Recuperar el diàleg amb les ONG: únic punt d'acord de tots els partits en matèria de cooperació, pau i drets humans

Sergi Picazo, periodista polític de El Punt-Avui, va moderar amb dinamisme el debat amb polítics organitzat per totes les coordinadores. El debat no va comptar amb la presència del PP i Ciutadans, que van excusar la seva presència, però sí amb la de les CUP, únics assistents en fila zero.

Tots els partits van mostrar la seva adhesió al Manifest "En defensa d'una política pública de Cooperació, Pau i Drets Humans" que s'havia presentat públicament en el mateix acte, al que ja s'han adherit moltes entitats, persones i sectors que estaven representats ala taula inicial per CCOO i UGT, la Taula del Tercer Sector i la Associació Catalana d'Universitats Públiques i que va ser llegit per l'actriu Anna Casas. Alhora es va presentar un vídeo del manifest fet per un dels promotors, la Coordinadora d'ONGD i aMS de Lleida.

Les coordinadores d'ONG van fer als partits dues úniques preguntes: quines serien, arribats al govern, les seves polítiques de cooperació, i quin rol jugarien les ONG en aquestes polítiques.

En relació a les seves polítiques futures, Beth Abad de CiU, va haver d'enfrontar-se a l'escepticisme general dels assistents. Va insistir en el compromís del seu partit amb la cooperació i va afegir que la considerava un instrument important per reforçar la presència de Catalunya al món. "CiU no vol desmantellar la cooperació", va dir, "però calen noves regles i nous acords de tots els actors. Nosaltres portem la cooperació al programa, no com el PSC, i ens reafirmem en les línies actuals de treball que en breu podrien tenir resultats". CiU responsabilitzà totalment de les retallades en cooperació al govern central: "L'Estat ens escanya i la cooperació se'n ressent. Nosaltres paguem i ells sí poden ser solidaris". I, davant la manca de finançament públic, continua apostant per buscar finançaments complementaris a Europa, i per treballar amb les empreses per aconseguir patrocinis, i per la via de les microdonacions.

Núria Segú del PSC, per la seva part, va manifestar que "la solidaritat és universal o no és" i va afirmar que el seu partit volia canvis globals i nous marcs reguladors del capitalisme financer "insolidari, cruel i salvatge", i que calia una reforma fiscal "que també és cooperació i solidaritat" i treballar l'educació en valors a la nostra societat. Contrària a l'argument de que no hi ha diners, va recordar que el president Mas repetia que governar és decidir, "i aquest Govern ha decidit donar més diners al Grup Godó que a la cooperació".

Dolors Camats, d'ICV-EUiA, va agrair a les ONG que en aquesta campanya "on sembla que només es pugui parlar d'una cosa" s'obligui als partits a posicionar-se sobre altres temes, i va fer un reconeixement al sector de les ONG de cooperació, pau i drets humans, "un sector molt castigat però molt combatiu al carrer i als despatxos, malgrat s'han perdut feines, projectes i no s'han pogut complir els compromisos amb les contraparts". Camats, fuet del director de cooperació durant aquesta mini legislatura, no va desaprofitar l'oportunitat de retreure-li "el cinisme" demostrat al l'article publicat justament ahir al Diari Ara "on diu que tot s'està fent bé i que aquí no està passant res". En un altre moment de la seva intervenció va insistir: "No és que no hi hagi diners, és que no els importa". Camats sí que creu que la política pública de cooperació està tocada de mort i va mostrar-se partidària de revertir tot el que s'havia fet en aquests dos anys "que ha desmuntat tot el que s'havia fet en dues legislatures" i de reconstruir una política pública posicionada, no neutral, de caràcter transformador i que garanteixi també el canvi de les societats del Nord, i impedeixi enfrontar pobreses i sectors.

David Minoves, d'ERC, va posar per endavant la necessitat d'un Estat propi per poder administrar els recursos propis i actuar de manera responsable en l'àmbit internacional i en tots els grans debats al voltant del finançament de la cooperació, l'eficàcia de l'ajuda i el model de desenvolupament. Va ser l'únic que va advertir de l'amenaça que l'Estat espanyol impedeixi per llei als ajuntaments fer cooperació a partir de gener de 2013 amb el canvi de la Llei de Bases de Règim Local, i la possibilitat que això s'estengués a l'àmbit autonòmic. Minoves va parlar de la necessitat d'elaborar un nou Pla director, un nou full de ruta, davant la impossibilitat de complir amb el vigent, però també d'un marc molt més global on s'emmarcaria la política de cooperació: un model d'Estat diferent, una República catalana sense exèrcit, amb un Ministeri de Cooperació separat del Ministeri d'Exteriors i que, per exemple, declararia il·legítim el deute dels països empobrits amb el govern espanyol, o la part que s'assumís per part de Catalunya.

Quim Arrufat, de les CUP, va intervenir breument per dir que la millor cooperació era la que es posava al servei dels canvis necessaris perquè no fessin falta departaments de cooperació, i va afirmar que la cooperació no era només una política pública sinó "una actitud". Arrufat va dir que no calia ser Estat per posicionar-se a nivell internacional a favor de un model determinat de relacions internacionals i de la cooperació i la diplomàcia, i que com a nació sense Estat ja es podia triar quina política exterior es volia fer "submisa als interessos dels Estats més poderosos, o no". Arrufat va parlar de la cooperació com a "la quinta columna dels pobles empobrits del món", i va mostrar-se convençut que la cooperació sobreviuria, "existia abans de la bombolla immobiliària, va créixer durant la bombolla i continuarà existint després, perquè sempre hi haurà societat civil al darrere".

Pel que fa al rol i les relacions amb les ONG, tots els partits, encara que amb matisos, van reconèixer l'actual situació de col·lapse del sector per culpa de les retallades i els impagaments, i les dificultats per redreçar el diàleg i el consens entre el Govern i les ONG.

Així, mentre David Minoves va afirmar que les ONG havien de ser "l'avantguarda de la cooperació" i apel·lava a l'Estat propi per disposar dels diners que permetessin pagar tots els deutes -"el primer per seure a parlar és rescabalar els deutes"-, recordava que no eren els únics actors de cooperació i incorporava al debat a les empreses com actor-receptor de cooperació perquè "tenen un paper en reforçar la governabilitat".

Dolors Camats per la seva part, es fixava en qüestions més tècniques com la necessitat de signar un possible Pacte Nacional per la Cooperació, la Pau i els Drets Humans, o de consensuar alguna manera de recuperar el compromís del 0'7, "malgrat un nou calendari per arribar al 0'7 sembla ara un acudit". Va parlar de consensuar també alguns instruments i d'impulsar la coherència de polítiques: "El que seria autènticament revolucionari per als països empobrits seria impulsar acords comercials diferents, i altres polítiques que no passen ni per la cooperació ni per projectes de cooperació".

Núria Segú va agrair que el manifest presentat per les ONG no parlés de xifres, qüestió que va considerar un senyal de la voluntat de les ONG de renegociar nous compromisos adaptats a la nova situació econòmica del país. Però, més enllà d'això, va afirmar que "a algú li han perdut les formes" i que calia deixar enrere enfrontaments i "aguantar" al sector. Es va mostrar partidària de re-pactar un percentatge de pressupost de transició fins que es pugui reprendre la senda del 0'7.

Beth Abad va reiterar el seu reconeixement al paper que jugaven les ONG en la cooperació des dels anys 80 i la voluntat que continuessin participant, com a representants de la societat civil, en el disseny de les polítiques de totes les administracions. Abad va explicar que la situació generada amb les ONG era una situació no desitjada per ningú i poc agradable, i que la intenció era sanejar els deutes en 2013. Va arribar a afirmar que la situació estava pràcticament en vies de solució, però que la dissolució del Parlament i la convocatòria de noves eleccions ho havia aturat tot.

En el torn obert de preguntes, Pere Ortega, president de la Federació d'ONG de Pau, va fer també esment de l'article publicat per Carles Llorens, director de cooperació, on se'l mencionava, i va adreçar-se a la representant de CiU per dir-li que l'article li semblava un error perquè posava de manifest la trista perspectiva de que un nou govern del seu partit es reafirmaria en el maltracte a la política de cooperació, pau i drets humans, "que no ha estat considerada com a una política de valor afegit, com d'altres". Pilar Molina, vicepresidenta de la FCONGD, va demanar també expressament a la representant de CiU si restablirien l'impost de successions, al que Beth Abad va dir que rotundament que no.

Torn per a les preguntes de la ciutadania

Francesc Mateu, president de la FCONGD, va resumir les preguntes arribades per twitter en dos: Les polítiques públiques es fan amb diners d'empreses i patrocinis? i Ja que tots els partits han tingut responsabilitats de govern, es fan alguna autocrítica?

Davant la primera pregunta es van generar dos blocs de respostes: CiU i ERC enfront ICV-EUIA i PSC. Mentre CiU defensava l'empresa com a part de la societat civil i, per tant, perfectament legitimada per participar en una política pública dins d'un marc consensuat com el del Codi ètic signat recentment en el Consell de Cooperació, ERC considerava que els patrocinis no eren Ajut Oficial al Desenvolupament però podien perfectament finançar una política pública com tants nous actors que s'estan incorporant com a finançadors a nivell internacional. Ben al contrari, Dolors Camats, va afirmar que una política pública s'havia de pagar amb diners públics que s'havien de recaptar a través dels impostos, i que també per això calia una fiscalitat més justa, i es va mostrar reticent a acceptar les empreses: "amb unes limitacions estrictes poques podrien fer cooperació". Núria Segú, per la seva part, va afirmar que la relació negocis-cooperació havia demostrat sobradament que podia ser perversa.

En el capítol d'autocrítiques, Beth Abad de CiU només va reconèixer que "amb més temps sempre tot es pot fer millor" i Dolors Camats va entonar el mea culpa per no haver arribat al 0'7, ni quan creixia el pressupost. Núria Segú va mencionar l'avaluació de l'efecte transformador de molts projectes i la rendició de comptes i la transparència com aspectes a millorar. El públic va valorar especialment les contundents autocrítiques de David Minoves, Secretari general de Cooperació amb el Tripartit, que va admetre que havia estat un error abocar tants recursos a la cooperació multilateral perquè l'instrument ni servia per Catalunya, ni és la millor eina pel Desenvolupament i que s'havia treballat als espais de cooperació descentralitzada quan el govern no se'ls creia ni varen aconseguir que se les creguesin. Va afegir que havia estat un error deixar penjada l'estratègia d'educació per al desenvolupament, encara que va compartir la responsabilitat amb tot el sector: "quan a un polític li costa zero retallar en cooperació és que alguna cosa hem fet malament, ens hem equivocat tots plegats".

CiU i ERC van sol·licitar expressament als organitzadors que fessin públics els programes de cada partit en matèria de cooperació, pau i drets humans.

Aquesta crònica ha estat elaborada per la Coordinadora d'ONGD i Altres Moviments de Lleida. Teniu més informació sobre la presentació del manifest a Girona, aquí >>