Per què desaconsellem les recollides de materials solidàries?

INFORMACIÓ ACTUALITZADA 2 de març 10h

Moltes d’aquestes recollides d'aliments, roba o medicaments, surten d’iniciatives ciutadanes que, amb tota la bona fe del món i amb la inquietud per poder ajudar les persones que pateixen, s’organitzen sense pensar massa com faran arribar tot el material recollit al destí. Un material, d’altra banda, que pot tenir un impacte negatiu tant econòmic (distorsiona les economies locals amb l’arribada de materials de fora) com medi ambiental (es necessitarà transport per dur-lo fins on sigui, amb la conseqüent petjada de CO2), i fins pot arribar a fomentar la corrupció, en determinats països. I sovint, tal com explica la Núria Palomar, de Girona Acull, la recollida pot no respondre a les necessitats reals de la gent: “Al camp d’Idomeni, a Grècia, l’any 2006 hi arribaven grans quantitats de roba d’abric quan estàvem sota un sol de 40ºC!“. Segons Palomar, hi havia molta roba en molt mal estat i fins i tot disfresses. Palomar insisteix, a més, en lo car que pot sortir pagar un contenidor per fer arribar l’ajuda recollida al destí: “entre 5 i 6.000 euros que es podrien haver destinat directament al que calgui, si es compra al lloc on hi ha l’emergència.” Si el volum de roba recollit és gran, a més, cal tenir present que caldrà un lloc on emmagatzemar-ho, un equip de persones per a fer la tria de la roba per talles i per temporada, un sistema de distribució, etc. 

Un altre dels perills de les campanyes de recollida és que el volum de la donació sigui difícil de gestionar i acabi sent un destorb. Sovint, a més, la mateixa emergència acaba desencadenant campanyes precipitades i que no tenen en compte les necessitats reals. Palomar, de Girona Acull, explica com a Idomeni arribaven partides d’aliments que no tenien res a veure amb els hàbits alimentaris i les necessitats de la gent. En aquest sentit, Xavier Bartrolí, infermer i avaluador d'intervencions humanitàries i Irene Schiess, arquitecta, especialitzada en logística humanitària, que formen part de l'equip de La Cooperativa Humanitària, asseguren que és important que el material que s'envii s'adapti culturalment al què necessita la població afectada: " l'aspecte cultural és important ja que el fet que un se senti familiar amb el què rep, també dignifica les persones afectades i beneficiàries."

En el cas de les donacions de medicaments, l'Anna Bonmatí, de la Comissió de Cooperació del Col.legi de Farmacèutics de Girona i membre d’Àfrica Viva, fa una primera recomanació: “el millor és no fer donacions de medicaments” però en aquells casos en que es consideri necessari, Bonmatí aconsella “preguntar primer els agents de salut o sanitaris del país receptor què els manca i no portar aquells medicaments que ens sobren.” És molt important, afegeix, “assegurar la garantia de qualitat dels medicaments (cadena fred...)” i si es vol fer alguna donació d’aquest tipus, cal que siguin medicaments amb caducitat llarga, i amb etiquetatge i prospectes en idioma intel·ligible pels sanitaris del país i comprensibles per la població.

I en quins casos pot ser positiu fer donacions de materials? Doncs responen des de La Cooperativa Humanitària: "Quan hi ha una necessitat, la primera ajuda arriba sempre de la mà de les pròpies comunitats (és a dir, localment) i de les comunitats veïnes o països limítrofs. És l'ajuda humanitària de persona a persona, on la necessitat es pot identificar de primera mà i sense filtres. El més habitual és que aquesta sigui la primera resposta. Ho vam viure durant la pandèmia arreu... veïns i veïnes ajudant als més propers que ho necessitaven... en aquesta casos, és molt positiu engegar aquest tipus d'iniciatives."

Bartrolí i Schiess, de La Cooperativa Humanitària afegeixen: "També pot ser positiva una recollida, en el cas de que hi hagi materials molt específics que només es puguin trobar fora de la zona afectada per la crisi o per falta de disponibilitat. Seria el cas de material mèdic, medicaments o fins i tot, a vegades, carburant. En aquests casos, cal entendre molt bé qui ho demana, com es fa arribar aquest material i determinar-ne el seu ús donada la seva especificitat." Com a alternativa a les campanyes de recollida, des de La Cooperativa Humanitària proposen "fer l'exercici d'informar-se entorn a organitzacions d'ajuda humanitària que estiguin treballant sobre el terreny i canalitzar la nostra solidaritat mitjançant aportacions econòmiques."

ALGUNES RECOMANACIONS PER A FER CAMPANYES DE DONACIONS*:

•       Abans que les recollides de material, cal promoure les donacions en efectiu sempre que sigui possible. Són molt ràpides i permeten dur a terme accions de manera immediata.
•      L’ajuda humanitària ha de respectar els drets de les comunitats afectades i els principis humanitaris fonamentals.
•      Les donacions han d’estar basades en l’avaluació de danys i en l’anàlisi de les necessitats de les poblacions afectades. En aquest sentit, cal consultar les autoritats nacionals o les agències humanitàries i ONG presents al terreny, que atenen directament les persones afectades. La qualitat i l’adequació de l’assistència són el més important.
•       Abans de fer donacions, cal informar-se sobre els procediments duaners dels països on es vol fer arribar l’ajuda. Si es fan enviaments sense conèixer aquests procediments, l’ajuda pot quedar paralitzada a la frontera i no servir de res, o fins i tot, alimentar les corruptel·les i el pagament de comissions.
•      S’ha de promoure l’empoderament nacional i local en els desastres i no la dependència externa.
•      Un cop feta la donació és molt important la rendició de comptes i explicar bé què se n’ha fet. 

(*Informació extreta d’un document orientatiu redactat per l’Organización Panamericana de la Salud al 2008) 

RECOLLIDA DE DONACIONS ECONÒMIQUES OBERTES

De cares als Ajuntaments que vulguin fer donacions, el Fons Català ha obert una nova campanya per donar suport a les persones víctimes del conflicte armat entre Rússia i Ucraïna, des de l'àmbit municipal. Es farà una identificació de necessitats a terreny i s'establiran aliances amb municipis i entitats locals per tal d'identificar les accions a terreny per la campanya. Des del Fons Català fan una crida fan una crida als municipis catalans, a les entitats i a les campanyes solidàries a sumar-se a la crida. Si hi esteu interessades, contacteu amb l'àrea d'Emergència i Acció Humanitària del Fons Català: vplanas@fonscatala.org (Victòria Planas). Igualment, des del Fons s'han facilitat aquests dos comptes  BBVA, codi IBAN: ES91 0182 6035 4102 0160 8531 | o CaixaBank, codi IBAN: ES79 2100 3200 9625 0002 9627 tant per a campanyes ciutadanes que vulguin fer la donació a través del Fons, com per a particulars.

També us facilitem algunes de les ONG amb campanyes de donacions econòmiques obertes i que són a terreny: 

Qualsevol ajuda, doncs, no sempre és bona. Cal que anem desterrant idees preconcebudes com aquesta i cal que a l’hora d’articular una resposta solidària davant un conflicte o un desastre natural, comptem amb les entitats i autoritats locals, o els actors humanitaris presents a la zona, per poder identificar de manera eficient quines són les necessitats més urgents de les poblacions afectades.

"En un món tan informat i comunicat com l'actual, és difícil quedar-se immòbil davant d'una situació com aquesta" apunten des de La Cooperativa Humanitària, i afegeixen. "i sobretot la diàspora sent la necessitat moral i vital de respondre. Per tant, és molt comprensible aquesta voluntat d'ajudar als seus compatriotes, però a vegades, des de l'exterior, l'eina de la denúncia i de pressió a nivell social i polític és més efectiva que una recollida de material o d'aliments."