Què són els "escrache" i d'on provenen?
Van néixer a l'Argentina per denunciar els col·laboradors de la dictadura · La PAH practica aquesta mena d'accions per pressionar diputats. En el següent article de Vilaweb, s'hi fa també, un recull d'arxius audiovisuals que ens mostren alguns exemples vells i nous d'escrache, com la campanya "Hi ha vides en joc" de la PAH.
La pressió social va fer que a començament de febrer el PP votés 'in extremis' a favor de la tramitació de la ILP contra els desnonaments al congrés espanyol. Però aquell dia el periple de la ILP tot just començava, i s'obria un període d'esmenes en què la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca va creure que es podien rebaixar les premisses bàsiques de la seva proposta. Per això van decidir d'emprendre una nova campanya, 'Hi ha vides en joc', basada en allò que anomenen 'escrache'. Què són aquestes accions i en què consisteixen?
Es tracta d'accions de pressió social que van néixer el 1995 a l'Argentina. Els primers de fer-ne van ser els membres de l'associació H.I.J.O.S, que aplega descendents de desapareguts, exiliats, assassinats i presos polítics de la dictadura. La campanya anomenada 'escrache' es referia a l'encalç i a les manifestacions que feien a la porta de casa d'alguns membres de la dictadura de Jorge Rafael Videla, per denunciar-ne la responsabilitat en els assassinats i la impunitat.
Durant deu anys van fer mig centenar d'accions, amb el lema: 'Si no hi ha justícia, farem que el país sigui la seva presó.'
També es van fer accions similars a Xile, on s'anomenen 'funa', per assenyalar i posar en evidència els responsables de la dictadura d'Augusto Pinochet.
Després de manifestacions, assemblees, actes de desobediència i la campanya de la ILP, la plataforma recorre ara a aquests encalços o 'assenyalaments públics', fent concentracions a la porta dels domicilis i de la feina d'alguns diputats del PP. Diuen que cadascun dels diputats que votin contra les condicions bàsiques de la ILP (dació en pagament retroactiva, aturar els desnonaments de manera immediata i convertir en lloguer social el parc públic d'habitatge) serà 'responsable de les conseqüències que se'n derivin'. La PAH diu que amb aquesta campanya d'encalç vol fer-los-ho entendre per aconseguir que hi votin a favor. Per això també posen cara, nom i cognoms a víctimes de desnonaments, com en el vídeo de la campanya.
D'ençà que ha començat la campanya, han fet accions a domicilis d'una desena de diputats del PP, com Esteban González Pons o el ministre Alberto Ruiz Gallardón.
'Hauran de suportar la pressió social allà on vagin. A casa, a la feina. Sempre pacíficament. Però sentiran el nostre alè al clatell', deia la portaveu de la PAH, Ada Colau. Arran d'aquestes accions ha denunciat haver rebut amenaces de mort. El govern espanyol ha criticat fortament les accions, que qualifica d'assetjament, fins al punt que la delegada a Madrid, Cristina Cifuentes, ha arribat a comparar la PAH amb ETA. La PAH remarca que les accions 'són pacífiques i tenen l'objectiu d'informar i persuadir amb dades i experiències la posició dels diputats'. Explica que han convidat els diputats a assistir a les assemblees perquè s'assabentin directament dels drames de centenars de famílies i, per tant, de la transcendència que tindrà la votació. Assetjament pels uns, coacció legítima pels altres, una forma com qualsevol altra de pressió social pels de més enllà. Una de les veus que s'ha pronunciat a favor d'aquests 'escraches' és Arcadi Oliveres, economista i president de Justícia i Pau, que els defineix com a 'perfeccionament democràtic'. Troba legítim que els ciutadans expressin als diputats allò que pensen.
