OMC: parlem-ne !

1. Els orígens: del GATT A L'OMC

L'OMC, Organització Mundial del Comerç (o WTO: World Trade Organisation en anglès), va néixer com a resultat d'un llarg i complex procés de negociacions, conegut com a "Ronda Uruguai", que va culminar, el gener del 1995, en el marc del Protocol de Marràqueix, amb la substitució del GATT (Acord General de Duanes i Comerç), que havia establert les normes reguladores del comerç internacional des de 1948.

El GATT va néixer poc després d'haver acabat la Segona Guerra Mundial, en un context marcat per la divisió del món en dos blocs econòmico-polítics antagònics - el comunista liderat per l'URSS i el capitalista dirigit pels Estats Units - i per l'experiència negativa del proteccionisme econòmic a ultrança practicat els anys 30. Dins d'aquest marc general, el GATT va proposar-se limitar els aranzels i els obstacles al comerç entre els països d'economia de mercat. No obstant, determinats àmbits, entre els que es pot destacar l'agricultura, van ser objecte de diverses pràctiques proteccionistes tolerades per aquest organisme fins un determinat moment.

Es tractava, doncs, d'afavorir el comerç internacional, especialment entre els països desenvolupats, però sense posar en perill els interessos d'alguns sectors d'aquests mateixos països. Quins factors van provocar la substitució del GATT per l'OMC? Els motius són variats, però cal que tinguem ben present que van ser els Estats Units, així com les grans Empreses TransNacionals (ETN), que, en un context marcat per les noves possibilitats d'expansió global que les noves tecnologies i l'enfonsament del bloc comunista havien deixat obertes, i veient que el GATT no afavoria prou el seu accés als mercats i als recursos internacionals, van impulsar tenaçment el naixement d'un nou organisme més d'acord amb els seus interessos, dotat d'un poder més gran i amb escàs o nul control democràtic. Tindrem ocasió de comprovar que l'OMC compleix fidelment aquests objectius.

Des dels començaments, i malgrat l'enorme poder i influència que, com aviat comprovarem, exerceix sobre els països i els ciutadans - sobre tots nosaltres, en definitiva -, l'OMC no només no forma part del sistema de Nacions Unides sinó que, a diferència de la major part d'organismes internacionals, no se sotmet a la Carta de l'ONU.

2. Objectius bàsics i àmbit de competències

Se sol afirmar que l'OMC "té com a fi fixar les regles del comerç internacional i resoldre els desacords comercials" (1) per afavorir els intercanvis de productes i mercaderies a nivell mundial.

Els seus objectius reals, tanmateix, van molt més enllà de la mera disminució o supressió dels aranzels i de la regulació dels conflictes comercials entre països. En realitat, sota el seu mandat s'inclouen infinitat d'aspectes que afecten les nostres vides quotidianes: la compra i venda de productes, per suposat; però també la circulació de capitals, els serveis de tot tipus - públics i privats -, els drets sobre la propietat intel·lectual o el tipus d'aliments que podem adquirir.

Les que segueixen, són les principals àrees d'actuació i els objectius que en cadascuna d'elles es persegueixen:

• L'OMC regula tant els aranzels com totes les normatives que afecten, directament o indirecta, el comerç internacional. Cal remarcar aquí que qualsevol possible "obstacle" a la lliure circulació de productes - des de la protecció del medi ambient fins a les normes sobre qualitat alimentària, passant pel respecte a la identitat cultural dels pobles, o multitud d'altres aspectes -, entra dins del seu àmbit de competències i es poden establir sancions als països que incorrin en "traves" d'aquestes. Això és així perquè l'objectiu bàsic que es persegueix és la configuració d'un autèntic mercat mundial en què qualsevol empresa o particular pugui comprar i vendre qualsevol producte a qualsevol lloc, per damunt d'altres consideracions.
• En l'àmbit agrícola i ramader, (vegeu capítol II) l'OMC promou no només la liberalització dels intercanvis comercials a nivell internacional, sinó també la supressió de qualsevol obstacle a la comercialització de productes modificats genèticament, a no ser que prèviament es demostri, de manera inequívoca, la seva perillositat. En altres paraules, primer es llancen al mercat -sense necessitat d'avisar el consumidor- noves variants genètiques; després ja es veuran els resultats.
• Patents i Propietat Intel·lectual: l'Acord TRIPS (Aspectes Relatius al Comerç i els Drets de Propietat - vegeu capítol III), en virtut del qual les empreses (i, arribats a aquest punt, cal assenyalar que el 80% de les patents estan en mans de les multinacionals) poden patentar no només tot tipus d'invents sinó també troballes científiques, fins i tot les que puguin tenir una utilitat terapèutica i medicinal. Sobre la importància, les repercussions i els perjudicis d'aquest Acord, vegeu l'apartat específic que li hem dedicat. Aquí només assenyalarem que la generalització de l'ús de les patents implica, entre altres moltes qüestions, que qualsevol govern o entitat que vulgui produir i comercialitzar un producte medicinal haurà de pagar els corresponents drets, amb la qual cosa el seu preu s'incrementarà significativament. En el cas dels països pobres, això implica que la immensa majoria de la població no podrà tenir accés a aquests productes.
• Serveis: aquest és un aspecte encara en procés de negociació (vegeu capítol IV). De totes maneres, les línies mestres ja estan clarament definides. Es pretén no només la liberalització total dels moviments de capital (en això ja s'ha avançat moltíssim) sinó també de tot tipus de "serveis", denominació sota la qual s'inclouen també àmbits com la salut, educació, aigua potable, pensions, assegurances de vida... i un llarg etcètera, de manera que tots aquests aspectes deixin, definitivament, de ser considerats com un bé públic (i, en conseqüència, un dret de tot ciutadà) per convertir-se en béns de consum que poden (o que han de) comprar-se i vendre's.

3. Òrgans de govern i funcionament de l'OMC

L'OMC sol presumir del seu talant suposadament democràtic i obert, perquè tots els països membres de l'organització tenen dret a vot i a la plena participació en les seves deliberacions i decisions. El principal argument adduït és que al seu màxim òrgan de govern, el Consell General de l'OMC, hi ha representats tots els Estats integrants d'aquesta organització, amb la qual cosa es garanteix la transparència i la

participació, oberta a tothom per igual, en la presa de decisions. A més, el fet que, a diferència del que succeïa amb el GATT, les decisions s'adopten per majoria (anomenada consens) impedeix l'ús arbitrari del dret a vet.

S'addueix també que l'existència de l'Òrgan de Reglaments de Litigis (ORD), la missió de la qual és la d'exercir d'àrbitre en les disputes que es presentin entre diversos països, i els Comitès d'Experts, la tasca màxima dels quals consisteix en l'elaboració d'informes, consells i dictàmens sobre diverses qüestions tècniques que es puguin plantejar, garanteixen el rigor científic, la imparcialitat i l'equanimitat de llurs decisions.

Davant de declaracions d'aquest tipus cal que aclarim diversos punts:

• En primer lloc, és cert que el Consell General és el màxim òrgan de poder, però a continuació s'ha d'afegir que no tots els països tenen el mateix número de representants, ni tampoc la seva quantitat depèn principalment del tamany de la seva població, sinó de la seva riquesa, amb la qual cosa, es produeix un clar desequilibri favorable als països rics i clarament desfavorable pels més pobres.
• En segon lloc, el Consell General és l'òrgan que, alhora, elabora les normatives de comerç, en vigila l'execució i resol els conflictes; és a dir, exerceix alhora les funcions de legislatiu, executiu i judicial, una concentració inusual de poder que resulta absolutament incompatible amb les normes de funcionament més elementals de qualsevol institució mínimament democràtica.
• En tercer lloc, els representants de cada Estat al Consell General no han estat escollits democràticament, sinó que han estat designats pels governs respectius, sovint de forma poc transparent. Dit en altres paraules, els ciutadans, no només no podem escollir les persones que formen part del màxim òrgan de poder de l'OMC i les decisions dels quals ens afecten a tots, sinó que, a més, desconeixem, amb escassíssimes excepcions, el seu nom, les funcions i les decisions que adopten.
• Encara és més fosc el funcionament dels Comitès d'Experts: qui són, quins coneixements tenen i quins són els seus criteris d'actuació, són qüestions que sovint queden sense resposta. La desconfiança s'accentua, i amb raó, si tenim en compte que en no pocs casos els "experts" formen part de destacades multinacionals amb interessos que entren de ple en el camp d'actuació de l'OMC.

Després d'analitzar els òrgans de govern de l'OMC i llurs funcions, ha arribat l'hora d'observar el seu funcionament real. En aquest sentit, cal començar per una cosa a primera vista sorprenent: moltes decisions, especialment les de més transcendència, s'adopten en el marc de reunions informals entre un número reduït de països, sempre encapçalats per Canadà, Japó, la Unió Europea i, molt especialment, Estats Units, amb absència quasi total dels Estats més pobres.

D'altra banda, la informació "pública" produïda per l'OMC - anàlisi dels impactes, els costos i beneficis de les diverses opcions per preparar una determinada presa de decisions -, és molt deficient, amb la qual cosa els països menys desenvolupats han de buscar els seus informes en un altre lloc, moltes vegades amb un cost econòmic prohibitiu per les seves economies fetes malbé.

Però l'aspecte més preocupant el constitueix la forma en què s'estableixen les sancions pels Estats que han infringit les normes i els mecanismes compensatoris per part dels països que han estat perjudicats per aquestes infraccions.

En concret, l'únic instrument acceptat per a què un país al qual l'ORD li ha donat la raó i pugui fer respectar els seus drets, és l'establiment de represàlies comercials equivalents als danys estimats soferts per la seva economia; li toca al demandant aplicar les sancions quan li han donat la raó. Ara bé, si aquest país és pobre, difícilment podrà exercir represàlies efectives contra un país poderós. Serveixi un cas concret a títol d'exemple: l'OMC va dictaminar que la Unió Europea havia posat traves injustificades a la importació de bananos, i que, en conseqüència, els països demandants podien exercir el dret a establir represàlies comercials.

Doncs bé, només Estats Units va fer-ho; els altres Estats demandants -Mèxic, Guatemala, Equador, Hondures i Panamà- no van atrevir-s'hi, ja sigui per impossibilitat real de fer-ho (quelcom de lògic, atenent al fet del tamany petit de les seves economies) o per por a les contrarepresàlies europees.

Una mostra més, en definitiva, de com els mecanismes reals de poder d'aquesta organització estan en mans dels països més desenvolupats.

Així doncs, i contràriament a allò que afirmen els partidaris de l'OMC, els seus òrgans de govern i control no són democràtics ni per la forma d'elecció, ni pel repartiment de poders, ni pels processos de presa de decisions, marcats per la falta d'informació als ciutadans. Però és que, a més, el funcionament real de l'OMC accentua encara més l'opacitat, la discriminació dels països pobres i la carència de control democràtic.

Però potser allò que és més preocupant és que, davant de les decisions dels òrgans de poder de l'OMC ben poca cosa podem fer-hi els ciutadans i la majoria dels països. El poder sancionador d'aquesta organització i el seu enorme àmbit d'actuació impliquen, sense cap dubte, una pèrdua sense precedents de la sobirania nacional -és a dir, de la capacitat dels governs, com a representants de la voluntat general, de prendre decisions de forma sobirana -. Decisions que, com acabem de veure, són cedides a una organització que no es caracteritza precisament ni per la democràcia ni per la transparència.

4. Principis ideològics que regeixen l'OMC

A través de l'anàlisi dels objectius de l'OMC, el seu àmbit d'actuació, els seus òrgans de poder i del seu funcionament a la pràctica, podem deduir una sèrie de principis ideològics que n'inspiren l'actuació i que demostren, sense cap dubte, el seu caràcter obertament neoliberal, tot això molt allunyat de la seva suposada neutralitat política i rigor tècnic.

Per començar, cal ressaltar que la falta de transparència i de control democràtic de les seves activitats i decisions denota una visió marcadament tecnocràtica i, en el fons, antidemocràtica de la realitat, segons la qual només determinats "experts" poden prendre decisions en matèria de comerç de béns i serveis, davant de les quals els ciutadans -i els Estats com a representants d'aquests- res no hi poden fer. Més encara, prefereixen més aviat no tenir-los informats.

La tendència marcadíssima cap a la liberalització total del comerç, no només de productes sinó també de tot tipus de serveis, implica també una concepció de la realitat marcada per la preeminença d'allò econòmic per sobre de qualsevol altra consideració, ja sigui de caràcter polític, cultural, social, ecològic o de qualsevol altre tipus.

Però aquest caràcter economicista adopta una forma molt concreta: la del capitalisme neoliberal, entossudit en aconseguir la primacia absoluta del mercat per sobre del poder de regulació i de correcció de les desigualtats que, dècades de moviments sindicals i polítics, havien assignat a l'Estat.

El fet que els Estats no tinguin dret a imposar cap tipus de control de tipus social, cultural o mediambiental sobre els moviments de productes, serveis i capital indica fins a quin punt el mercat s'erigeix en àrbitre i jutge suprem, davant del qual qualsevol objecció constitueix una trava molesta que cal eliminar. En aquest sentit, les polítiques de l'OMC constitueixen la continuació lògica i perfeccionada de les polítiques privatitzadores i desreguladores aplicades a la força per l'FMI (Fons Monetari Internacional) i el Banc Mundial. Aquí s'inclouen les vendes d'empreses públiques, la disminució del poder dels sindicats i la desregulació laboral, la gradual erosió de les polítiques redistributives, el descens de la pressió fiscal de les rendes de capital, etc.. que el nordamericà Ronald Reagan i la britànica Margaret Thatcher van començar a aplicar als seus respectius països al llarg dels anys 80. Ara es pretén dur a terme aquestes polítiques a escala mundial, i independentment dels desitjos dels governs i ciutadans dels diversos països.

5. A qui beneficia l'OMC

De tot el que hem vist fins ara, però de manera especial a través de l'anàlisi de les directrius a què dóna suport per l'OMC en matèria de patents, podem fer un petit diagnòstic de qui són els beneficiaris principals de les seves decisions.

Pels governs, la liberalització del comerç de béns i serveis suposa accentuar la diferència abismal de rendes entre els països desenvolupats i els més pobres. Això és així perquè aquests darrers no tenen els mitjans econòmics, tècnics ni educatius necessaris que els permetin una competència real en igualtat de condicions. Cal que recordem que el proteccionisme fou un ingredient essencial en el procés d'industrialització dels països que ara ocupen les posicions més privilegiades del poder econòmic mundial.

És cert que determinades zones del Sud - com per exemple Taiwan, Corea del Sud, el sudest de Xina, etc. -poden potser beneficiar-se de la supressió de traves al comerç, però les darreres crisis financeres han demostrat la fragilitat d'aquests casos que, de totes maneres, constitueixen excepcions, perquè, en termes generals, la desigualtat econòmica entre els països tendeix a accentuar-se. I, per si fos poc, l'elevat preu que els països pobres han de pagar en concepte de patents constitueixen un altre obstacle seriós al seu desenvolupament.

Però l'anàlisi geogràfica no ho és tot. Dins de cada país hi ha diversos sectors i agents socials, amb un poder molt divers, i als quals les polítiques de l'OMC poden afectar de manera molt diferent. Aquest és un aspecte especialment pertinent en un moment en què ja hi ha suficients dades que destaquen que les diferències de renda dins dels propis països, dins i tot als del Nord, tendeixen a augmentar considerablement. En aquest sentit, el model actual de globalització econòmica neoliberal, decididament adoptat per les polítiques de l'OMC, beneficia de forma singular a les grans empreses transnacionals (ETN) a través de diversos i nombrosos mecanismes.

• D'entrada, la lliure circulació de mercaderies i capitals beneficia molt especialment aquelles empreses que tenen capacitat i diners per produir i comercialitzar a qualsevol lloc del món. Davant d'elles, les petites empreses i les cooperatives tenen pocs recursos per competir en condicions d'igualtat. 
• La liberalització comporta també el denominat "dumping social"; és a dir, que els països competeixin entre ells per afavorir la implantació al seu territori de les multinacionals, a través de mecanismes com la reducció de drets sindicals i socials (Seguretat Social, baixes per malaltia, etc.), la reducció dels impostos i contribucions socials que han de pagar aquestes entitats, la flexibilització i precarització del mercat laboral, o els salaris baixos.
• L'efecte de tot plegat és evident: les rendes del gran capital s'incrementen a costa de les del treball.
• Les grans ETN són les que tenen els recursos suficients per investigar i patentar. Són, doncs, les grans i úniques beneficiàries dels controvertits criteris que utilitza l'OMC per decidir què es pot patentar (com hem vist, quasi tot és susceptible de ser patentat) i a què donen dret les patents. Camperols, petites empreses i particulars són els perjudicats, perquè han de pagar abundants quantitats, cada vegada que vulguin utilitzar i/o comercialitzar un producte patentat.

Text extret del document dels companys d'ATTAC-Catalunya "Campanya Contra l'OMC-2001". Agraïm la seva col·laboració així com tot el material de suport que han fet possible aquest monogràfic.

DOCUMENTACIÓ

• Document sencer "Campanya Contra l'OMC-2001" dels companys d'Attac-Catalunya en català (.zip 54 K)
• Document sencer "Campanya Contra l'OMC-2001" dels companys d'Attac-Catalunya en castellà (.zip 46 K)
• "Hablemos de la OMC" de la Comissió de debat i estratègia d'Attac-Catalunya (.doc 31 K)
• "El TRIPS, acuerdo de la OMC sobre patentes i propiedad intelectual" Article d'Ecologistas en Acción de Cantabria(.rtf 24 K)
• "Elementos sobre el ALCA: UN NUEVO PACTO COLONIAL". Article escrit per Enrique Arceo (.zip 61 K)
• "Apunts de treball per analitzar el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional" . Dossier elaborat per la plataforma per la globalització de les resistències(.rtf 78 K)
• "Què és el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional". Document il·lustrat editat per l'MRG (.zip 675 K)

ENLLAÇOS:

• Web oficial de la OMC
• Pàgina d'ATTAC-Catalunya de la Campanya anti-OMC
• Campanya "Patents, a quin preu" d'Intermón-Oxfam
• Campanya contra l'OMC a "Rosa de foc"
• Revista CIDOB núm. 29 sobre la OMC
• "La Organización mundial del comercio, los derechos de los estados y los derechos y de los pueblos" del Centre Europe Tiers Monde