Quinze anys de la Resolució 1325
L'Institut Català per la Pau (ICIP) va programar, el mes passat, una jornada per fer balanç dels avenços i els obstacles de l’agenda internacional sobre Dones, Pau i Seguretat, coincidint amb la commemoració dels quinze anys de l’aprovació de la Resolució 1325 per part del Consell de Seguretat de l’ONU. D'entre els avenços, hi trobem la incorporació de la dimensió de gènere en els discursos, declaracions i compromisos, per part de la comunitat internacional. Però en el camí, encara queden molts reptes pendents.
La jornada, estructurada en dues taules rodones, va servir per reclamar, sense exepció, més compromís polític, per part dels Estats i per part de les Nacions Unides, per implementar la Resolució 1325. Una implementació que ha de traduir-se amb accions coordinades al terreny i implicant la societat civil.
La taula rodona “15 anys de l’Agenda de Dones, Pau i Seguretat” van comptar amb Luz Piedad Caicedo de “Corporació Humanas Colombia”, Leijla Somun-Krupalija, consultora independent que presentava el cas de Bòsnia i amb Manuela Mesa, del Centro de Educación e Investigación para la Paz, CEIPAZ, i Women International league for Peace and Freedom, WILPF, que va presentar el cas espanyol. Interessant va ser el recorregut del cas espanyol que Manuela Mesa va escenificar en tres temps: il·lusió fins l’any 2010, oblit i declivi a partir del mateix 2010, i llum i ombres, com a moment actual en l’aplicació de la resolució al nostre país. Un moment per al canvi.
Manuela Mesa va criticar la falta de pressupostos destinats a l’aplicació de la resolució i l'escassa participació de la societat civil en la implementació del pla d’acció. A més, Mesa va criticar la inexistència d’un pla d’implementació institucional amb persones de referència del nostre país, o un mecanisme de seguiment i avaluació, calendari d’accions i pressupost específic.
En la segona taula rodona, “Reptes i mancances de la Resolució 1325 en el context actual” van intervenir-hi Ruth Ochieng, de Isis-Women’s International Croess Cultural Excange, Isis-WICCE i del Grup assessor per l’estudi global sobre la Resolució 1325, i Zarina Khan de l’ONG Saferworld de Londres. Ochieng va reclamar la resolució 2242 (*) com una Agenda Global. Aquesta nova resolució preveu la protecció de les dones i nenes davant la violència sexual generalitzada utilitzada com a arma de guerra i destaca la importància d’apoderar les dones i garantir la seva participació en els espais de prevenció, negociació i reconstrucció de pau. La 2242 promou també l'augment de la presència de dones en les missions de les Nacions Unides i, en general, dins de la seva estructura organitzativa. Aquesta nova resolució, a més, fa èmfasi en la violació dels drets humans de les dones i les nenes en les missions de les Nacions Unides i, en general, de tropes estrangeres als països en vies de desenvolupament.
Ochieng va voler reivindicar també el paper de les dones africanes que encara segueixen essent vistes com a víctimes i no com a actors de canvi. En uns ambients massa militaritzats, va denunciar la no existència d’un document que tractés com a prioritat el tema del trauma de les dones víctimes de la violència.
En la conferència inaugural, l’activista Alaa Murabit, fundadora de l’organitzacióThe Voice of Libyan Women i membre del grup assessor per a l’estudi global sobre la Resolució 1325, va reivindicar la necessitat de portar la Resolució 1325 a la pràctica per assegurar la participació de les dones en la vida política i en les negociacions de pau. En la clausura, tant Tica Font, directora de l'ICIP, com Marta Macias, directora de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament , van coincidir en la necessitar de difondre millor l'abast de la Resolució entre la ciutadania.
En general, es va fer un balanç molt crític dels 15 anys de la Resolució 1325, i les participants van coincidir en què cal donar més protagonisme als actors reals de la resolució: les dones.
