Recurs del mes d'abril 2019

La gran fàbrica de les paraules, d’Agnès de Lestrade i Valeria Docampo

Hi ha un país on la gent gairebé no parla. En aquest país s’han de comprar i empassar les paraules per poder pronunciar-les. L’Oriol necessita paraules per poder obrir el seu cor a la bonica Ariadna. Una bonica i tendra història d'amor, la d'un nen romàntic i somiador, en Dídac, que viu en un país on la gent quasi no parla. En el país d'en Dídac les paraules s'han de comprar per poder-les pronunciar i algunes, les més importants, són molt i molt cares i només estan a l'abast dels més rics. Us ho podeu imaginar? Què  passaria si volguéssim expressar sentiments molt intensos però no poguéssim disposar de les paraules que desitgem utilitzar? En Dídac té aquest problema. Necessita aconseguir paraules per obrir el seu cor a la preciosa Aura, la seva estimada. Li agradaria poder-li dir: "T'estimo", però no té prou diners a la seva guardiola per comprar aquest mot. 

El moment perfecte, de Susanna Isern i Marco Somà

L’Esquirol no té ni un minut a perdre. Ha rebut una carta molt important i ha d'arribar a la seva destinació al més aviat possible. Però no serà tan fàcil. Pel camí es trobarà amb molts amics del bosc que necessiten la seva ajuda. Però és que té tanta pressa… Què s’ha de fer en aquests casos? 

En aquest conte no hi ha cap drac, de Lou Carter i Deborah Allwright

En aquest conte no hi cap DRAC. Cap ni un. Què? Què n'hi ha un per aquí?Doncs seguríssim que no és d'aquest conte, i del cert que no és l'heroi. No, noo. De cap manera. Pobre vell drac, està fart que sempre sigui el dolent dels contes, i comença a cercar algun conte on pugui tenir un paper d’heroi i bo, però ningú vol que formi part del seu conte, ni la Rinxols d’Or, ni el Hansel i la Gretel, NINGÚ!  Però el drac no es dona per vençut i segueix buscant a algú que sí que el vulgui a la seva història. La seva persistència tindrà recompensa?

Jane, el zorro y yo, de Isabelle Arsenault i Fanny Britt

Mont-real, finals dels anys vuitanta del segle passat. Hélène és una noia de dotze anys que inexplicablement ha estat deixada de costat per les seves antigues amigues, que ara es diverteixen humiliant-la en públic. El dia a dia de la protagonista és un infern i la seva autoestima es ressent fins al punt que arriba a assumir com a certs els insults rebuts. No vol recórrer a l'ajuda i comprensió de la seva mare, perquè la vida d'aquesta no és molt millor: sempre a la vora del col·lapse per esgotament, manté ella sola a Hélène i els seus dos germans. L'únic consol de Hélène és la lectura de Jane Eyre, la novel·la de Charlotte Brontë, amb la desgraciada protagonista de la qual s'assegui identificadatracta temes que la nostra societat segueix sense superar, com l'assetjament escolar o la solitud. I ho fa d'una forma realista i sincera. Però sempre amb un raig d'esperança al final del túnel. I moments realment evocadors i poètics.

El diari de la Carlota, de Gemma Lienas

El Diari Lila de la Carlota no és una novel·la. Tampoc un diari íntim qualsevol. La Carlota, encuriosida pel joc proposat per l'àvia, observa el món amb les «ulleres liles» i comprova com situacions quotidianes que semblaven inqüestionables són injustes i discriminatòries. ¿Qui s'ha inventat que, en qüestions amoroses, els nois han de prendre la iniciativa? ¿Per què el físic de les noies és més important que el dels nois? I topa, també, amb l'horror de les xifres. El setanta per cent dels pobres de la Terra són dones...

Aquí vivió, de Isaac Rosa i Cristina Bueno

Una ruptura familiar, un canvi de casa, l'adolescència. Tres situacions difícils, i a Alicia li ha tocat viure totes alhora. Però a més hi ha una cosa estranya en el seu nou habitatge: veïns hostils, un diari secret i una visita inesperada. Alicia emprèn una recerca que ens acostarà a la tragèdia de milers de famílies que han perdut la seva casa. Però també a la lluita dels qui porten anys resistint contra els desnonaments.

El mundo a tus pies, de Nadar

Els tres relats que componen aquest llibre parlen d'aquesta interrupció, la que vivim avui dia, on s'ha dilapidat el futur d'una generació i ha donat motiu a un nou món on les regles del joc han canviat, on ja no val la pena escrutar el passat per a aconseguir respostes o consol. Carlos, David i Sara juguen les seves cartes i aposten fort, tracten de ser felices, de viure i seguir endavant. Subratlla l'escriptor Isaac Rosa en el pròleg que Nedar dona cabuda en El món als teus peus a “un malestar que no sabem nomenar (malgrat els brillants diàlegs de Nedar), i que a vegades apunta en forma de tristesa, unes altres de fàstic, dolor, enveja. Hi ha ressentiment, molt de ressentiment: hi ha ressentiment de classe, encara que ja no parlem d'aquesta lluita de classes que no només continua, sinó que l'anem perdent per golejada. Hi ha fins i tot ressentiment intergeneracional cap als teus pares, que et van prometre un futur que no era aquest. Hi ha ràbia, hi ha esclats de fúria i ganes de guillotina alhora que resignació per no ser capaces de canviar res”.

Comunicación Emocianal, d’Eduardo Lazcano

Quina diferència hi ha entre la comunicació racional i l'emocional? La resposta està que una neix per a canviar les idees i l'altra per a variar les emocions. I és que tots sabem que un estat d'ànim, de tristesa o d'eufòria, condiciona la nostra capacitat de raciocini. Estem vivint una època en la qual les emocions s'estan apoderant de les nostres decisions. Això està provocant una tremenda imprevisibilitat a tots els nivells que fa que les enquestes fracassin recurrentment i que es donin esdeveniments sense precedents en la política, l'economia i la societat. Per això la presa de decisions, bé sigui un vot, l'acte de consum o una decisió personal, cada vegada estan més basats en les emocions, moltes vegades en contra del que la lògica marca.

Democracia. Alecos Papadatos, Abraham Kawa i Annie Di Donna

DEMOCRÀCIA comença a Atenes en 490 a. C., en la vespra de la batalla de Marató. L'heroi de la història, Leandro, arenga als seus camarades per a la batalla de l'endemà contra un enemic molt més poderós que ells. Leandro comença narrant la seva pròpia història, donant un testimoniatge de primera mà dels mals de les antigues tiranies, i del naixement d'un nou sistema polític. La història que emergeix, sobre la mort dels déus i el tortuós naixement de la democràcia, està protagonitzada per personatges extraordinaris, i compte en vívid detall com va veure la llum la millor de les invencions cíviques. Presenciem com va ser concebuda la democràcia a partir d'una combinació de sort i de contingències històriques, però també a partir de l'astúcia, valentia i llanço d'un grup d'homes excepcionals.

Caliban i la bruixa, de Silvia Federici

Aquesta no és una història de fades, sinó una de bruixes i resistències, en l'origen de la qual està el genocidi, l'assetjament i el control disciplinari dels cossos de milers de dones en Europa, Àfrica, Àsia i Amèrica.