Nosotros y terceros, como proveedores de servicios, utilizamos cookies y tecnologías similares (en adelante “cookies”) para proporcionar y proteger nuestros servicios, para comprender y mejorar su rendimiento y para publicar anuncios relevantes. Para más información, puede consultar nuestra Política de Cookies. Seleccione “Aceptar cookies” para dar su consentimiento o seleccione las cookies que desea autorizar. Puede cambiar las opciones de las cookies y retirar su consentimiento en cualquier momento desde nuestro sitio web.
Cookies autoritzades:
Més detalls
MENU
18/05/2015

Recurs del mes de juny 2015

Aprofitant que aquest mes de juny coincideix amb el dia mundial de la pau i de l'oració, us apuntem les dareres novetats del CeDRe sobre religió.

Llibres i quaderns que parlen de les religions a Catalunya:

Quan les religions dialoguen. De Francesc Rovira i àngel Sauret. Ed. Mediterrània. Un llibre il·lustrat que parla de què vol dir "creure en alguna cosa", que no cal que sigui una religió tradicional i de com convivim tots i compartim la nostra manera de fer les coses.

La cultura religiosa a l'escola. Jornades internacionals sobre una assignatura aconfessional. De la Direcció General d'Afers Religiosos. Totes les conferències i temes que es van presentar a debat en les jornades del 2005.

La diversitat religiosa en les societats obertes. Criteris de discenrniment. Document 1. Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa. Un document curt i clar sobre la diversitat de respostes socials a la diversitat religiosa, els passos vers a una cultura comuna, el model de gestió de la diversitat religiosa a casa nostra i el marc jurídic vigent (2013) de la gestió de la diversitat religiosa analitzant el què és i què significa aquesta llibertat, els seus límits i la normalització de la mateixa en la nostra societat.

L'aportació social de les tradicions religioses dins les societats obertes. Les religions com a capital sociocultural. Document 2. Un document que analitza el context sociocultural i la crisi del nostre món, les tradicions religioses com a part del teixit sociocultural i les tracicions com a aportació sociocultural de les religions hinduista, budista, taoista, jueva, cristiana, islàmica sikh i baha'i.

Guia per al respecte a la diversitat de creences en l'àmbit penitenciari. Generalitat de Catalunya. Suggeriments i propostes d'acció per a les pràctiques i peticions en l'àmbit penitenciari de les diverses opcions religioses, analitzades individualment.

Guia per al respecte a la diversitat de creences en l'àmbit funerari. Generalitat de Catalunya. Quins són els drets de llibertat religiosa, de pensament i de consciència? Quines pràctiques i peticions funeràries són relatives a les diferents religions, quins són els límits legals?

Recomanacions per a la gestió de la diversitat religiosa en l'àmbit dels cementiris. Generalitat de Catalunya. Fitxes informatives sobre pràctiques funeràries i peticions de les diverses tradicions religioses, els límits legals i les recomanacions

Quaderns de legislació 93 i 81. Decret 94/2010 de desplegament de la llei dels centres de culte i Llei 16/2009 del s centre de culte. Els reglaments actuals sobre el dret a culte a la nostra societat.

Els DVD que han arribat i que toquen el tema de la religió:

Jimmy's Hall de Ken Loach. 106min.Explica la història real de James Gralton, un activista i líder comunista irlandès que es va convertir en l'únic deportat polític de la República de Irlanda.

Walking next to the wall. De Fernando del Haro. 80min. documental que explica la història de com viu una de les minories més decisives d'Orient Pròxim: els cristians d'Egipte, els coptes. Són 10 milions de cristians que viuen en un país de majoria islàmica i han sofert una dura persecució en els últims anys. Ha estat gravada al Caire, Aleandría, el desert de Wadi Natrum i la ciutat de Mynia en circumstàncies molt difícils i sota la pressió d'un govern que no vol que es donin a conèixer el que està ocorrent en el país.

Ida. De Pawel Pawlikowski. 80min. Polònia, 1960. Anna, una jove novícia òrfena que és a punt de fer-se monja, descobreix que té un parent viu: una germana de la seva mare, però que no va voler fer-se càrrec d'ella de nena. La mare superiora obliga llavors a Anna a visitar a la seva tia abans de prendre els hàbits. La jove coneix llavors a Wanda, una jutgessa desencantada i alcohòlica antiga fiscal de l'estat, que explica a la seva neboda que el seu veritable nom és Anada Lebenstein, que és jueva i que la tràgica destinació de la seva família es remunta a la terrible època de l'ocupació nazi.

Amb el suport de

Amb la col.laboració de