Prou criminalitzar i perseguir joves!
La Plataforma Girona Acull, l'Espai Antiracista de Girona-Salt i el col·lectiu juvenil La Forja van organitzar la setmana passada una concentració i roda de premsa per denunciar l'augment d'episodis de racisme institucional vers el col·lectiu de menors estrangers no acompanyats i de joves extutelats per la Generalitat. La Coordinadora d'ONG Solidàries s'ha sumat al manifest d'aquestes entitats, que podeu llegir a continuació.
PROU CRIMINALITZAR I PERSEGUIR JOVES!
Les diferents entitats, associacions, sindicats i partits que signem aquest comunicat volem denunciar la situació que pateix un grup d'infants, adolescents i joves de la nostra ciutat.
A Girona, com a tantes altres ciutats del nostre país, estem assistint a l'arribada de nois i noies procedents majoritàriament del Marroc. Es tracta d'un col·lectiu de persones que es troba en una situació molt vulnerable i que, com a menors d'edat que són, haurien de rebre l'empara de les nostres institucions. Unes institucions que s'han dotat d'un marc legal que reconeix i es basa en la Convenció sobre els drets de l'infant.
En aquesta Convenció s'estableix que les persones menors de 18 anys tenen dret a una atenció i protecció especials, que inclouen: la protecció contra qualsevol forma de discriminació (art. 2), respecte a l'interès superior de l'infant (art. 3), dret a la salut (art. 24), a l'educació (art. 28) i a unes condicions de vida dignes (art. 26 i 27). I s'estableix també que aquests drets els han de gaudir els menors sense cap mena de discriminació per motius de raça, d'origen nacional, social o qualsevol altra condició.
Lluny de rebre aquesta protecció especial establerta al nostre ordenament, però, veiem com molts d'aquests nois i noies, siguin menors estrangers no acompanyats o joves extutelats, es troben en una situació precària, veuen vulnerats els seus drets i diàriament es veuen sotmesos a identificacions policials i a una atenció mediàtica que no fa més que agreujar l'estigma que hi ha contra aquest col·lectiu.
En paral·lel a això, també veiem com el treball social i educatiu que es duu a terme amb aquests joves és deficitari: o està marcat per la improvisació, o es desenvolupa sense el control que correspon a les institucions, o els serveis estan desbordats, o els professionals que han d'atendre aquests menors són insuficients i treballen en condicions precàries, fet que provoca, que moltes vegades accedeixen a la majoria d'edat sense la documentació en regla.
Tot això fa que la feina que considerem més important (perquè és la que com a societat ens hem autoimposat respecte als menors, en aquesta etapa i en la posterior edat adulta, i perquè és la que estem convençuts que és la que millor ens orienta cap a la construcció d'una societat més justa i cohesionada), el treball social i educatiu, queda en segon terme, empetitit darrere la tasca de repressió i control que exerceixen els cossos de seguretat i que esdevé desproporcionada: l'assetjament d'aquests joves no condueix a res de bo, no té sentit anar dia sí i dia també a demanar-los la documentació i enregistrar-los.
Davant d'això, nosaltres reclamem que es reforci la feina que podem fer com a societat per a donar una atenció social i educativa adequada a aquests menors i joves extutelats; que es vetlli pels seus drets, que rebin el suport i l'acompanyament que la seva situació requereix, que se'ls facilitin perspectives de futur viables; i que es faci front a les traves administratives que els impedeixen, per exemple, treballar o mantenir la seva residència un cop compleixen els 18 anys.
Només una aposta clara per la inclusió social ens ajudarà a reduir els conflictes i a evitar problemes de convivència. No fer aquesta aposta, ens abocarà a un degoteig de situacions de malestar, repressió i conflictes que creiem que encara som a temps d'evitar.
Com a xarxa de col·lectius que estem treballant per garantir els drets individuals i col·lectius, ens oferim per treballar conjuntament amb l'administració, per donar resposta a aquestes situacions sempre que es doni prioritat als drets socials, als drets de la ciutadania sense distincions per raons d'edat o procedència i a la feina que es pot fer des de l'àmbit social i educatiu.
Aquest és un problema de país i de ciutat i entenem que és responsabilitat de tots els veïns i veïnes vetllar perquè la resposta sigui adequada i es doni des d'una visió comunitària, inclusiva i antiracista, evitant les discriminacions per raó d'origen, cultura o religió, especialment quan ens referim a un col·lectiu tan vulnerable com el dels infants i adolescents en situació de desemparament.
Volem que Girona (com Salt, com Figueres, com tots els pobles i ciutats de les nostres comarques) sigui de totes i de tots, sense que el lloc on hem nascut sigui un obstacle per a la convivència i, encara menys, sigui obstacle per a l'aplicació dels drets de protecció dels menors a què ens hem compromès com a societat i del posterior seguiment i acompanyament dels joves cap a una vida autònoma quan adquireixen la majoria d'edat.
Perquè creiem en l'educació, perquè volem una societat cohesionada, perquè ens volem acollidors, perquè aquí tothom és de casa.
Girona 15 de novembre de 2018
