Nosotros y terceros, como proveedores de servicios, utilizamos cookies y tecnologías similares (en adelante “cookies”) para proporcionar y proteger nuestros servicios, para comprender y mejorar su rendimiento y para publicar anuncios relevantes. Para más información, puede consultar nuestra Política de Cookies. Seleccione “Aceptar cookies” para dar su consentimiento o seleccione las cookies que desea autorizar. Puede cambiar las opciones de las cookies y retirar su consentimiento en cualquier momento desde nuestro sitio web.
Cookies autoritzades:
Més detalls
MENU
02/07/2010

Polítics i entitats revisen el document de Compromís Polític

El passat 22 de juny, representants de l'Ajuntament de Girona i de Càritas, Intermón-Oxfam i Justícia i Pau es van trobar per fer la revisió del "Compromís polític per la Cultura de Pau, la Solidaritat, la Participació i la Transparència", impulsat per les tres entitats. El document recull els compromisos adquirits durant la campanya del 2007. Anualment, polítics i entitats fan una revisió del seu grau d'acompliment.

A la reunió, van assistir Ignasi Thió (PSC), Quim Ayats (ERC) i Joan Olóriz (IC-V) en representació de l'equip de govern, i Imma Boadas (CiU) per l'oposició. El PP no hi va assistir, tot i haver estat convidat. Per part de les entitats hi van assistir Lluís Puigdemont (Càritas), Àngel Figa (Intermón-Oxfam), Martí Batllori (Intermón-Oxfam), Anna Serra (Justícia i Pau) i Xavier Merino (Justícia i Pau).

Els assistents van revisar els set punts inclosos al document:

Sobre l'activació de polítiques que afavoreixin la conscienciació sobre el valor de pau. Martí Batllori pregunta què passaria si presentéssim una moció per fer que l'Ajuntament de Girona s'afegís a la campanya que dóna suport a la demanda contra alts dirigents de Rwanda per l'assassinat de l'empordanès Joaquim Vallmajó, la manresana Flors Sirera i altres set espanyols, Joan Oloriz creu que serien sensibles a la petició i els altres no diuen res en contra.

Sobre l'impuls d'una gestió pública municipal participativa i equitativa segons gènere, edat, procedència, etc. Anna Serra pregunta com s'ha avançat per fer possible la participació ciutadana en l'elaboració dels pressupostos municipals i la resposta és que no s'ha fet cap pas en aquest sentit. Olóriz diu que les taules territorials podrien avançar més pel que fa a les inversions i ajudes als diferents barris. Quim Ayats diu que els pressupostos municipals són críptics i que primer caldria clarificar-los. L'actual regidora d'Hisenda ja ha fet una simplificació en aquest sentit, però encara queda molt camí per fer. Ignasi Thió diu que la ‘bústia d'avisos i suggeriments' és una bona eina de participació i que procuren tenir en compte tots els suggeriments i peticions que són raonables.

Sobre les mesures de transparència que fomentin la confiança de la ciutadania en la gestió pública. Tot i que el 2009 es va retrocedir en la posició, es va avançar en l'índex de transparència. L'índex de 2010 encara no ha sortit però Ignasi Thió diu que l'Ajuntament compleix satisfactòriament 67 dels 80 punts que es valoren. Recomana de fer més ús de la figura del Defensor del Ciutadà que és una eina molt valuosa de cara a la transparència. Martí Batllori demana com afecta els diferents nivells laborals la rebaixa de sous decretada pel govern i la resposta és que s'aplica l'escalat elaborat conjuntament per l'ACM i la FCM que representa una rebaixa del 8 al 4% per als càrrecs electes i entre un 4 i un 2% per als funcionaris o empleats. En Martí diu que alguns ajuntaments van decidir de donar a Càritas els diners que van deixar de percebre els funcionaris que van fer vaga. I a Girona, a què els han destinat? A Girona, diuen, hi va haver una repercussió mínima i el muntant és molt poc important. Joan Olóriz diu que aquest tema no s'ha plantejat a nivell d'Ajuntament però que, en tot cas, ell destinaria aquests diners a la Sopa.

Sobre els recursos per satisfer la demanda d'ajuda que s'ha vist molt augmentada per la crisi actual. Joan Olòriz diu que l'Ajuntament de Girona ha retallat els pressupostos pel que fa referència a personal, excepte en els àmbits de serveis socials, seguretat i educació. També diu que han prioritzat atendre les persones dependents. Els ajuts econòmics d'urgència s'han doblat. En pocs mesos es podrà utilitzar la part de la Sopa que s'ha ampliat i condicionat i hi haurà capacitat per atendre trenta transeünts en la part de baixa exigència, cinquanta persones pel pla de treball i deu persones més en pisos assistits. Enguany s'ha engegat el Centre Solidari d'Aliments en el qual ja s'han atès més de quatre-centes famílies. Han introduït el règim de copagament, de manera que no totes les ajudes siguin gratuïtes.

Sobre el punt del 0.7+0.3% que s'haurien de dedicar a Cooperació i Promoció de la Cultura de Pau. Joan Olòriz diu que hi destinen l'1% dels ingressos propis i Ignasi Thió diu que serà difícil avançar més enllà si la Generalitat i el govern de l‘estat no destinen ni el 0.7% a aquestes finalitats. També els diem que el cost del personal dedicat a Cooperació no s'hauria de treure de l'1% destinat a Cooperació, sinó comptabilitzar-lo en una altra partida. Pel que fa a la Casa de la Cooperació, ja tenen llogat l'espai i s'hi estan fent les obres necessàries que van a ritme lent per causa de la crisi. Diuen que serà un espai digne i que el tindran en marxa passat l'estiu.

Sobre la incorporació de criteris ètics en el consum de l'administració municipal que permetin assegurar la compra de productes de comerç just. Les entitats demanen si s'ha fet alguna gestió de cara a treballar amb banca ètica i reconeixen que no. L'excusa és l'habitual: cal treure el màxim rendiment dels diners dels ciutadans, etc. Pel que fa a la utilització de productes de comerç just en els centres cívics i altres dependències municipals, diuen que els concessionaris treballen amb un marge molt petit i que no els poden obligar a treballar amb productes més cars. Quant a sostenibilitat, diuen que hi ha tot un seguit d'accions en marxa: instal·lació de plaques solars, canvi de tancaments a les escoles i altres dependències que depenen de l‘Ajuntament, utilització de biomassa i energia geotèrmica en la calefacció, sectorització de la climatització, canvis de bombetes i lluminàries en la il·luminació pública, utilització de leds en la senyalització semafòrica, ...

Sobre l'activació de polítiques que afavoreixin l'accés a l'habitatge digne per a tota la població. Lluís Puigdemont demana com va la borsa d'habitatge i Olóriz explica que hi ha noranta pisos i escaig de lloguer i que s'ha fusionat la captació d'habitatge incloent-hi l'habitatge jove. L'any 2009 van gestionar dos milions d'euros procedents de la Generalitat i l'estat. Amb l'ajuda de la Diputació estan elaborant a nivell tècnic el Pla Local d'Habitatge.

 

 

Amb el suport de

Amb la col.laboració de