Què hem fet en el marc del Fòrum per la Pau?
Ara farà un any, a principis del mes de febrer, es presentava el Fòrum Català per la Pau, en el marc de la Jornada de la Pau celebrada al Parlament de Catalunya. Des d’aleshores, la Coordinadora d’ONG Solidàries ha impulsat o promogut una vintena d’activitats vinculades a la cultura de pau i ha participat activament en els debats i reflexions que bastiran les polítiques públiques de pau del país.
Tot i que les darreres eleccions van aturar aquest primer objectiu d’elaboració d’un Pla de Pau de País, ara ja, amb el compromís del govern i gran part dels grups parlamentaris, s’inicia un treball de consulta participativa arreu del territori català, que ha de permetre dotar de més coherència, visibilitat i impacte les actuacions del Govern, els ens municipals i els ens supramunicipals en matèria de foment de la pau a escala local i global.
La Coordinadora d’ONG Solidàries, per la seva part, segueix treballant, juntament amb les entitats de Catalunya perquè es faci realitat aquest Pla País de Pau en l’actual legislatura, així com d’aconseguir que anualment, Catalunya tingui un pla de pau, aprovat pel Parlament i que aquest estigui dotat de pressupost per dur-lo a la pràctica. Mesures que compten ja amb el compromís del govern i la majoria de grups parlamentaris.
Enfortir el moviment i l'agenda de pau
El segon objectiu pel qual neix el Fòrum fa dotze mesos que funciona, gràcies a la col·laboració entre l’ICIP, el Grup de Treball del Consell Català de Foment de la Pau i les entitats que el lideren: LaFede, la Xarxa de cooperació al desenvolupament del sud de Catalunya i la Coordinadora d’ONG Solidàries, que han treballat conjuntament en ambdós objectius, i també en la Diagnosi del Moviment per a la Pau, que tot just està en fase d’anàlisi. Resultat del treball de les tres federacions és també la producció de “Camins de pau, El moviment pacifista a Catalunya”, un documental per a Latituds de 3Cat.
En el marc del Fòrum per a la Pau, des de la Coordinadora hem donat suport a iniciatives de reflexió, diàleg i formació en matèria de pau, a entitats del territori. En total, més d’una vintena d’activitats han configurat una notable agenda de pau i noviolència al llarg del 2024. D’aquesta manera, s’ha donat suport a iniciatives com els Diàlegs Rurals per la Pau a les Masies de Roda, el Projecte Pau de l’AE Vista Alegre de Girona, el Dia de la Pau dels Amics de la UNESCO de Girona i els grups “Aturem les guerres” de diverses poblacions gironines.
L’àmbit rural també s’ha afegit a aquesta agenda amb una oferta de gran qualitat i participació: l’Aplec Iltir de la Vall del Seri, on es va presentar la “Guia per una cultura de pau a les ruralitats 2024” de la mà de Resilience Earth, Balkar Earth i Miceli. Totes elles, entitats garrotxines.
Fruit del Fòrum i del context bel·licista en què ens trobem immerses, es va organitzar a Girona la jornada Per la pau a Europa: No a la militarització i no a la guerra, el debat sobre la militarització i la guerra al barri de Vista Alegre de la ciutat, la creació d’un grup de correu d’accions i actuacions pacifistes i antimilitaristes de la Coordinadora d’ONG Solidàries, i la participació activa tant d’equip tècnic com d’ entitats federades a la nova plataforma No Militarism, creada per a contrainformar i mobilitzar la ciutadania en contra de la militarització dels estats europeus.
Aquest curs escolar 2024-25, també s’ha donat suport en l’organització del DENIP a postobligatoris de Girona, i s’està a punt d’iniciar una formació de claustres en matèria de convivència i pau, en una escola de primària de la ciutat.
En la línia de reforçar i acompanyar la sensibilització i la formació cultura de pau, s’ha elaborat una Guia de butxaca de Pau on es recullen conceptes teòrics bàsics, que es presentarà durant el primer trimestre d’enguany. Un altre projecte propi que ens ha permès dur a terme el Fòrum, és la campanya “No demanis perdó, demana padró” que denuncia la situació d’abús i vulnerabilitat al voltant del dret i l’obligació d’empadronar les nostres veïnes i veïns. Aquesta campanya ha mobilitzat tant les entitats federades que treballen per a l’acollida i l’acompanyament de persones migrades, com les mateixes víctimes que pateixen la vulneració d’aquest dret. També s’ha dut a terme una diagnosi sobre la situació d’accés al padró a les comarques gironines, elaborada amb la col·laboració de la Universitat de Girona, i que es va presentar el passat mes de desembre, en unes jornades en què es va aprofundir en el padró i en el racisme institucional.