ONG i entitats precaritzades

“La feina d’una ONG o entitat és de molt alt risc econòmic perquè tot el que fem, ho fem ‘en previsió del que ens ha d’arribar’... Pensem els projectes, en com aconseguirem els diners per fer-los realitat i els posem en marxa. I si t’equivoques, fas fallida.” Qui així de contundent s’expressa és en Joel López, director de NouSol ONG, que afegeix: “Tot gira entorn a com aconseguim els diners per a funcionar”.

La setmana passada la Taula del Tercer Sector denunciava en un acte públic que la situació és insostenible i que el retard en el pagament de subvencions genera tensions, incertesa i precarietat. Unes penúries que són extrapolables a l’àmbit de la cooperació i la solidaritat, en menor mesura i en funció de l’administració.

Social Project és una entitat petita de Girona. L’any passat van haver de demanar un crèdit a Coop57, una cooperativa financera, per poder tirar endavant els seus projectes. “Això implica tot de despeses afegides ja que t’has de donar d’alta com a entitat sòcia a la cooperativa, has de pagar interessos...Si resulta que tens una subvenció que només et cobreix el cost de l’activitat, qualsevol sobrecost significa que has de rascar-te la butxaca. És com un impost de militància.” assegura Karim Sabni des de l’entitat.

“Les subvencions que rebem de la Generalitat i de la Diputació no venen mai a l’hora, i generalment surt la convocatòria a mitjans d’any, es resol cap al final i es cobra al límit, a finals de desembre. Això vol dir que s’ha d’avançar els diners des de l’1 de gener si és que te les acaben concedint.”, explica Lluís Puigdemont director de la Fundació SER.Gi que afegeix “La feina que fem supleix serveis que haurien d’estar inclosos a la cartera de serveis socials, i ens ho encarreguen a nosaltres perquè som molt més barats que la pròpia administració.“

La lentitud de la burocràcia a l’hora de pagar les subvencions també hi és a l’hora de tancar els expedients de justificació, apunta Mohamed El Amrani d’Azahara ONG: “A més de les complicacions que implica haver d'avançar recursos, un parell d’anys després d’acabar els projectes hem d'estar atents a requeriments de subvencions ja passades. Això ens desajusta la tresoreria i no facilita que puguem anar tancant expedients. La tramitació sempre és molt lenta i veiem que una de les grans causes és que els organismes subvencionadors destinen molt pocs recursos a personal tècnic per la seva gestió.”

Un altre dels obstacles que afavoreixen els retards en la concessió de subvencions són els canvis de govern. “Les línies de finançament haurien d’estar subjectes a acords del Parlament i no condicionades pels canvis de govern o en el repartiment de carteres que poden haver-hi durant la legislatura. Em refereixo a que calen estratègies de país a 10 o fins i tot, 15 anys vista.”, diu Raquel Sabater des de la Fundació Resilis.

Per no desatendre les persones en situacions de vulnerabilitat, moltes de les entitats asseguren sobreviure gràcies a crèdits i pòlisses. “Ens diuen que hem de generar ingressos” explica Joel López de Nou Sol, “ja en generem alguns, però no tants com per cobrir totes les despeses dels projectes que desenvolupem.” NouSol també ha hagut d’acudir a Coop57 “que ens posa moltes facilitats per demanar diners, en les interessos, etc” però veient que no s’acaba de solucionar aquest decalaix temporal, l’entitat ha decidit, paral·lelalment, autoorganitzar-se. “Estem fent un coixí, entre totes les treballadores, per tenir una pòlissa de crèdit que ens permeti ser autosuficients a llarg termini i poder avançar els diners de les subvencions.”, diu López. En el cas d’Azahara, que no han demanat cap crèdit ni pòlissa, estan “intensificant la col·laboració amb empreses amb compromís social i creant nous serveis per oferir a d'altres entitats o organismes, per tal de diversificar fons.“ Això sí, Azahara ha reduït l’estructura tècnica “perquè la nostra prioritat per sobre de tot és crear llocs de treball de qualitat a l'entitat”, diu El Amrani.

Des de Fundació SER.Gi, que a més d’un pòlissa amb Tríodos, banc ètic, també ha hagut d’intensificar la recerca de nous fons, Puigdemont assegura que no poden reduir l’estructura “si volem fer front a uns compromisos vinculats a subvencions concedides. Els diners s’han d’executar, sí o sí..” Pel que fa a la reducció d’estructura, Karim Sabni, exposa que “Finalitzar contractes també té un cost. Per tant, a vegades prefereixes demanar un crèdit a finalitzar un contracte perquè té un cost que no contemples quan contractes una persona gràcies a una subvenció.”

Davant aquest panorama, alguna solució? “La solució passaria per subvencions bianuals, triennals o de més abast, que et garanteixin una continuïtat i una estabilitat”, diu Sabni. En la mateixa direcció, Raquel Sabater des de Resilis apunta que “Caldria evolucionar cap a unes subvencions plurianuals que permetin planificar amb més temps els projectes i les iniciatives. Això repercutiria en un treball de major qualitat de les organitzacions i una tasca molt més potent.” En Lluís Puigdemont també apunta: "Hauríem de tenir un "contracte programa" com la Generalitat té amb els ajuntaments i consells comarcals, amb un finançament a quatre anys vista que donés tranquil·litat." Des d’Azahara demanen també la simplificació dels procediments “els formularis de les subvencions són feixucs i molt difícils de desxifrar.” “A les ONG ens demanen que fem de tot i de manera perfecta: que sapiguem redactar projectes, que estiguem a les xarxes socials, que aconseguim recursos...podríem començar per demanar que hi hagi un termini fix i clar de pagament” reclama López.

De moment, les entitats socials es reuneixen els dies 15 i 16 de juny en el 7è Congrés del Tercer Sector, per trobar solucions a  l'agreujament de la crisi social que amb la COVID-19 ha fet empitjorar els indicadors de pobresa i desigualtat. Pel que fa als pagaments endarrerits, ara fa cinc mesos el departament de Drets Socials es va comprometre a crear un grup de treball mixt per millorar el sistema de finançament. De moment, no se’n té notícia.