Atles de països que no existeixen. Un recull del catedràtic de Geografia de la Universitat d'Oxford i escriptor Nick Middleton. El llibre, “un compendi de cinquanta estats no reconeguts i en gran manera inadvertits", segons Middleton, convida a reflexionar sobre el concepte de país, un terme tan difús com controvertit.

 

Lost in translation, de Ella Frances Sanders

En Neerlandès existeix l'adjectiu Gezellig, que serveix per definir alguna cosa que és molt més que íntima o acollidora, una sensació de calidesa molt plaent que ens transporta al temps compartit amb els qui estimem.  També hi ha la paraula Kilig, que s'usa en tagal (llengua austronèsia, parlada a moltes regions i idioma oficial a Filipines) per definir alguna cosa que tots coneixem: aquesta sensació de tenir papallones voleiant dins la panxa.  Gràcies al recull i il·lustracions del conte, podem conèixer una paraula japonesa per definir quan una persona perd la mirada a la llunyania sense pensar res : Boketto, que en català potser definiríem com badar... Un altre un moment molt nostre al que la llengua sueca hi ha donat nom: Fika, vol dir reunir-se entorn d'un cafè i alguna cosa dolça per fer un parèntesi  de la rutina i xerrar durant hores. En voleu més? No dubteu doncs a recórrer les pàgines d’aquest àlbum de les riqueses lingüístiques del món

 

Atlas Global, de Christian Grataloup i Gilles Fumey.

Concebut per un equip de vint-i-sis historiadors i geògrafs de renom, aquest atles reuneix una seixantena de mapes i infografies inèdites, ens expliquen com Occident s'ha vist (de vegades sense raó) al centre del món i per què, ara, ja en el segle XXI es fa necessari posar al dia els mapes del poder. D’ aquesta manera sorgeix davant els nostres ulls un món diferent, fortament desoccidentalitzat. La bellesa, la felicitat, les presons, els residus, els virus, els hàbits alimentaris, la vellesa, el clima..., tot es pot cartografiar. I així ho demostra aquest quadern d’imatges i estudis que no deixa indiferent a ningú.

 

Els viatges de l’Olga, de Paul Maar

La petita Olga emprèn un llarg viatge per països imaginaris regits per lleis molt estrictes. En el país dels cercles, la deté la policia de la bola i l'obliga a adaptar-se al paisatge rodó; en fuig i va a parar al país dels cantells, d'on també ha de fugir. Li passa el mateix al país dels tons vermells i al país de cap per avall, fins que arriba al país dels llits. Un llibre en vers, senzill, divertit i amb unes il·lustracions acolorides que t’ajuden a endinsar-te en la màgia dels viatges de l’Olga.

 

Wangki bilara tuktan wal impakanka o El Viaje de dos niños miskitos por el río Coco, de  Anne-Catherine i Viviane Luisier

Un llibre bilingüe miskito i castellà que explica la història de dos nens "manejando un pimpante" pel riu Coco, en Basilio i en Prendilicia de nou i deu anys. Durant aquest viatge pel riu van a casa del seu oncle i paren a menjar i beure, allà els hi expliquen històries de la seva cultura i la vida a les comunitats assentades a les ribes del riu. Un viatge homenatge a les comunitats rurals de centreamericà i a la seva història més recent.

 

El libro de la suerte, de Sergio Lairla i Ana G. Lartitegui

En aquest llibre ple d’il·lustracions acolorides explica dues històries, d'una banda, l'aventura del senyor Buenaventura i, si el comencem per l’altra banda, la del senyor Malapata.  Tots dos viuen al mateix edifici, però no es coneixen. Un és ordenat i es pren la vida tal com li ve. L'altre, és una miqueta desastrós i sempre està emmurriat. Per coses de l'atzar, escolliran el mateix destí per a les seves vacances. I faran el mateix viatge, cadascun pel seu compte i a la seva manera. Tots dos creuaran els mateixos carrers i trobaran els mateixos personatges per arribar al mateix punt i tornar a casa sense haver-se conegut.

Amb el suport de

Amb la col.laboració de