Nosotros y terceros, como proveedores de servicios, utilizamos cookies y tecnologías similares (en adelante “cookies”) para proporcionar y proteger nuestros servicios, para comprender y mejorar su rendimiento y para publicar anuncios relevantes. Para más información, puede consultar nuestra Política de Cookies. Seleccione “Aceptar cookies” para dar su consentimiento o seleccione las cookies que desea autorizar. Puede cambiar las opciones de las cookies y retirar su consentimiento en cualquier momento desde nuestro sitio web.
Cookies autoritzades:
Més detalls
MENU
22/01/2025

Què fem amb les xarxes socials tòxiques?

Un grup d'entitats, col·lectius i persones de l'entorn de l'economia social i solidària que aposten per construir espais digitals que prioritzin una connexió autèntica, diversa, i que vetlli pel benestar de totes les persones, han decidit abandonar la tirania dels algoritmes d'X, Facebook i Instagram, posicionats clarament cap a una ideologia d'ultradreta i que atien, sense complexes, els discursos d'odi.

Coincidint amb el debat d'investidura de Donald Trump, moltes entitats, partits polítics, i persones a títol personal, han anunciat que abandonaven X, Facebook i Instagram. D'aquesta manera, s'obria un debat, que fa dies que també plana per la Coordinadora d'ONG Solidàries i que aviat caldrà obrir a les entitats federades. D'una banda, tenim a X (l'antic Twitter) en mans d'Elon Musk, ultradretà, que ha sobtat el món amb una salutació nazi aquest dilluns i que coliderarà el Departament d'Eficiència Governamental dels EUA en la nova era Trump. I de l'altra, tenim també l'empresa Meta, de Mark Zuckerberg, que contagiat pels nous aires que recorren els EUA, ha forçat els ususaris d'instagram a seguir el vicepresident dels EUA, sense demanar permís, ha eliminat el control de verificació de continguts i ha canviat les normes de moderació, per permetran dir “malalts mentals” a les les persones LGTBI.

Davant un algoritme que prioritza el discurs d'odi i d’extrema dreta, per sobre d'una narrativa més a favor dels drets humans i la justícia social, moltes entitats socials i de cooperació catalanes, s'han unit en la campanya "Som-hi juntes!" per abandonar aquestes xarxes socials més tòxiques, i fer-ho juntes, i s'han passat a d'altres eines digitals alternatives. La campanya "Som-hi juntes!" proposa eines com Mastodon o l'espai Fedivers, més identificades amb els valors de la cooperació, l'autonomia, la sostenibilitat i el respecte per les comunitats digitals obertes. "Creiem en una internet més humana, lliure de monopolis, algorismes invasius i publicitat no desitjada. El Fedivers representa una oportunitat per a construir espais digitals que prioritzin la connexió autèntica, la diversitat i el benestar de totes les persones." diuen. 

La campanya segueix oberta a adhesions i properament s'obrirà un debat amb les entitats de la Coordinadora sobre aquest tema. De moment, us deixem algunes reflexions a favor i en contra d'abandonar X (i de retruc, Facebook i Instagram). Si voleu enviar-nos la vostra opinió, personal o de l'entitat, estarem encantades de recollir-la per tenir-la present en un proper debat: féu-nos un correu a comunicacio@solidaries.org 

A FAVOR O EN CONTRA D'ABANDONAR X, FACEBOOK i INSTAGRAM ?

>> A FAVOR

Posicionament polític i ètic. Com dèiem a l'inici de l'article, des de l’adquisició d'X per part d’Elon Musk, nombroses entitats i usuaris han mostrat preocupació per determinades polítiques de moderació de continguts, per la manipulació de l’algortime i per la lògica vertical en la gestió. Sortir d'aquestes xarxes pot ser un gest de coherència amb els valors de la Coordinadora i una manera de no donar legitimitat a accions que es consideren contràries al foment d’un espai de debat saludable i alineat amb els nostres objectius socials.

Reducció de la confrontació i toxicitat. X és una xarxa on els debats poden derivar fàcilment en discussions agressives i posicionaments polaritzats. Allunyar-se d'un espai on la crítica fàcil o els atacs personals són freqüents, pot ajudar a mantenir una imatge més serena de l’entitat i a estalviar temps i esforços.

Focalitzar-se en altres canals. Pot ser que altres xarxes (com Mastodon) tinguin un públic més afí als valors i objectius de la Coordinadora i de les seves entitats membres. Deixar X pot permetre concentrar recursos en plataformes on el retorn (en forma d’interaccions de qualitat, voluntariat o finançament) sigui més alt o més fidel.

Optimització de recursos i temps. Mantenir les xarxes socials requereix dedicació constant: monitoritzar mencions, actualitzar continguts, respondre comentaris, etc. Tenim recursos humans limitats, i redirigir el temps i l’energia cap a projectes o accions més directes en la comunitat pot ser més beneficiós.

Control de la reputació i missatge. De vegades, la immediatesa pot generar confusions o difondre informació sense contrastar adequadament. El fet d'abandonar X i les xarxes de META, que ja no tenen control de verificació de continguts, redueix el risc que notícies falses o rumors es propaguin a través de mencions directes cap al nostre perfil.

>> EN CONTRA

Pèrdua de visibilitat i incidència pública. X és una xarxa molt utilitzada per periodistes, responsables polítics, activistes i altres entitats socials. Renunciar-hi suposa perdre un canal de difusió de missatges i campanyes i dificultar la incidència en debats públics d’actualitat. 

Pèrdua d'oportunitat de trencar el discurs predominant. Aquestes xarxes són canals de comunicació de grans corporacions amb uns interessos molt determinats, en els quals és interessant aportar-hi un discurs alternatiu al predominant, per allò de les "esquerdes informatives". Crític en va fer un bon article >>

Manca d’interacció amb determinats grups d’interès. Malgrat que hi hagi toxicitat, X continua sent una eina potent per interaccionar amb institucions, seguir converses en temps real i posicionar-se ràpidament en temes rellevants. No tenir presència a X pot comportar que certs col·lectius no ens tinguin presents a l’hora de buscar informació o col·laboradors. Tot i no compartir tots aquests arguments, l'abast d'aquests mitjans fa que siguin estratègics.  

Limitació en la difusió de campanyes i crides d’urgència. En situacions d’emergència o de crida a l’acció, X facilita una difusió immediata, pot arribar a fer-se viral i acostuma a involucrar molts usuaris en poc temps. Sense aquesta plataforma, pot costar més fer arribar missatges urgents o obtenir suports ràpids.

Sensació d’aïllament davant de polèmiques o discussions sectorials. Quan es generen debats importants a la societat civil, X sovint actua com a espai de discussió àgil i de reacció immediata. No participar-hi pot donar la sensació que la Coordinadora no pren posició o no vol entrar al debat públic.

No hi ha alternatives amb funcionalitats similars. Si bé a X li han sortit uns quants cosins-germans (BlueSky és el més semblant), no trobem, ara mateix, alternatives per suplir xarxes com Instagram, més visuals, i no tant contaminades pel discurs d'odi.

Com veieu, el debat és molt més ampli i transcendeix X, ja que fa referència al paper que tenen totes les grans plataformes digitals (ja siguin Facebook, Instagram o altres) en la configuració de l’esfera pública, i a la responsabilitat ètica i democràtica de les entitats a l’hora de fer-ne ús. 



 
 

 

Amb el suport de

Amb la col.laboració de