Percepcions i narratives de les migracions
Com percebem les migracions? Entre els anys 2017 i 2020, Oxfam Intermón va impulsar un estudi de percepcions i actituds davant les migracions i les persones refugiades a l’Estat espanyol. Ara n'han publicat els resultats.
L’objectiu de l’informe “La Otra Mirada” és identificar opinions majoritàries i entendre els elements claus de l’imaginari col·lectiu sobre aquest tema, així com les narratives que ajuden a refoçar-lo.
Durant els primers dos anys, es van fer més de 800 enquestes i 6 grups de discussió, i entre els anys 2019 i 2020 es va continuar l’estudi (més de 1.000 enquestes i 2 grups de discussió), per actualitzar-ne les dades. Aquestes són algunes de les conclusions:
- El 60% de les persones té al seu cercle proper, a familiars o amics que han emigrat a l’estranger. Per contra, la majoria reconeix tenir poques o cap persona estrangera en els seus cercles més propers (família, amics, feina o estudis). Al barri o zona de residència, el 43% reconeix trobar habitualment a persones d’altres nacionalitats. Això permet concloure que hi ha d’altres factors diferents a l’experiència directa (personalitat, mitjans de comunicació, discurs polític, opinió d’amics o familiars, educació rebuda, etc) que juguen un paper clau en les percepcions i actituds que la ciutadania té envers les persones migrants.
- Un 80% de les persones enquestades assegura haver viatjat fora d’Espanya, però a destinacions d’igual o més desenvolupament que aquí. Només un 32% ha escollit destinacions que consideren menys desenvolupades.
-En una escala de 0 (gens racista) i 10 (molt racista), l’autopercepció -la que es va de manera individual- mitjana se situa en el 2,5%. Per contra, la percepció del racisme de la societat espanyola arribaria al 5,9.
-Els informatius de televisió són el canal més utilitzat per a informar-se, seguits de la premsa digital, la ràdio i les xarxes socials.
- El 97% de la ciutadania consultada considera la persona refugiada com la que fuig d’una guerra. Un 75% també inclou les persones afectades per discriminació i el 69%, les que pateixen violència. Si es parla dels que fugen de la pobresa extrema i el canvi climàtic, només un 55 i un 53% respectivament, són inclosos a la categoria de persones refugiades.
-El concepte de persona refugiada s’associa majoritàriament a la necessitat mentre que les persones migrants, al desig d’una vida millor. Això fa que es doni més legitimitat a les persones refugiades que a les migrants, a qui se’ls exigeix més condicions per a la seva legitimitat: integració i aportació econòmiques i socials. La diferència està en què les persones refugiades activen la pena , un sentiment associat a l’apatia, i les persones migrants, més a prop de sentiments activadors com l’admiració (27% i 37% si es parla de dones migrants). Tot i així, uns i altres generen sentiments “desactivadors” com la llunyania o “elsaltres".
-En general, hi ha una visió més positiva de la dona migrant que de l’home perquè són considerades menys conflictives i que aporten més.
L’informe d’Oxfam Intermón apunta una tendència “actitudinal” general de la ciutadania vers la immigració: una ciutadania conscient, empàtica, preocupada i responsable, però poc mobilitzada i demandant d’ordre. Alhora, esbossa també 4 grans segments poblacionals en funció d’aquestes actituds:
HUMANISTES COSMOPOLITES O GRUP PRO: Tenen una visió cosmopolita i multicultural del món. Gran empatia i vocació d’ajuda que es tradueix en un grau alt de mobilització pels drets de les persones migrants i refugiades.
PRAGMÀTICS EGOÏSTES O GRUP CONTRA: Posicionament clar contra la immigració i l’acollida de persones refugiades. Consideren la immigració una amenaça.
ESCÈPCTICS O GRUP AMBIVALENT-PRO: Visió positiva de la migració. Els importa la “integració” i verbalitzen preocupacions però també estereotips o creences positives respecte la immigració. Es mobilitzen poc i no es senten capaces de provocar canvis.
UTILITARISTES O GRUP AMBIVALENT-CONTRA: Racionals, empàtics i demandants d’ordre. Consideren vital la integració i la contribució de les persones migrants i manifesten pors molt concretes relacionades amb la vida, la riquesa i la cultura. Descarreguen la seva autoritat en les autoritats i són partidaris d’oferir ajuda a altres països.
L'informe acaba amb un seguit de recomanacions per canviar les narratives i aconsella al Grup Pro, sortir del discurs anti migratori i crear una narrativa pròpia que passa per escollir bé les imatges, les paraules, els missatges, les històries i les fonts. Una narrativa que no es construeixi per oposició o reacció als mitjans que alimenten el discurs anti migratori, sinó per construcció d'un relat visual i narratiu propi.
L'exposició "L'Europa de les portes tancades", inclosa al fons del CeDRe, Centre de Recursos per la Pau i la Solidaritat, i que consta de 20 il·lustracions del ninotaire JAP, ja disposa d'una Guia Pedagògica perquè alumnat i docents puguin treballar en profunditat els temes que apareixen en aquesta mostra: la Llei d'Estrangeria, el racisme, les polítiques migratòries europees, la vulneració de drets als més vulnerables, etc.
El Servei Civil Internacional i Stop Mare Mortum són les dues entitats impulsores de la Guia Entre[terres]. Es tracta d’un material educatiu per dotar les escoles, instituts i altres entitats educatives d’eines per abordar el tema de les persones refugiades i les migracions, des d’una perspectiva de construcció de pau i de transformació social.
La desinformació creix i segons Maldita Migración un projecte periodístic editat per Maldita.es i que compta amb el suport d'Oxfam Intermón, un de cada 3 bulos estan relacionats amb potencial desinformació sobre migracions. Aquesta iniciativa periodística té com a objectiula lluita contra els rumors i la desinformació en matèria de migracions i refugi.
