Nosotros y terceros, como proveedores de servicios, utilizamos cookies y tecnologías similares (en adelante “cookies”) para proporcionar y proteger nuestros servicios, para comprender y mejorar su rendimiento y para publicar anuncios relevantes. Para más información, puede consultar nuestra Política de Cookies. Seleccione “Aceptar cookies” para dar su consentimiento o seleccione las cookies que desea autorizar. Puede cambiar las opciones de las cookies y retirar su consentimiento en cualquier momento desde nuestro sitio web.
Cookies autoritzades:
Més detalls
MENU
22/09/2017

Recurs del mes d'octubre 2017

Des del CeDRe de la Coordinadora sempre hem defensat i treballat en pro dels Drets Humans per a tothom i a tot arreu. Les entitats de la Coordinadora considerem que la possibilitat de decidir en referèndum com volem ser política, social, econòmica  i culturalment, és un exercici de maduresa i aprofundiment democràtic imprescindible.


Ha de ser un exercici plenament normalitzat, sense violència, sense agressions i sense amenaces on tothom pugui decidir amb llibertat el seu futur.


 

Per aquest motiu, aquest mes d'octubre, des del CeDRe us presentem audiovisuals per a treballar des del cinema algun dels articles de la Declaració Universal dels Drets Humans que darrerament han estat violats a Catalunya.

Per la magnitud i gravetat dels fets d'ahir, la Coordinadora d'ONG Solidàries us convida a adherir-vos al manifest de denúncia que farà public aquest matí i als actes de denúncia organitzats per la societat civil.

 

DRET A LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ (art. 19)

Abajo el telón: Una pel·lícula de Tim Robins.

Nova York, 1936. Dos joves i inquiets homes de teatre amb un projecte ambiciós: estrenar una polèmica comèdia musical, situada en una petita localitat siderúrgica i que dona suport a la incipient lluita sindical. Per aquest fet, l'obra és titllada de subversiva i es prohibeix la seva representació. Però els qui han aixecat aquest muntatge no es rendiran, i comencen a representar-la en un local semiabandonat. Una petita anècdota real procedent del teatre serveix com a pretext perquè A baix el teló s'erigeixi en un esplèndid retaule social d'Estats Units durant els turbulents anys 30. Sense apartar-se de la història, l'última pel·lícula de Tim Robbins barreja personatges ficticis amb altres verídics que, d'una manera més o menys directe, es van veure implicats al voltant del muntatge que *Orson *Welles va dirigir d'una obra musical de Marc *Blitzstein en condicions certament excepcionals provocades pel seu tint social.

Papá está en viaje de negocios: Una pel·lícula de Emir Kusturica

Iugoslàvia, 1948. La ruptura de Tito amb Stalin va marcar el principi d'un període de repressió. Mesa és un bon home, casat i pare de dos nens. En una ocasió se li escapa un comentari crític sobre política.... I la seva amant, ressentida, ho explica al seu germà, un funcionari del govern que fa que el condemnin a treballs forçats. La dona de Mesa aconsegueix treure la família endavant i al més petit dels seus fills li explica que el pare està fent un llarg viatge de negocis.

Radio Favela: Una pel·lícula de Helvécio Ratton

Basada en fets reals, explica la història de "Uma ona no ar", ràdio que va sorgir en els suburbis de Belo Horizonte en els anys 80. L'acció comença amb una batuda policial. Mentre els narcotraficants fugen o camuflen la seva mercaderia, una ràdio pirata avisa als habitants de les favelas perquè es protegeixin. L'objectiu de la policia no és el tràfic de drogues sinó localitzar i callar la veu de la ràdio pirata: la veu de la favela.

Veronica Guerin: Una pel·lícula de Joel Schumacher

La commovedora historial real d'una periodista  del Sunday Independence, que va arriscar la seva vida per buscar la veritat. A mitjans dels 90 Dublin era el més semblant a una zona en guerra, amb poderosos capos de la màfia que lluitaven per fer-se amb el control de la ciutat. El seu pitjor rival  no era la policia, sinó la periodista Veronica Guerin, que desenvolupava el seu treball incansable informant sobre aquesta perillosa xarxa criminal. A mesura que investigava i  donava a conèixer els noms  dels "camells", vivia una dolorosa cruïlla entre els seus deures familiars i la responsabilitat amb els lectors i el seu país. D'aquesta forma es va convertir en una heroïna nacional i va aconseguir canviar la legislació irlandesa per sempre.

 

DRET A UN JUDICI JUST (art.10)

En el nombre del padre: Una pel·lícula de Jim Sheridan

Basat en fets reals. Belfast, anys 70. Gerry  és un disbauxat per a disgust del seu pare Giuseppe, un home tranquil i educat. Quan Gerry s'enfronta a l'IRA, el seu pare l'envia a Anglaterra. Una vegada allà per capritxos de l'atzar, és acusat de participar en un atemptat terrorista i condemnat a cadena perpètua amb "els quatre de Guildford". També el seu pare és arrestat i empresonat. A la presó Gerry descobreix que l'aparent fragilitat del seu pare amaga en realitat una gran força interior. Amb l'ajuda d'una advocada entregada a la causa, Gerry es proposa demostrar la seva innocència, netejar el nom del seu pare i fer pública la veritat sobre un dels més lamentables errors legals de la història recent d'Irlanda.

Lasa y Zabala: Una pel·lícula de Pablo Malo

1995. Han passat dotze anys quan Jesús García, un policia d'Alacant, seguint revelacions sobre els GAL reobre el cas de dos cossos que han estat 10 anys sense identificar, després de ser assassinats i enterrats amb cal viva.  Les seves sospites es confirmen, són els dos nois desapareguts.  Els cossos es repatrien i s'enterren a Tolosa enmig d'una gran tensió amb els ertzaines que vigilen l'acte. Obert el sumari, Iñigo i el seu ajudant, el jove advocat Fede, amb la col·laboració del jutje instructor i el fiscal, investigaran l'entorn del coronel de la Guardia Civil Rodríguez Galindo i de l'exgovernador Elgorriaga, trobant indicis de la seva responsabilitat en el segrest i assessinat dels dos joves.  Però en el llarg i tortuós camí per a demostrar-ho, hauran d'enfrontar-se a joc brut d'un entorn aferrat al poder, superar els seus propis conflictes i posar en risc les seves vides.

 

DRET A LA INTIMITAT (art.12)

Escondido: Una pel·lícula de Michael Haneke

Georges és el típic burgès: presenta un programa literari en televisió i porta una vida acomodada amb la seva dona i el seu fill adolescent. Però, de sobte, comença a rebre uns paquets anònims que contenen cintes de vídeo, gravades des del carrer, i uns dibuixos inquietants el significat dels quals és un misteri. No sap qui els hi envia; però les seqüències que apareixen en les cintes són cada vegada més personals, la qual cosa sembla indicar que el remitent el coneix des de fa temps.

El Show de Truman: Una pel·lícula de Peter Weir

Truman Burbank és un home corrent i una mica ingenu que ha viscut tota la seva vida en un d'aquests pobles on mai passa res. No obstant això, de sobte, uns estranys successos el fan sospitar que alguna cosa anormal està passant. Tots els seus amics són actors, tota la seva ciutat és un plató, tota la seva vida està sent filmada i emesa com el reality més ambiciós de la història...Però ell encara no ho ha descobert. Una bona pel·lícula per parlar de lideratge.

 

DRET A REBRE INFORMACIÓ (art. 20.1)

Un juego de inteligencia: Una pel·lícula de  Hans Weingartner

Rainer és un triumfador. Produeix un reality show, guanya molts diners i gaudeix d'una vida envejable, fins que un dia és embestit brutalment per el cotxe d'una dona, la Pegah.  Sortint de l'hospital després d'un llarg ingrés, Rainer canvia radicalment i decideix reconvertir el seu treball produint un programa d'actualitat en prime time que obté minços índex d'audiència i enfonsa la seva popularitat. Fracassat, abandona el programa i decideix investigar el sistema de medició d'audiències, que misteriosament premia els programes de "telebasura" i condemna la televisió de qualitat. Decidit a lluitar contra la manipulació dels mitjans de comunicació i el baix nivell intelectual dels televidents, decideix revoluciónar el programa televisiu amb l'ajuda de Pegah.

 

DRET A LA LLIBERTAT DE REUNIÓ I MANIFESTACIÓ (art.20)

Acampada Sol. Historia de una ciudad: Un documental d' Adriano Morán

Documental que segueix el moviment del 15M acampat a la Plaza del Sol de Madrid. Una peça clau per entendre el moviemnt 15M. Una aproximaicó directa als fets amb 35h de gravació durant els 25 dies d'acampanda. Com ha començat tot? Com es van organitzar? Com van prendre les decisions? Quina relació tenien amb les mitjans de comunicació i amb la política?

Bloody Sunday: Una pel·lícula de Paul Greengrass

Irlanda del Nord. Docudrama sobre els tràgics successos ocorreguts a Londonderry el diumenge 30 de gener de 1972. Aquest dia soldats britànics van disparar contra civils desarmats que participaven en una manifestació: catorze persones van morir i més de trenta van ser ferides. Els manifestants protestaven contra un decret del Govern britànic que autoritzava la detenció i empresonament sense judici previ als sospitosos de pertànyer a l'IRA. El "Bloody Sunday" o "Diumenge Sagnant" va ser crucial per a Irlanda del Nord perquè va fer que el conflicte s'empitjorés, va animar a molts joves a integrar-se a l'IRA i va ser la causa de 25 anys de violència.

Norma Rae: Una pel·lícula de Martin Ritt

Basada en fets reals, narra el procés de conscienciació política d'una dona i el seu compromís amb la lluita sindical. Norma Rae, una obrera d'una fàbrica tèxtil del sud d'Estats Units, passa per moments difícils després de la mort del seu marit. Quan arriba a la ciutat un líder sindical que es proposa formar un sindicat a la fàbrica, la vida de Norma canvia per complet: participa en la lluita laboral i es casa amb un company de treball. Convertida en capdavantera sindicalista, haurà d'enfrontar-se a enormes dificultats per implantar un sindicat a la seva fàbrica.

Pan y rosas: Una pel·lícula de Ken Loach

Maya i Rosa són dues germanes mexicanes que treballen, en condicions d'explotació, com a netejadores en un edifici d'oficines del centre de Los Angeles. Una trobada amb Sam, un apassionat activista nord-americà, canviarà les seves vides. Gràcies a Sam, prenen consciència de la seva situació laboral i emprenen una campanya de lluita pels seus drets, però corren el risc de perdre el seu treball i de ser expulsades del país.

Tahrir: Un documental deTamer Ezzat, Ayten Amin, Amr Salama

El 25 de gener és el Dia Nacional de la Policia a Egipte - una data triada deliberadament per un petit grup de professionals de classe mitjana per organitzar una manifestació contra la repressió de l'estat Mubarak. Però, no podien haver imaginat que 18 dies més tard, haurien expulsat al president del seu càrrec. Gran part de l'acció es va dur a terme a la plaça Tahrir del Caire, on es va vessar la sang i es van perdre vides, però on els manifestants es van mantenir ferms. BBC World Affairs Servei àrabs i l'analista Magdi Abdelhadi parlen amb egipcis sobre la revolució i les seves esperances i temors d'un 'nou Egipte'.

Amb el suport de

Amb la col.laboració de