Recurs del mes de juny 2014
Aquest mes de juny us presentem alguna de les novetats que han arribat al CeDRe. Us recordem que el préstec és obert i gratuït per a tothom. Només cal enviar la sol·licitud a: recursos@solidaritat.org Esperem que us siguin d'utilitat!
El desarrollo: Historia de una creencia Occidental. Gilbert Rist, Adolfo Fernández Marugán. 2002.
Des d'una perspectiva crítica, Gilbert Rist repassa la història d'una idea, la del "desenvolupament", que ha fascinat a les societats del Nord i del sud. Aquesta obra analitza els pressupostos bàsics en els quals se sustenta el "desenvolupament" , l'evolució d'aquest a través de la història i les accions que s'han posat en pràctica sota aquesta denominació, fins a la creació del concepte de subdesenvolupament, encunyada pel President Truman. Només cal examinar qualsevol informe sobre la situació del desenvolupament al món per adonar-se del fracàs de les polítiques, les accions i les mesures que estaven destinades a la seva consecució. El llibre ens mostra les causes profundes que han portat a aquest estat de coses on el fons de la qüestió radica que la pobresa és la conseqüència del subdesenvolupament i no la seva causa; per tant, la lluita contra la pobresa ha de ser un objectiu prioritari, sempre que no oblidem que la veritable malaltia és el subdesenvolupament.
El fin del hambre en 2025. Fernando Trueba. 2006.
Aquest llibre constitueix un compromís assumit pels seus autors per contribuir a eradicar el gana en 2025. Les nostres armes són l'experiència i el coneixement. Les lliçons apreses amb errors i encerts, constitueixen la nostra referència. Intentem establir una base de coneixement que sigui una deliberació oberta i un examen crític. El resultat de les nostres accions i decisions, si aconseguim eradicar el gana en el 2025, quedarà escrit per sempre. Si ens creuem de braços, sobretot els països que anomenar desenvolupats, assistirem a una de les situacions més vergonyoses del nostre temps. Si a la nostra voluntat la domina la convicció que hem d'eradicar el gana en el 2025 ho podem aconseguir. Si individual i col·lectivament ens ho proposem i volem ho podem fer. Aquest és el més gran compromís de la nostra generació.
Manifiesto para una democracia de la tierra.Vandana Shiva. 2006.
Veu destacada de les lluites per la justícia global, Vandana Shiva és, a més de doctora en ciències físiques, una activa ecologista de renom mundial. En La Democràcia de la Terra, Shiva ens posa al dia de diversos fronts de lluita sobre els quals ha contribuït a cridar l'atenció internacional (com són els establerts contra l'enginyeria genètica dels aliments, contra el robatori cultural i contra la privatització dels recursos naturals), desvetllant-nos, al mateix temps, la connexió d'aquests problemes sense resoldre amb la creixent onada de fonamentalismes, de violència contra les dones i de mort a escala planetària. La lluita als carrers de Seattle i Cancún, així com en les llars (tant de l'àmbit urbà com del rural) de tot el món han donat origen a una sèrie de principis basats en la inclusió, en la no violència, en la reclamació dels «ejidos» de tota classe i en el lliure ús compartit dels recursos de la terra. Aquests ideals, als quals Shiva crida La Democràcia de la Terra, serveixen tant d'apressant crida a la pau com de base per a un futur just i sostenible.
Una america latina invonveniente. Mark Aguirre. 2014.
Aquest és un llibre sobre una regió en transformació. Des dels inicis del segle XXI, Amèrica Llatina està deixant de ser l'aneguet lleig dels anys del deute i les dictadures militars per convertir-se en un dels llocs més dinàmics i nous del planeta. Noves estratègies polítiques reeixides estan emergint com una alternativa al neoliberalisme, un model econòmic i social nascut a Londres i Washington que ha portat al món a la pitjor crisi coneguda en més de seixanta anys. Nous capdavanters d'origen popular, com el malmès Hugo Chávez, Lula o Evo Morales han arribat a una festa, la del poder, a la qual no havien estat convidats, ocasionant més d'una "molèstia" als amos de l'univers i els seus administradors.
Una Amèrica Llatina inconvenient relata el despertar d'un continent donant veu a moviments socials invisibles que van sembrar la llavor del canvi. En el llibre estan presents, a més dels líders que estan guiant el procés de canvi, les dones indígenes bolivianes, els pobres dels barris populars de Caracas i Rio, els defensors de la naturalesa d'Equador, els camperols sense terra, les comunitats indígenes colombianes que viuen enmig de la guerra, els mexicans assotats pels càrtels del narco... És un llibre sobre una regió que està aprofitant la decadència dels Estats Units i la major presència de Xina per, després de 500 anys, aconseguir que Amèrica Llatina torni a ser dels llatinoamericans.
Escuela de Fantasmas. Un joc de Haba. Joc de sobretaula per a jugar en família. Aprenem a ser fantasmes tot practicant ensurts varis. Per a fer-ho tenim una vareta màgica que ens mou pel castell a on localitzarem les nostres víctimes. Un joc entretingut amb mil i una variants i possibilitats. Més informació >AQUÍ
Diamantes negros, de Miguel Alcantud. 100 min. 2010
Després de ser captats a Mali per un observador de futbol, els joves Amadou i Moussa abandonen el seu país, escapant de la pobresa, i arriben a Madrid perseguint el somni de triomfar com a futbolistes. La gira que fan per Espanya, Portugal i el nord d'Europa els mostrarà les ombres de l'esport rei.
La jaula de oro, de Diego Quemada-Díez. 110 minuts. 2013
Explica la història de dos adolescents que surten del seu llogaret i als quals aviat se suma un noi indígena. Junts viuran la terrible experiència que pateixen milions de persones, obligades per les circumstàncies a emprendre un viatge ple de perills i amb un final incert. En el camí aflora l'amistat, la solidaritat, la por, la injustícia i el dolor.
La verdad oculta, de Larysa Kondracki. 112minuts. 2010
Després de la guerra dels Balcans, una agent de la policia de Nebraska que viatja a Bòsnia com a observadora de les Nacions Unides denúncia davant l'ONU a una multinacional per haver encobert diversos casos de tràfic sexual. El guió es basa en la història de Kathryn Bolkovac, que va anar a Bòsnia en 1999 com a membre del comitè de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.