Rebobina! Catastroika
El documental grec ‘Catastroika' analitza la privatització dels recursos públics. Els creadors de "Debtocracy" analitzen i reflexionen ara sobre la carrera privatitzadora que es viu al món "desenvolupat". En dies com els que ens toca viure, difonem a la secció ‘Rebobina' aquest documental esperant que ens ajudi a interpretar el que passa... i a actuar en conseqüència.
Era pel principi de 1989, quan l'acadèmic francès Jacques Rupnik es va asseure a la seva oficina per preparar un informe sobre l'estat de les reformes econòmiques a la Unió Soviètica de Mikhaïl Gorbatxov. El terme que va usar per descriure els últims respirs de l'imperi era el de "Catastroika". En l'època de Ieltsin, quan Rússia va establir probablement l'experiment de privatització més gran i amb menys èxit en la història de la humanitat, un grup de periodistes de The Guardian va donar un significat diferent al terme de Rupnik. "Catastroika" es va convertir en sinònim de la destrucció completa del país per forces del mercat, la venda de la propietat pública i l'excessiu deteriorament del nivell de vida dels ciutadans.
Els creadors de "Debtocracy", els periodistes Aris Chatzistefanou i Katerina Kitidi, utilitzen aquest terme per donar nom a aquest nou documental, lògica seqüela i continuació de l'anterior, en què es van examinar les causes de la crisi d'endeutament a Grècia i en la perifèria d'Europa. A més també està coproduïda pel públic, que va contribuir financerament i ideològica en la seva creació i està disponible de forma gratuïta sota llicència Creative Commons.
La carrera privatitzadora
El documental descobreix els resultats de l'actual venda dels recursos públics de Grècia, exigits per tal d'afrontar l'immens deute sobirà del país. Slavoj Zizek, Naomi Klein, Luis Sepulveda, Ken Loach i Greg Palast parlen sobre les mesures d'austeritat, el govern grec així com l'atac contra la Democràcia a Europa, després de la propagació general de la crisi financera. Acadèmics i especialistes com Dani Rodrik, Alex Callinicos, Ben Fine, Costes Douzinas, Dean Baker i Aditya Chakrabortty presenten aspectes desconeguts dels programes de privatització a Grècia i a l'estranger.
Així queda clar que Catastroika no és un virus que ataca només als països que canvien radicalment el seu sistema econòmic (com Rússia) o els països sota una ocupació econòmica. En realitat, els exemples de privatització amb menys èxit ocorren en poders econòmics que teòricament poden controlar les conseqüències negatives.
Catastroika es troba a Gran Bretanya en l'era després de Thatcher, on els ciutadans moren en accidents de la xarxa ferroviària privatitzada. Es troba al privatitzat i liberalitzat sector de correus holandès, on s'han tret milers de llocs de treballs i el carter arriba dues o tres vegades per dia. Es troba fins a Califòrnia, on els ciutadans s'han quedat sense electricitat amb la desregularització del mercat d'energia.
Però les conseqüències més greus i terrorífiques ocorren en països que han caigut en el parany d'entitats creditícies de l'estranger i que estan obligades a procedir a privatitzacions massives. La venda de la propietat pública que es realitza a Grècia, ha estat provada diverses vegades en circumstàncies similars. Els responsables de la venda d'utilitats públiques en països d'Amèrica Llatina han traslladat les seves oficines a països de la perifèria europea i els millors d'ells visiten a Atenes els últims mesos.
El procés és sempre el mateix: al principi, el govern, amb la col·laboració dels mitjans de comunicació massius, comença un atac fort als funcionaris. Els presenten com a responsables de tots els mals econòmics del país. El mite d'un sector públic amb massa funcionaris es basa gairebé sempre en dades manipulades d'organitzacions que donen suport al govern i que es recolzen precisament pel govern actual. Simultàniament, algunes organitzacions públiques es deixen a propòsit sense cap suport, desesperant als ciutadans per la seva falta d'eficiència. El procés acaba amb la venda fins i tot de les organitzacions més rendibles per un percentatge mínim del seu valor veritable.
L'equip de Catastroika viatja per molts països a la recerca d'imatges, informació i material sobre els programes de desregulació i privatització que s'han realitzat en l'anomenat món "desenvolupat". El resultat final de la investigació no és ni blanc ni negre. El "caràcter social" del sector públic contra una cara inhumana del mercat lliure és tan simplista com les teories de Milton Freedman sobre la necessitat de privatitzar fins i tot l'aire que respirem. No obstant això, el cas de Grècia supera el debat simple i teòric sobre el paper del país en l'economia.
Article extret del web Tercerainformación i traduït per Coordinadora ONGD i aMS de Lleida
