Pla de xoc i transició cap a un nou model socioeconòmic i mediambiental

Pla de xoc i transició cap a un nou model socioeconòmic més just social i ambientalment

La crisi oberta pel Covid-19 és una emergència fruit de la globalització, la hiperfinancerització i un sistema productiu extractiu i agressiu amb l’entorn i els drets de les persones. Un sistema basat en l’endeutament, la vulneració sistemàtica de drets, la dependència i la fragilitat (amb serveis públics desmantellats o privatitzats). El Covid-19 implica l’aprofundiment de la crisi econòmica i social, en el marc d’una gran crisi ecològica i climàtica que ens porta cap a una crisi civilitzatòria. Això ens obliga, de forma urgent, a pensar en l’endemà de la situació d’excepcionalitat per fer-hi front i transicionar cap a sistemes resilients i adaptatius, social i ambientalment justos.

Cal aprendre dels errors i convertir-los en oportunitats. No podem tornar al mateix punt on érem abans que s’iniciés aquesta pandèmia. Amb aquesta voluntat fem una crida a totes les administracions, i en aquest cas a l’Ajuntament de Girona i a la resta de municipis de la comarca, a emprendre mesures tant per pal·liar els seus efectes com per garantir un futur digne de les persones i els ecosistemes, posant la vida i les cures al centre. Per això proposem les següents mesures:

Fer efectiu el pla de xoc social a la ciutat, com s’està proposant des del paraigües #PladeXocSocial (http://www.plandechoquesocial.org/ca/)

1. Transicionar cap un model social i ambientalment just. Basat en l’economia de proximitat, descarbonitzada, sostenible i en benefici de les persones i no d’interessos de mercats o sectors financers. Així com una economia que decreixi en alguns sectors, sobretot aquells que estan contribuint més a l’emergència climàtica, i que n’aposti per altres molt més sostenibles i que han demostrat ser molt més resilients.

Durant el confinament s’ha demostrat la importància de l’economia de proximitat i la importància cabdal del sector primari. Vistos els resultats, seria un error tornar a la senda del creixement i rescatar grans sectors com el turisme global i de masses, l’immobiliari, l’automoció, el bancari i les grans indústries pels seus efectes negatius sobre les persones i els ecosistemes.

2. Apostar per serveis 100% públics (gestió directa) amb gestió democràtica i participada, com a únics garants del bé comú i l’equitat (remunicipalitzacions de l’aigua i l’energia). Frenar les externalitzacions i garantir el compliment de la Llei 24/2015 per tal d’assegurar l'accés a béns de primera necessitat, com són l'aigua, l’electricitat, el gas i els aliments. D’aquesta manera s’evitaran situacions com les viscudes a Font de la Pólvora o Salt, en les que, mentre patim aquest confinament, algunes llars han de fer-ho sense accés a l’electricitat o a l’aigua.

3. Fer front a l’emergència habitacional que fa temps que hi ha a Girona, com arreu, i donar sortida a totes les persones que avui viuen sense llar.

Un volum gran de persones no ha pogut dur a terme el confinament perquè no tenen habitatge. Especial referència als joves migrants sense referents que fa temps que l’administració ha desatès, sense papers, pa i sostre, obligant-los a viure al carrer.

4. Promoure i incentivar, des de la gestió i sector públic, les economies locals, amb una clara voluntat d’apostar pels productes de proximitat i l’economia social i solidària, ja que generen riquesa al territori i tenen més capacitat de recuperació d’un sotrac com l’actual, alhora que contribueixen a la sostenibilitat.

La contractació pública és un potencial motor per a la implementació de les clàusules socials i ambientals. Així com des de la moratòria de grans superfícies, o generant aliances entre productores locals i menjadors escolars, municipals…

5. Desenvolupar un pla de mobilitat sostenible a fi de reduir la contaminació a la ciutat per afavorir la salut pública, ja que la contaminació afecta directament la nostra capacitat respiratòria fent-nos més vulnerables a infeccions respiratòries com el Covid-19.

Pacificacions de carrers, millores del transport públic o bonificacions per aquest, que al mateix temps que garanteixen el dret a una mobilitat segura, en permeten l’accessibilitat a aquelles persones més castigades per la crisi. Mesures que de ben segur també contribueixen a fer front a l’emergència climàtica.

6. Desenvolupar polítiques ambientals de conservació de la biodiversitat com actor clau en el desenvolupament dels ecosistemes dels que depenem, afavorint una major resiliència front a episodis meteorològics extrems, així com afavorint la salut de les persones. Més zones d’espais naturals quant a hàbitats i espècies, i potenciar l'equilibri ecològic en ecosistemes pertorbats. Mitigar l’efecte de les espècies invasores sobre la flora i fauna autòctones i minimitzar la construcció de noves infraestructures en zones naturals, urbanes i rurals.

Tot això no és possible en el marc de la lògica de l’endeutament a partir del qual s’estan fonamentant totes les polítiques d’urgència tant des d’Europa com des del Govern Estatal i Català.

Generar més deute implica més restricció de drets, empobriment generalitzat, estructuració de la pobresa i la desigualtat i privatització del serveis públics (els mateixos que acabem de veure que són imprescindibles)

Un nou rescat suposa portar el país a un pou de pobresa del que no sortirem en dècades.

Les Administracions Públiques Locals s’han de plantejar el no pagament de tot aquell deute contret en una situació de crisis i emergència i així traslladar-ho a les administracions competents superiors. Això permetria tenir unes arques públiques destinades a rescatar persones i no a pagar un deute, molt sovint il·legítim.

Per tant, instem a als ajuntaments i a la resta d’administracions a rescatar a les persones i garantir una vida digna, que valgui la pena a ser viscuda. Això només és possible si assegurem transicionar cap a un nou model socioeconòmic que permeti superar la resta de crisis sistèmiques, com ho és l’emergència climàtica. Una crisi ecològica i climàtica que segueix produint moltes més morts avui dia que el Covid-19, però que, a més, ens exposa cada vegada més al risc de pandèmies, o a situacions d’emergència com el Glòria.

Per acabar volem mostrar la nostra solidaritat amb totes les persones que han patit i pateixen les causes d’aquesta pandèmia. Són moltes les que han perdut la vida, moltes les ingressades, moltes les que viuen angoixades, i encara més les que estan fent esforços ingents per tirar endavant i superar aquest primer embat de l’emergència.

Al mateix temps volem agrair a totes aquelles persones que estan fent més del que està a les seves mans, cossos i cors, per fer front a aquesta emergència. Des de les que reben infinitud d’agraïments i de suports (mai suficients), fins a aquelles invisibilitzades que han de passar el confinament a cases d’altris tenint cura de les més desvalgudes, suportant diàriament l’angoixa de no ser reconegudes, el risc per no disposar d’EPIs, i el racisme estructural.

Quan sortim del confinament haurem de fer molta feina per recuperar-nos tant emocionalment com econòmicament i serà responsabilitat de totes, però sobretot de les administracions, gestionar aquesta situació posant la vida i les persones al centre i fent-nos societats més resilients. Aquest és un moment clau del que en depèn tot el nostre futur. Actuem!

--------------------------------------------

Entitats promotores GironaXClima:

Aigua És Vida Girona
Associació de Naturalistes de Girona
Coordinadora d'ONG Solidàries
FridaysForFuture Girona i Celrà
La Sorellona
Plataforma Dignitat Font de la Pólvora
Rebel·lió o Extinció Girona
SOS CostaBrava
Som Energia Girona
Xarxa per la Sobirania Energètica Nord-Oriental