Oxfam Intermón demana una regularització extraordinària i canvis legals

Si el 2018 la taxa d'atur entre les persones migrants era sis punts superior a la de la resta de la població, el 2020, segons estimacions d'Oxfam Intermón, aquesta taxa arribarà al 27'7%, deu punts per sobre de la de la població espanyola. L'ONG recorda que, segons els seus càlculs, la probabilitat de perdre la feina per a la població migrant és d'un 145% respecte a la de nacionalitat espanyola, i que l'impacte de la Covid-19 pot fer que una de cada tres persones per sota del llindar de la pobresa sigui una persona migrant.

"Moltes persones migrants ocupen llocs de treball dels considerats essencials", denuncia Eva Garzón, responsable de migracions d'Oxfam Intermón, "i han estat en primera línia en la resposta a la pandèmia. Han estat claus en els pitjors moments i ho seran també en la recuperació, per la seva aportació a la seguretat social (molt per sobre de la seva participació en beneficis socials) i pel seu pes en sectors importants en l'economia com la construcció, l'hostaleria, l'agricultura o el treball de cures. Hem de recuperar l'economia, però també el dret a un treball digne per a totes aquestes persones".

L'aportació del col·lectiu de persones migrants a l'afiliació a la Seguretat Social (que representava un 10% el 2017) és notablement superior a la seva participació de beneficis socials com les pensions contributives (amb prou feines representen el 1,5% del total de beneficiaris) i no contributives (el 4,5% de total).

En Mustafà va treballar a Huelva durant l'etapa més dura de la Covid-19. El seu treball va resultar essencial perquè la cadena de distribució d'aliments funcionés. "Durant la pandèmia érem sobretot els migrants els que estàvem al camp", explica a Oxfam Intermón. "Durant el temps que vaig estar a Huelva dormia en una barraca, no puc dir que fos una feina, és el que menges: tot el que guanyes ho gastes, treballes per no morir. Tampoc és estable: volen que treballis, però no et donaran un contracte".

Les persones migrants estan sobrerepresentades en sistemes especials de la Seguretat Social, com el de la llar o l'agrari. Les treballadores de la llar són l'únic col·lectiu sense dret a la prestació per atur, i el 60% d'elles són dones migrants.

Per això "és urgent", diu Garzón, "que el govern signi el Conveni 189 de l'OIT perquè es reconeguin els drets laborals de les empleades de la llar, així com la Convenció Internacional sobre la protecció dels drets dels treballadors migrants i les seves famílies".

Pel que fa a la regularització, Oxfam Intermón demana al Govern un procés de regularització administrativa que obri l'accés al permís de treball i residència per raons extraordinàries de les persones migrants que viuen en territori espanyol, fent servir un mecanisme previst en l'actual Reglament d'Estrangeria.

L'organització demana també una revisió de la Llei d'Estrangeria vigent per adaptar-la a les necessitats de les persones migrants i de la societat espanyola. "No és raonable", explica l'experta en migracions, "ni per als que arriben ni per als que vivim aquí, que una persona que ha entrat sense permís de treball hagi de passar tres anys en la clandestinitat abans de poder regularitzar la seva situació, sense drets i sense aportar a la seguretat social. Espanya és un dels països més desiguals de la Unió Europea i el col·lectiu migrant n’és un dels més afectats".

Entre d’altres mesures, Oxfam Intermón demana també que el decret que regula l'Ingrés Mínim Vital ha d'incloure també a col·lectius vulnerables exclosos ara, com les persones sol·licitants d'asil i les famílies migrants amb nens i nenes, independentment de la seva situació administrativa.

Aquest informe forma part d'una sèrie que està publicant Oxfam Intermón sobre diferents aspectes relacionats amb els efectes de la pandèmia (Pobresa i Desigualtat, Treballadors Essencials) per exigir una recuperació basada en polítiques que redueixin la desigualtat a Espanya.