Pregó Fires Populars de Girona

PREGÓ FIRES POPULARS

Estimades amigues i estimats amics,

1.-A Girona Acull ens han demanat fer el pregó d’aquestes Fires Populars. Ja sabeu com funcionen aquestes coses en les organitzacions assembleàries: una companya assumeix fer la lectura del pregó, altre company es compromet a escriure un esborrany, un altre a supervisar-lo, etc. Què us he de dir a vosaltres!

El missatge de Girona Acull, però, no serà aquest pregó. El pregó de l’organització, el fem amb les nostres accions i mobilitzacions: les cassolades de dilluns, les convocatòries de manifestació, la captació de fons per a cooperació voluntària en els camps, molestant el poder, resistint, impedint l’oblit social de l’anomenada “crisi dels refugiats” que, en realitat, és manifestació d’una crisi d’Europa i del món occidental i no pas d’ells.

2.-És difícil dir coses noves sobre la problemàtica. Sabem de gent que fuig de guerres (Síria, Líbia, Afganistan, Irak, República Democràtica del Congo, República Centreafricana, etc.), d’opressions diverses, de gent perseguida que arrisquen les seves vides, que moren a la Mediterrània per resoldre els mitjans de sosteniment; sabem de l’imperialisme, de noves formes de feixisme, de destruccions del medi ambient, de dictadures, etc.

Probablement som també conscients de l’enorme trasbals que viuen aquestes persones i famílies. Fins i tot, sabem que la protecció o la seguretat física que, en el millor dels casos, aconseguirien essent reconeguts en la condició de refugiats, no evitarà la destrucció de l’afecte i de la identitat que provoca el desarrelament, ni els aportarà la llibertat o la participació que voldrien en els seus llocs d’origen.

3.-L’aproximació a aquesta dimensió humana/vital dels refugiats ens recorda la tragèdia viscuda pels nostres conciutadans en la Retirada de 1939. La indiferència i animadversió amb que se’ls va rebre i els patiments a que es van veure sotmesos en els camps d’Argelers, Sant Cebrià, El Voló, etc. Això, ens recorda que ens podem veure en aquestes circumstàncies; no és una possibilitat aliena a nosaltres. La lluita pels drets dels refugiats o dels migrants de diversos tipus, és també una lluita que afecta la nostra vida.

A aquells que heu emigrat o us heu refugiat aquí, Girona Acull us voldria cantar la tornada de la cançó “qualsevol nit pot sortir en sol” d’en Jaume Sisa:

Oh! Benvinguts, passeu, passeu.
de les tristors en farem fum.
A casa meva és casa vostra,
si és que hi ha casa d’algú.

4.-Amb el tractament del problema dels refugiats, els governs de la UE pretenen reconstruir/reconfigurar les fronteres d’un món occidental en crisi múltiple, que es desdibuixa. No son solament fronteres físiques o polítiques (a l’Est, al Sud, a l’Oest, als CIEs, etc.), són sobretot fronteres ideològiques, simbòliques i culturals que pretenen orientar/conduir relacions socials d’opressió. Son límits al reconeixement de la humanitat dels “altres”; límits als drets dels “altres”.

El tractament de la problemàtica dels refugiats és una mena de reforçament de fronteres dins de la nostra ment; fronteres mentals, ideològiques, que ens han de permetre reconèixer l’enemic i l’amenaça que suposa en qualsevol situació dins les relacions socials quotidianes (laborals, veïnals, costums, etc.). Fronteres que estableixen el descrèdit, l’animadversió, el rebuig i el prejudici envers l’“altre”; i que permeten desplaçar les contradiccions internes cap a l’odi a un enemic (alhora exterior i interior, i constantment recreat).

5.-Aquestes fronteres, benvolguts amics, no solament són una barrera pels “altres” o els “de fora”; perfilen, també, la tanca de la nostra presó. Quan veiem les derives dels governs d’Hongria, de Polònia, de França, etc.; quan veiem l’emergència de moviments i partits xenòfobs; ens adonem que front a l’amenaça de l’“altre” tot és possible: vetllar/ocultar els problemes d’un sistema socioeconòmic que ens fa cada cop més pobres o desiguals, dipositar en els “altres” els majors patiments i explotacions, limitar les llibertats en nom de la seguretat, infondre por per debilitar els moviments socials, etc.

6.-No volem acabar amb tristor. Volem fer festa! Els que no teniu res a amagar, els que sou dignes, els que reconeixeu la humanitat dels altres i l’estimeu: gaudiu de les Festes! Aprofiteu-les per riure, per recrear les relacions socials d’amistat, de fraternitat i de lluita! Si us ve de gust, mengeu-vos una “botifarra” en les barraques i feu un “tall de mànigues” a l’opressió! Bones festes!

 Girona, 28 d’octubre de 2016