Què diuen les entitats de pau sobre la guerra a Ucraïna?
La invasió russa a Ucraïna centra des de fa dies tot el nostre interès. Pràcticament ja ningú parla de la covid. Les xarxes socials i els mitjans de comunicació ara ens parlen de guerra, de persones desplaçades i fins d’amenaça nuclear. Us fem un recull de diverses reflexions de tres entitats pacifistes referents a casa nostra.
“Rússia ha iniciat una guerra que acaba amb nou anys d’esforços per trobar una solució pacífica al conflicte de la regió ucraïnesa de Donbas.”, diu el comunicat de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP). El seu director, Kristian Herbolzheimer, també va escriure fa uns dies un interessant fil a twitter sobre què implica la “Guerra de Putin”. Sobre la donació d’armes a Ucraïna per part de la UE, diu Herbolzheimer: “En el millor dels casos, armar a Ucraïna pot frenar l’ofensiva russa i forçar unes negociacions (...).Però també pot desencadenar una acció militar russa més contundent i una espiral bèl·lica d’imprevisibles conseqüències”. En aquest sentit, Herbolzeimer avisa que “entre enviar armes i utilitzar-les només hi ha un pas”. Després de recordar al pacifisme que l’OTAN no desapareixerà d’un dia per l’altre, com tampoc no ho faran els exèrcits, i que tot i que la resistència civil no violenta pot ser més poderosa que les armes, no sempre es donen les condicions per dur-la a terme, el director de l’ICIP apuntava que quan estalla una guerra és perquè fem tard i demanava una nova arquitectura de seguretat global i comuna per prevenir nous “Putins”.
Des del Centre Delàs d’Estudis per la Pau asseguren en el seu manifest que tot i desconèixer de què s’ha parlat a nivell diplomàtic i entre els països en conflicte abans que esclatés la guerra, sí que es pot afirmar, veient els missatges difosos dels mitjans de comunicació hegemònics, que ha prevalgut “la retòrica de l'amenaça, amb sancions, prioritzant aquest horitzó i relegant a un lloc menor les moltes maneres de canalitzar aquest conflicte amb formes més pacífiques i menys bel·licistes.” Des del Centre Delàs recorden que en les negociacions s’han de sacrificar alguns interessos particulars, per evitar a tota costa la guerra, i que al final, qui més pateix sempre, sempre, són les poblacions afectades: la ucraïnesa, la russa, i també, l’europea. El Centre Delàs demana enfortir la relació d'interdependència entre Europa i Rússia, per la relació de dependència econòmica que ja hi ha a nivell energètic sobretot, “a la qual cal sumar vincles socials, polítics i culturals, que poden reduir la probabilitat d'una escalada bèl·lica més gran.”
Des de FundiPau recorden que la crisi al Donbas dels darrers anys fa que l’escalada bèl·lica no auguri cap millora de la situació i, en canvi, sí que “assegura més destrucció, més vulneració de drets humans i un agreujament de la crisi oberta." Des de FundiPau remarquen que en cap conflicte, i aquest no és l’excepció, les coses són blanc o negre. I recorden les preocupacions russes sobre l’expansió de l’OTAN. “L’expansió de l’OTAN cap a Rússia és un fet des de fa anys que, ara, revela la seva irresponsabilitat. En aquest sentit, urgeix una reflexió crítica, seriosa, valenta i honesta per part dels països d’Europa sobre el paper real que, en termes de promoció de la seguretat, fa un organisme com l’OTAN al continent.” FundiPau alerta del perill nuclear real i conclou que "una guerra sempre és un fracàs. I un crim que pateix la població. La guerra no és una opció."
Us deixem també aquest enllaç al recull d’Opinions sobre la guerra a Ucraïna amb perspectiva de pau.
Sota el títol "(Re)imagina el món. Acció per la pau i la justícia ", més de 2.600 persones han pres part en aquest congrés híbrid, amb activitats presencials a Barcelona i retransmeses per internet, organitzat per l'International Peace Bureau (IPB) i l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP).
Què significa la pau per a cadascuna de nosaltres? Té el mateix pes parlar de pau a Colòmbia que a Catalunya? Com entén la pau un jove que viu als carrers de Burkina Fasso? Amb motiu del Dia Escolar de la Noviolència i la Pau, que se celebra el 30 de gener, la Coordinadora d’ONG Solidàries i la Unitat de Cooperació de l’Ajuntament de Girona organitzem la dotzena edició de la campanya de sensibilització que duu la reflexió sobre cultura de pau a les escoles i centres oberts de Girona. FOTO Associació ÈCCIT
Xavier Masllorens, president de l’Institut Català Internacional per la Pau, s’ha reunit aquest dimarts, 8 de febrer, amb membres i entitats de la Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme.