Receptes per a una Girona més inclusiva i diversa
La setmana passada vam organitzar un debat electoral amb els partits polítics amb representació a l’Ajuntament de Girona, per centrar-nos en les seves prioritats sobre drets i polítiques de ciutadania. Un debat molt participat, que es va celebrar al centre cívic Barri Vell de Girona.
Els representants que van assistir al debat van ser: Albert Carreras (JuntsxCat), Amy Sabaly (Guanyem Girona), Karim Sabni (ERC Girona) i Maxi Fuentes (PSC Girona). Cs ni tan sols va respondre a la nostra invitació a participar. Per contra, i des del públic, un membre d’EnComú Girona es va queixar de no haver pogut asseure’s a debatre des de la taula principal, en no tenir actualment representació política a l’ajuntament. El debat va estar moderat per la periodista de TVE, Olga Rodríguez.
Tot i les diferències programàtiques dels diferents partits, es van esbossar alguns consensos especialment en dos dels temes estrella a la taula: l’habitatge i el dret a vot. Pel que fa al dret a vot, el candidat de JuntsXCat va assegurar que el fet que actualment hi hagi 20.000 persones sense dret a vot a la ciutat de Girona “és una anomalia democràtica”. En aquest sentit, Carreras va assenyalar que darrera aquesta irregularitat hi ha una manca total de voluntat política en arreglar-ho, per part de l’Estat espanyol. Des de Guanyem Girona, Amy Sabaly va treure pit en reivindicar la CUP com a impulsora de la moció pel dret a vot aprovada pel consistori gironí l’any 2018. Sabaly, a més, va recordar que ja hi ha eines com les consultes populars, per afavorir la participació municipal de tothom i va posar l’ull en la millora dels mecanismes d’empadronament, com al quid de la qüestió. Precisament, en aquest punt va coincidir amb el candidat socialista, Maxi Fuentes, qui va lamentar que a hores d’ara, el dret a empadronar-se encara no estigui resolt.
Continuant amb el dret a vot, Karim Sabni, d’ERC Girona, va remarcar que per a resoldre aquesta anomalia, cal conscienciar la ciutadania, generar debat i sobretot, fer incidència allà on es pot desllorigar: al congrés espanyol. “Des de l’àmbit municipal hem d’apretar a Madrid perquè facin el que només està a les seves mans”, va assegurar Sabni.
I com era d’esperar el tema de l’accés a l’habitatge també va despertar passions. “La societat és racista i segreguem sobretot per raons econòmiques” va assegurar Carreras. Per al juntaire, aquest racisme immobiliari s’ha de combatre amb valors i buscar una solució transversal al tema habitatge, que passa per continuar ampliant el parc municipal de vivenda social fins a quadriplicar l’oferta, en el proper mandat, si revaliden l’alcadia. PSC, Guanyem i ERC també van validar la necessitat d’ampliar l’oferta del parc immobiliari social per frenar l’escalada de preus i fer-ho, des d’un abordatge transversal. En aquest sentit, una de les apostes de Guanyem, passa, segons Sabaly,per generar espais de negociació amb agents immobiliaris, propietaris i altres actors. Per a Sabni, a més, cal incidir en les asseguradores que hi ha darrera les immobiliàries, generar quotes positives de vivenda social i sobretot, escoltar la població que pateix aquest racisme immobiliari.
De propostes en van sortir moltes. Però destaquem la voluntat del PSC de recuperar el Pla de Barris desaparegut el 2010, millorar l’espai públic i el foment de la participació mitjançant l’empoderament dels centres cívics. Des d’ERC, Sabni va apuntar la voluntat d'aprovar d'una vegada el Pla de Ciutadania de la ciutat i dotar-lo de recursos econòmics i humans, aplicar la llei del padró al 100% (sense domicili fix) i la creació d’un observatori del racisme i la discriminació. Sabaly, per la seva part, també va exigir més recursos per a l’acollida i els serveis socials , així com la creació d’una oficina de la no discriminació, i una policia de proximitat, amb un enfocament més de mediació. Des de JuntsxCat, Carreras va expressar la voluntat de crear un Centre de Recerca en Democràcia Digital per a garantir una representativitat més fidel a la realitat social i guanyar en qualitat democràtica.
De les moltes intervencions del públic, destaquem la demanda de posar fre al racisme immobiliari que tria els inquilins en funció del cognom, la necessitat de generar mecanismes per fiscalitzar la feina de l'equip de govern que entri a partir del #28M, la voluntat de la població migrant d'implicar-se en política i per tant, que se'ls tingui en compte a l'hora de dissenyar polítiques públiques enfocades als migrants, o la demanda que se solucioni la sobresaturació dels serveis socials i que es pari atenció a la bretxa digital que pot deixar fora de possibles mecanismes de participació digital a una part important de la ciutadania.
